Arxiu de l'autor

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Agafar un gat

    Agafar un gat

    Núm.19// La frase feta en qüestió vol dir ‘embriagar-se’. És ben curiosa, oi? Què té a veure l’animal felí amb l’alcohol? Perquè, si n’agafeu un, de gat, no us emborratxareu pas. En tot cas, si teniu al·lèrgia al seu pèl, us ploraran els ulls, esternudareu, tossireu, tindreu mal de coll i congestió nasal, asma, urticària, erupcions a la cara o al pit. Com que no hi veiem cap connexió, ens podem demanar d’on deu venir aquesta expressió. I la resposta podria ser la següent:  antigament hi havia botes de cuir fetes amb pell de gat que contenien vi. Aquestes botes se les anomenava gats i tenien la mateixa forma de l’animal. Si algú se’n bevia tot el contingut podem pensar que s’alcoholitzava prou per anar de tort i per començar a balbucejar. Per extensió es diu gat o engatat a la persona que ha begut massa alcohol: «Aquell va gat o està engatat».

    Cal dir que gràcies al nostre felí domèstic també s’ha format un verb amb el mateix significat: engatar-se. I també és bo que afegim que a les illes Balears d’un gat se’n diu moix, i que aquest mot tant pot voler dir ‘borratxera’ com ‘embriac’. Per tant, els nostres germans de llengua diuen «Aquell va moix», «Ha agafat un moix» o «Està emmoixat».

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. NOVA GRAMÀTICA: déu-n’hi-do (i déu-n’hi-doret)

    Núm. 18// Amb guionets i amb minúscules

    Segons la nova Ortografia de la llengua catalana (2016) de l’IEC, la paraula déu, amb el significat de ‘divinitat’, porta accent diacrític, o sigui, s’ha d’accentuar per diferenciar-la de la paraula deu (número o verb). La mateixa gramàtica ens diu que els compostos en què la paraula de l’esquerra du accent gràfic s’escriuen amb guionet.

    Així, doncs, l’ortografia d’aquesta expressió ha canviat amb la nova normativa, ara l’hem d’escriure amb guionets i amb minúscules.

    Aquesta expressió s’empra per manifestar la conformació, la suficiència, etc. (Tenim un país que déu-n’hi-do! / Es descuida com a mínim la rentadora, que també déu-n’hi-doret com n’és, d’imprescindible.)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. FRASES FETES. A tant per cap, a tant per barba

    Núm. 17 //

    A tant per cap, a tant per barba

    Aquestes dues frases fetes les utilitzem quan volem repartir una cosa de manera equitativa a un grup de persones. Segons sembla venen de l’època medieval. En aquell moment es feia la distinció de les dues expressions. És a dir, a tant per cap es feia servir quan les persones podien ser tant frares com llecs. En canvi, a tant per barba era usada quan només hi havia frares, que eren els qui portaven barba. Cal dir que actualment no les distingim i tant podem dir «Ens toquen tres talls per cap o per barba».

    El cap, que és la màxima expressió de l’ésser humà, el que realment ens distingeix de molts altres animals i el que dona sentit a la nostra existència, esdevé aquí símbol de persona, d’humà. Pel que fa a la barba… només es pot entendre aquesta expressió en una societat que era profundament masclista i que no tenia en compte les dones. Fixeu-vos que el cap de família solia ser un home.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA. Optimot 2

    Núm. 15

    No obstant… o No obstant això?

    Les fitxes de l’Optimot (Nova Gramàtica, Cerca bàsica) ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.

    Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. LÈXIC: farro

    Núm. 14// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, farro és un substantiu masculí que significa “farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro”.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que el farro és una “farina grossa de blat de moro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes”; […] Hi ha qui l’adoba amb sagí, llard o cansalada, i d’altres amb llet…”

    El mateix diccionari afegeix que és un mot que s’utilitza al Rosselló, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, les Guilleries, la plana de Vic i el Camp de Tarragona.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Solucions endevinalles “A l’abril cada paraula val per mil”

     

    Hem acabat el mes d’abril i ja podem descobrir les solucions de les endevinalles. A veure si les heu encertat! Cliqueu ENDEVINALLES ABRIL 18 solucio l’enllaç i comproveu-ho!

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA: Optimot 1

    Tens molta gana, tens massa gana o tens gaire gana?

    Núm. 13// Les fitxes de l’Optimot ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.  Si escrivim ‘nova gramàtica’ a la barra de cerca i seleccionem el criteri de cerca ‘fitxes de l’Optimot’ ens apareixeran les fitxes explicatives de tots els canvis que s’han dut a terme amb la nova gramàtica.

    En aquest cas no hi ha hagut canvis. Cal fer servir el quantificador ‘gaire’ en missatges negatius (No té gaire son, menja sense gaire gana), interrogatius (Tens gaire fred?) i condicionals (Si tens gaire gana, menja més pa): significa ‘molt’, i  agafa un sentit positiu, en aquests missatges.

    Aquesta paraula té dues formes de plural: ‘gaires’ i ‘gaire’. Generalment s’usa ‘gaires’, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS: TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS. Antropònims llatins

    Els nostres noms d’origen llatí

    Núm.12 //“Tant és en Pau com en Pere, com un que no hi era”

    Dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom llatí, sobretot perquè aquests noms van ser cristianitzats i aplicats en el baptisme.

    Hi ha noms que fan referència a un personatge mitològic (Diana, Marc, Martí), n’hi ha d’altres que tenen relació amb un lloc geogràfic (Adrià –nascut a l’antiga ciutat d’Hadria, Vèneto-,  Cèlia –que ve de Caelus, el nom dels set turons de Roma-, Lídia –que ve de Lydia, província de l’Àsia Menor-), uns quants que fan referència a les flors, les plantes i la natura (Rosa, Laura –que vol dir ‘llorer’, símbol del triomf-, Sílvia –que vol dir ‘bosc’-, Pere –que vol dir ‘ferm com una pedra’, Gemma –‘pedra preciosa’-) i un nombre important que provenen directament de substantius o adjectius llatins (Alba  –que vol dir ‘blanca’-, Beatriu –‘benaurada’-, Carme –‘cant, poema’-, Clara –‘il·lustre, famosa’-, Fèlix –‘feliç’-, Ignasi –‘foc’-, Lluc -‘llum, nascut amb la primera llum del dia’, Pau o Pol –‘petit, persona humil’-, Víctor –‘vencedor’-).

    No només l’antroponímia mostra aquesta influència directa del llatí, sinó que també la trobem majoritàriament en la base del lèxic català .

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. INFORMACIONS: “A l’abril cada paraula val per mil”

    “A l’abril cada paraula val per mil”

    Núm. 11 // Trenta endevinalles s’exposaran als comerços d’Osona

    Com cada any i durant tot el mes d’abril, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona fa una campanya que posa a l’aparador dels comerços algun aspecte relacionat amb la llengua. En aquesta ocasió els 30 cartells que s’exposen a les botigues contindran 30 endevinalles. Es tracta, doncs, d’encertar la solució de l’endevinalla proposada, tenint en compte que la resposta està molt relacionada amb l’establiment en el qual s’exhibeix.

    Tant les endevinalles com les solucions es podran consultar a partir del mes de maig al blog del CNL d’Osona http://blogs.cpnl.cat/etsiuts/. En el mateix blog també hi podeu trobar tots els cartells de les edicions anteriors, tenint en compte que la d’enguany ja és la sisena.

    Així, doncs, animeu-vos a recórrer la ciutat i cercar la resposta a les endevinalles!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço