Arxiu de l'autor

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Escampar la boira

    Anar a escampar la boira

    Núm. 29// La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.

    Aquesta frase feta tan popular i tan idònia per a la comarca d’Osona significa marxar, però en realitat té una tradició de bruixeria. Fa referència a un conjur que feien justament per escampar la boira. Consistia a fer caminar la gent sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques com “abracadabra” encaminades a esvair la boira quan era molt persistent. Així doncs, quan algú t’engega a escampar la boira vol dir que fotis el camp, que vagis ben lluny i que no et vol ni veure. De manera que aquest és el sentit que ha arribat als nostres dies.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Llàntia

    LLÀNTIA

    Núm. 28 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia.

    Per una banda vol dir ‘taca, especialment d’oli o de greix’, però també es diu llàntia d’un ‘aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum’.

    I el tercer significat de llàntia que ens dona el diccionari normatiu és ‘invertebrat del grup dels braquiòpodes, de conquilla oval, llisa i transparent (Terebratula vitrea).’

    El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll a aquestes tres entrades n’hi afegeix dues més que tenen un sentit figurat: llàntia es fa servir a Ripoll i a l’Empordà per parlar d’un ‘porró’. Així que pot aparèixer en frases com: la llàntia s’apaga quan es vol dir que s’acaba el vi del porró. I per acabar, el mateix diccionari, ens diu que llàntia a la comarca de la Selva és un mot que en sentit figurat vol dir ‘orinal’.

    El Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll també ens mostra expressions que giren entorn del substantiu llàntia:

    * Encendre la llàntia: a Llofriu, vol dir ‘posar-se a plorar. Del qui es posa a plorar per no-res’. Exemple: ‘Mira, ja encén la llàntia de Sant Lluc’.

    * Estar guardant la llàntia: a València, vol dir ‘estar enterrat’.

    * Venir tan just com sa llàntia de Campos, a Palma, significa ‘venir molt just o escafit.’

    * Quedar amb ses llànties de Campos, a Ciutadella, vol dir ‘romandre desposseït de tot o extremadament empobrit’.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Apòstrof davant mots femenins començats per ‘a’

    Apostrofació de l’article LA davant mots començats amb prefix a-

     Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, a partir de la nova gramàtica (2016), en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Termcat I

    El TERMCAT  I

    Núm. 26// El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.  Des del TERMCAT (www.termcat.cat) es normalitzen els neologismes i es creen productes terminològics que puguin garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement

    El Cercaterm ens resol aquella paraula que només sabem com es diu en anglès. Per exemple, sabem que es diu catering,  però com és la forma catalana? Si ho busquem al Cercaterm hi trobarem ‘servei d’àpats’. O si volem saber si una paraula estrangera s’ha adaptat a l’ortografia catalana, per exemple piling, que s’ha adaptat al català amb accent (píling), però també es pot dir ‘decapatge’.

    Un altre apartat de la pàgina del TERMCAT és la Neoloteca, on s’apleguen tots els neologismes acceptats, que s’actualitzen sovint.

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2018.

    <http://www.termcat.cat/neoloteca/>

    Hi ha una col·lecció de Diccionaris en línia  que inclou diccionaris terminològics elaborats pel TERMCAT o amb el seu assessorament, agrupats en cinc grans sectors temàtics. A més dels diccionaris terminològics que segueixen la metodologia habitual del TERMCAT, també s’hi poden trobar alguns diccionaris descriptius, amb una metodologia i uns objectius diferents

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Ser un viacrucis

     

    Ser un viacrucis, ser un calvari

    Núm. 25 // Via Crucis és una expressió llatina que significa ‘camí de la creu’ i fa referència a un moment de la vida de Jesús de Natzaret, concretament al camí que Jesús va fer amb la creu a coll de la casa de Ponç Pilat al Calvari, una muntanya que se situa als afores de Jerusalem. Metafòricament, l’expressió ser un viacrucis pren el sentit de ‘passar grans penes i dificultats’. Hi ha una altra frase feta que té el mateix significat, que és ser un calvari. Fixem-nos que tant viacrucis com calvari, quan són emprats com a nom comú, s’escriuen en minúscula.

    El Nou Testament ens narra els fets succeïts en la vida Jesús de Natzaret. En la seva etapa final, Jesús és arrestat, jutjat pel Sanedrí ―que era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva― i condemnat a mort per Ponç Pilat, governador romà de Judea. Més tard va ser fuetejat i ridiculitzat pels soldats romans que el denominaven «rei dels jueus». Després va ser vestit amb una capa morada i coronat amb espines, el van colpejar i escopir. Tot seguit Jesús va carregar la creu on seria clavat i va seguir un camí de penes i treballs fins que no va arribar al Calvari. La seva mort va ser lenta i dolorosa fins a l’extrem. Una situació que no recomanaríem ni als nostres pitjors enemics.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Pioc/pioca

    PIOC/PIOCA

    Núm. 24// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pioc o pioca té diversos significats i categories gramaticals. Per una banda pioc/a com a adjectiu significa ‘defallit, malalt’: Estar pioc o anar pioc.

    Exemple: La Maria no vindrà a treballar; ahir no es trobava gaire bé, deu estar pioca.

    D’altra banda, el substantiu masculí ‘pioc’ és un sinònim de gall dindi, mentre que en femení el substantiu ‘pioca’ és la femella del gall dindi, la ‘polla díndia’. El diccionari també ens indica que el substantiu en femení, ‘una pioc’, és un ocell de la família dels otídids, d’un metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries euroasiàtiques (Otis tarda).

    I ja per acabar hi ha encara una altra definició, el substantiu masculí pioc, un ‘ormeig de pesca que consisteix en un cap que sosté diferents cordills proveïts d’un ham’.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Estalvi de la dièresi

    ESTALVI DE LA DIÈRESI

    Núm. 23 //La dièresi té dues funcions: indica que cal pronunciar la ‘u’ (aigüera, pingüí) i marca, també, que no hi ha diftong (raïm, peüc).

    En alguns casos la gramàtica ens diu que hem d’estalviar la dièresi: si el mot acaba en –ista, -isme (egoisme, altruista); mots compostos, en què hi ha dues vocals contigües (coincidir, antiincendis); les formes d’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs  acabats en vocal + -ir (agrair, agraint, agrairia, agrairé).

    Amb la nova gramàtica també ens estalviem la dièresi dels cultismes acabats en –al: coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical…

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Endrapar

    ENDRAPAR

    Núm. 22 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona dos significats al verb ‘endrapar’.

    Per una banda significa ‘empassar-se (el menjar) amb avidesa, devorar-lo.’ I de l’altra, vol dir ‘aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, etc.’

    També, el Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll trobem aquestes dues mateixes definicions: ‘endrapar ’significa ‘menjar voraçment’ i ‘posar drap; forrar de drap’. Segons aquest diccionari és un mot que es diu a l’Empordà, a Olot, a la plana de Vic, al Vallès, a Barcelona, al Penedès, a Cardona, Solsona, Camp de Tarragona, Lleida i Tortosa.

    Un exemple de l’ús més comú del verb ‘endrapar’:

    “Però en Roc ja havia acabat. En Tano menjava a poc a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes gent, però va veure uns nens jugant en una placeta.

    Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Toponímia. Els calls i Calldetenes

    Els calls i Calldetenes

    Núm. 21 // Molts topònims solen ser com fòssils, és a dir, són mostres d’estadis més antics de la llengua. Entre els topònims, hi trobem mots desapareguts o amb sentits ja caducs o amb formes desuetes. En el cas de Calldetenes hi ha una paraula que s’utilitza actualment en un altre sentit (call) i una altra amb una forma ja desapareguda (tena). Aquest topònim, que es documenta per primera vegada amb la forma Tendas (s. X), ve del llatí CALLEM DE TENDAS, que voldria dir ‘barriada de les botigues, tendes, tavernes’.

    Cal dir, però, que segons Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, call té diversos significats, un dels quals és ‘pas estret i enclotat entre parets o roques’, que vindria del llatí CALLIS. Aquest mot llatí havia designat al principi diverses menes de corriols, senders i camins de bestiar, i va evolucionar fins a ‘carrer estret’. En aquest sentit, es pot trobar en diverses localitats d’Osona i de comarques veïnes: a Centelles hi ha el call de les Puces i el call Fondo, a Vic un call de la Guixa i un call Nou, a Roda de Ter, hi trobem el call del Fossar (documentat per Coromines l’any 1935) i el carrer Call de la Capella, i a Manlleu, el call del Ter.

    Segons el mateix Coromines, el call de CALLIS, d’on ve també el castellà calle, i el call que significa ‘barri dels jueus’, de l’hebreu qahal ‘assemblea’, s’han confós en català.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Dictats en línia

    Dictats en línia

     Núm. 20// La Direcció General de Política Lingüística té disponible la nova pàgina de Dictats el línia autocorrectius de la Llengua Catalana. Ofereix uns 230 textos, útils per millorar el català de les persones que segueixen cursos i per les que es formen de manera autodidacta.

    La pàgina de Dictats en línia s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge : elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2), que corresponen als nivells del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MERC).

    Cada dictat es compon d’un text escrit per veure la solució i d’una audició o enregistrament sonor, més ràpida o més lenta segons ho necessiti l’alumne. Es poden fer en línia i també es poden descarregar lliurement, tant l’àudio com el text. Més informació a : http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço