Arxiu de l'autor

  • 43. Trametre i transmetre

    Cal distingir entre trametre, que vol dir ‘enviar’, i transmetre, que significa ‘transferir o conduir’; així doncs, són molts semblants, però no sinònims. En contextos científics i tècnics és habitual emprar transmetre i transmissió, ja que el que es transmet no són objectes ni persones sinó ones, senyals, moviment, qualitats, etc.

    Per contra, trametre i tramesa són termes que s’empren solament per referir-se a objectes: paquets, mercaderies, cartes, etc., o bé a persones.

    Trametre a algú un missatge, una carta.

    Transmetre dades d’un ordinador a un altre.

    Article complet

  • 42. Ni enganxines ni pegatines: adhesius

    L’imprès o qualsevol altre element que s’adhereix per contacte i que en anglès s’anomena sticker, en francès adhésif i autocollant i en castellà adhesivo i pegatina, en català és (únicament) adhesiu.

     

    M’han enganxat una pegatina al parabrisa del cotxe

    M’han enganxat una enganxina al parabrisa del cotxe

    M’han enganxat un adhesiu al parabrisa del cotxe

    Article complet

  • 41. Mediambiental

    Adjectiu que fem servir per referir-nos al medi ambient. No és correcta la forma *medioambiental. Molt sovint és preferible fer servir l’adjectiu ambiental.

    L’anàlisi de l’mpacte mediambiental ha demostrat que els abonaments…

    Especialista en gestió ambiental

    Però es recomana utilitzar la paraula més simple i més tradicional, ambiental, sempre que no es pugui confondre amb altres significats. Per exemple, a la frase A les ciutats, sempre hi ha més problemes mediambientals que al camp, si parléssim de problemes ambientals de les ciutats, potser es podria pensar en una altra cosa, com ara ambient de nervis o crispació. Però si diem problemes mediambientals evitem qualsevol confusió.
    Així, tant podem fer servir el mot mediambiental com el mot ambiental. Només cal tenir en compte si el mot ambiental pot ser ambigu en un context determinat.

    Article complet

  • 40. Mida i mesura

    En un sentit general, mida vol dir ‘dimensió d’un objecte’. No és correcte *tamany.

    Mesura és l’acció de mesurar i, en sentit figurat, forma la locució a mesura que, una expressió que indica progressió. No és correcte a mida que ni quant més (*quanta més, *quants més, *quantes més).

    Van adquirint seny a mesura que creixen
        A mesura que s’anava fent fosc creixia la nostra por

    Tampoc no és correcta, en aquests casos, la paraula *conforme. No s’ha de dir, doncs, Ens arriben peces noves conforme es venen les antigues, sinó Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues

    Article complet

  • 39. Colindant?

    Quan un terreny o una casa està al costat d’una altra, diem que n’és veí o veïna, contigu o contigua, que una casa confronta amb l’altra o que n’és limítrofa, però no podem dir que és colindant, perquè aquesta no és una paraula catalana.

    De les tres parcel·les confrontants, la seva casa i la meva són veïnes, comparteixen la paret mitgera.

    Casa seva és contigua a la meva.

    Article complet

  • Atabalar / *agobiar

    Quan volem expressar que alguna cosa ens cansa o ens mareja, diem que ens atabala, però mai que ens agobia.

    Tanta gent m’atabala!

    Article complet

  • 38. Ús del guionet

    1.    Mots formats amb qualsevol prefix: JUNTS

    exministre, poliesportiu, postoperatori, preescolar, infraestructura, exmarit.

    Altres qüestions:

    –    La –r i la –s posteriors a un prefix no es dupliquen

    vicerector, preromànic, resolució, preselecció, coresponsabilitat, exrepresentant.

    –    Si la segona part comença amb majúscula, és un numeral gràfic o produeix un contacte irregular, es posa guionet:

    ex-Iugoslàvia, sub-21, ex-xofer.

    –    Prefix no + adjectiu

    no bel·ligerant

    2.    COMPOSTOS A LA MANERA CULTA (el primer element té terminació culta): JUNTS

    grecoromà, audiovisual, sociocultural, fisicoquímica, democratacristià, narcotràfic.

    3. COMPOSTOS AMB DOS MOTS CATALANS: JUNTS

    –    Lexicalitzacions (la suma dels dos mots ofereix una paraula nova)

    aiguardent, compravenda, vistiplau, portaveu, capicua, correfoc, terratrèmol, rentaplats.

    AMB GUIONET

    –    Per necessitats de pronunciació:

    ·    El segon element comença per –r, -x, -s

    Vila-seca, Mont-rodon, para-xocs, penja-robes.

    ·    La soldadura dels dos elements pot dificultar la lectura

    Cap-roig, Font-romeu, plats-i-olles.

    ·    Per evitar una repetició que pugui provocar dificultat en la lectura o en la interpretació

    Vall-llebrera, Bell-lloc.

    –    Per convenció:

    ·    El primer element duu accent gràfic

    mà-llarga, pèl-curt.

    ·    Són numerals compostos

    vint-i-tres

    ·    Compostos amb un punt cardinal

    nord-est, Sud-africà.

    ·    Compostos repetitius

    bum-bum, nyigo-nyigo.

    ·    Compostos expressius

    a corre-cuita, pengim-penjam.

    ·    Compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet

    abans-d’ahir, adéu-siau, cul-de-sac.

    4. MANLLEUS NO ADAPTATS: AMB GUIONET

    ex-libris, dalai-lama, new-look.

    5. MANLLEUS ADAPTATS: JUNTS

    exvot, vaivé.

    Article complet

  • Aconseguir / *lograr

    En català, per expressar que hem arribat a obtenir o a fer allò que ens proposàvem, diem que ho hem aconseguit o assolit. Lograr no existeix i, per tant, no podem dir mai que hem lograt alguna cosa.

    Hem aconseguit arribar a un acord amb els veïns

    Article complet

  • D’acord / *vale, val

    En català, per expressar conformitat diem d’acord. Un  val és un paper que es lliura a algú per cobrar o rebre alguna cosa.

    Quedem a les 7, d’acord?

    M’han fet aquest val per canviar-lo per qualsevol cosa de la botiga.

    Article complet

  • 37. Arran

    Arran de…

    • Vol dir “gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell de”.

    Per exemple: L’helicòpter volava arran d’aigua.

    • I, en sentit figurat, “immediatament després de” o “a conseqüència de”.

    Per exemple: Arran d’aquella reunió van signar un acord de col·laboració.

    • És incorrecte utilitzar les expressions *arrel de o *a rel de, que són traducció literal

    del castellà i no tenen res a veure amb l’arrel o la rel catalanes.

    Arrel

    És la part inferior d’una planta, generalment enfonsada a terra i que creix en sentit oposat al tronc. Per analogia, s’utilitza en altres contextos, i també en dret o matemàtiques.
    Per exemple: El Pep ha posat arrels a la Val d’Aran. L’arrel d’una equació. Béns arrel (=béns immobles).
    També es pot dir rel.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço