Arxiu de la categoria ‘Bocins de llengua’

  • 56. Tràfic i trànsit

    Si esteu comerciant, fent una activitat d’intercanvi o un transport, esteu traficant amb la mercaderia amb què tracteu. Llàstima que els tràfics més habituals al món siguin els d’armes i els de drogues!

     

    En canvi, si esteu passejant, passant per la via pública o circulant amb el vostre vehicle esteu transitant. I quan hi ha molts cotxes hi ha un trànsit espantós!

     

    Encara una altra: si esteu enmig d’un afer que us causa enrenou o trasbals, esteu passant un tràfec.

     

    Augmenta el tràfic de productes agrícoles per la frontera

     

    Avui el trànsit estava molt malament… Havia caigut un senyal de trànsit…

     

    La Maria té paletes a casa… Quin tràfec!

     

     

     

    Article complet

  • 55. Apostrofem els números?

    Apostrofem el, la i de davant dels nombres que, escrits en lletres, comencen amb vocal, tant si el nombre s’expressa en xifres aràbigues com en xifres romanes. Les regles d’apostrofació es compleixen tant si en lloc dels símbols numèrics escrivim els noms que els corresponen amb lletres.

     

    L’11 de novembre – L’onze de novembre

    L’1 de març  — L’u de març

    L’XI Fira de la Terrissa – L’Onzena Fira de la Terrissa

    Un import d’1.000.000 d’euros

    Article complet

  • 54. Numerals

    Fer més voltes que el 29

     

    El 29 era un tramvia que, a finals del segle XIX, circulava per la part baixa del Paral·lel, a Barcelona: donava voltes i voltes, perquè era de circumval·lació i no tenia origen ni final.

    Tantes voltes va fer que va donar una frase feta que perdura en la memòria col·lectiva: fer més voltes que el 29!

     

    Vint-i-nou

    Recordem que en els numerals que van del 21 al 29 s’intercala una i  entre la desena i les unitats, i que aquesta i  s’uneix amb guionets: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres…

     

    Escrivim també guionet entre les desenes (D) i les unitats (U) (trenta-quatre) i entre les unitats (U) i les centenes (C) (dos-cents), però no en la resta de numerals.

     

    Han assistit a la festa mil set-cents trenta-tres convidats.

     

    La fórmula DUC continua fent molt de servei!

    Article complet

  • 53. Sant Jordi

    Parts del llibre

    Les parts fonamentals que componen un llibre són sobrecoberta, solapa, coberta, guarda, pàgina de respecte, frontispici, portadella, portada, pàgina de crèdits, llom, colofó o contraportada.

    Coberta: Protecció de paper, cartolina, etc., amb què es cobreix el llom i els dos costats d’un llibre en rústica. Usat general en plural.

    Colofó: Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies.

    Contraportada: Pàgina encarada a la portada d’un llibre, on són consignades dades que no figuren en aquella relatives a la col·lecció, a la sèrie de la qual aquesta forma part, etc.

    Frontispici: Pàgina del llibre que hi ha davant la portada.

    Guarda: Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.

    Llom: Part de la coberta d’un llibre que protegeix la unió dels fulls o els plecs.

    Pàgina de crèdits: Revers de la portada on figuren els drets de l’obra, el nombre d’edicions, el peu d’impremta, etc.

    Pàgina de respecte: Qualsevol de les pàgines en blanc, al principi o al final d’un llibre.

    Portada: Pàgina, normalment situada al principi d’un llibre, on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta.

    Portadella: Full que precedeix la portada d’un llibre i on no sol posar-se sinó el títol de l’obra.

    Sobrecoberta o camisa: Segona coberta, que es posa sobre una primera coberta.

    Solapa: Prolongació lateral de la coberta o de la sobrecoberta d’un llibre doblegada cap a l’interior en què s’acostumen a imprimir informacions sobre l’autor, el llibre, l’editorial, etc.

     Tapa: Coberta amb ànima de cartó o fusta folrada de tela o de pell.

    Article complet

  • 52. Bimensual / bimestral

    Si és un fet quinzenal, que té lloc dues vegades al mes, és un fet bimensual.

     

    El Consell es reuneix cada primer i cada tercer dilluns; és a dir, bimensualment

     

    Si és un fet que té lloc una vegada cada dos mesos, és un fet bimestral.

     

    El Consell es reuneix bimestralment; és a dir, convoca sis reunions en un any

     

     

    Article complet

  • 51. En Joan i na Joana

    Les formes don i doña no tenen un equivalent en català: les formes en i na no en són una traducció vàlida. Antigament eren una forma de tractament respectuós, però actualment són un article personal, amb diversos usos segons els dialectes del català.

    A Barcelona i a bona part del Principat, fem servir en o el davant dels noms propis de persona masculins que comencen amb consonant; en els noms femenins o masculins que comencen amb vocal fem servir les formes la o l’.

    en Bernardo, en Lluís (o el Bernardo, el Lluís)
    l’Àngel, l’Enric
    la Glòria, la Laura, l’Anna, l’Imma

    En canvi, a les Balears és ben viu l’ús de en  i na davant de qualsevol nom (n’Eduard, na Joana), i al País Valencià no se sol usar cap article, ni en/na ni el/la (Eduard, Joana).

    L’ús de l’article davant del nom de persona no afegeix cap matís pejoratiu, com sí que de vegades té en castellà. Així, en català podem usar l’article en casos de familiaritat o gran confiança.

    En un nivell formal o estàndard, quan no fem servir el tractament de senyor o senyora, l’ús més general i recomanable per fer referència a persones amb qui no tenim un alt nivell de familiaritat és l’absència d’article i l’ús del nom i cognom.

    A la inauguració assistiran Joan Solà i Enric Larreula
    Truqueu a Glòria López
    Pompeu Fabra va viure a Badalona

    Article complet

  • 50. Senyora o senyoreta?

    Un cas evident de discriminació lingüística és l’ús de la forma senyoreta. A ningú no se li acudeix de fer servir el masculí senyoret, i normalment en les relacions professionals ningú no n’ha de fer res, de l’edat o de l’estat civil d’una persona. Generalment, amb la forma senyoreta s’indica de manera subtil la condició de persona amb tasques auxiliars o de poca responsabilitat.

    Per tant, evitem aquest ús.

    X
    Truqueu a la senyoreta Glòria
    Truqueu a la senyora Glòria López
    Truqueu a Glòria López

    Article complet

  • 49. Altres abreviatures

    Aquesta llista inclou altres abreviatures

    autopista autop. parc no en té
    avinguda av. passatge ptge.
    baixada bda. passeig pg.
    barri b. plaça pl.
    camí no en té polígon pol.
    cantonada cant. pujada pda.
    carrer c/ , c. rambla rbla.
    carreró cró. riera ra.
    carretera ctra. ronda rda.
    col·legi col·l. rotonda rot.
    colònia col. torrent torr.
    costa no en té travessera trav.
    disseminat diss. travessia trv.
    grup gr. urbanització urb.
    industrial ind. zona z.
    masia mas. zona escolar z. esc.
    mercat merc. zona militar z. mil.

     

     Símbols per separar els decimals

    ,-

    Des de sempre hem separat els nombres enters dels decimals amb una coma (i no amb un punt, que és un costum anglosaxó). En la nostra moneda, l’euro, també separem amb una coma els euros i els cèntims. Però quan en la quantitat no hi ha cèntims, el signe format per una coma i un guionet (,-)  indica que és una xifra rodona, sense decimals. Per això no l’hem de fer servir després dels cèntims o decimals: estem duplicant el signe i li fem perdre el significat.

    134,67,- €

    134,67 €

    134,- €

     

    Recordem que la paraula euro no té abreviatura (però sí símbol internacional, i EUR) i que els cèntims s’abreugen ct. (invariable per al singular i per al plural).

     

     

     

    Article complet

  • 48. Guia de carrers, *carrerer

    Aquesta llista de les vies urbanes no és sinó una guia de carrers, però tot i que en castellà se’n diu callejero, no podem pas fer-ne una traducció directa i dir-ne *carrerer.
    Normalment aquesta guia de carrers s’inscriu en un plànol de situació, un mapa on es dibuixa la ciutat.
    Ens ve ara a la memòria la guia de telèfons, aquell volum o volums que anualment edita Telefónica…

    Els noms dels carrers –i els de qualsevol via urbana— s’escriuen segons la seva denominació oficial. Els noms de les vies i altres topònims urbans en general es componen d’un genèric i un complement adverbial o preposicional. Els genèrics són noms com carrer, avinguda, plaça, via, parc, barri, etc. i s’escriuen en minúscula (llevat, és clar, si els correspon la majúscula per posició). Els complements s’escriuen en majúscula.

    carrer d’Enric Delaris (Manlleu)
    avinguda d’Ildefons Cerdà (Centelles)
    carrer d’Enric Prat de la Riba (Torelló)
    passatge dels Estudis (Vic)
    barri de l’Erm (Manlleu)
    ronda dels Esports (Centelles)
    plaça de l’Intitut (Torelló)
    parc de Jaume Balmes (Vic)
    passeig de Sant Joan (Manlleu)

    Comprovem que entre la denominació genèrica de la via pública i la denominació específica hi ha d’haver la preposició “de”. Quan calgui també hi ha d’haver l’article, com en els exemples anteriors.

    Les abreviatures de les vies públiques només s’han d’utilitzar quan sigui estrictament necessari. Així, dins d’un text, convé escriure sencers els mots carrer, plaça, avinguda, etc. En una adreça podem optar per la forma sencera o per l’abreujada. Si l’escrivim abreujada, la preposició i l’article són optatius. Per exemple: pl. dels Eucaliptus o pl. Eucaliptus.

    Les abreviatures de les vies públiques més habituals són les següents:

    autopista autop. passeig pg.
    avinguda av. plaça pl.
    baixada bda. polígon pol.
    cantonada cant. pujada pda.
    carrer c/ , c. rambla rbla.
    carreró cró. riera ra.
    carretera ctra. ronda rda.
    colònia col. travessera trav.
    industrial ind. travessia trv.
    passatge ptge. urbanització urb.

    Si us en falta alguna, no dubteu a fer-nos-ho saber: la inclourem a la llista…

    Article complet

  • 33. Emoticones

    Què són les emoticones?

     

    Són “icones emotives” —d’aquí ve el nom— o símbols gràfics que s’utilitzen per expressar estats d’ànim, però també professions i personatges, gestos… en els missatges de correu electrònic o els xats d’Internet.

     

    Generalment consisteixen en representacions del rostre humà a partir de caràcters ASCII. Alguns exemples són:

     

    :- )       estic content/a                                 😮       quina sorpresa!

    😀      estic rient                                          (00)     bon dia!

    :-[        estic molt trist/a                               :-&      amb la llengua feta un embolic

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço