Gradual és un dels mots que pot servir per substituir el castellanisme *paulatí –ina. També pot ser útil progressiu –iva.
Pel que fa a la forma adverbial, en comptes de *paulatinament podem dir gradualment, progressivament, lentament o de mica en mica.
Fix o fixe, text o texte?
En català hi ha adjectius i noms que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x —com complex, annex, reflex, fix— o en -xt —com text, pretext, mixt, etc.— que ens fan dubtar quan els hem de dir en masculí. En aquests casos són incorrectes les formes amb -e comcomplexe, fixe, reflexe o texte.
Respecte als noms —per exemple: un reflex del sol, un text curt— la forma singular és sense e i el plural masculí es forma afegint -os al singular: uns reflexos del sol i uns textos curts.
Respecte als adjectius, han de concordar amb el nom que acompanyen. El plural del masculí, com en el cas dels noms, es forma afegint -os al singular: uns llocs fixos, uns grups mixtos. Per fer el femení singular, afegim una a al masculí: un lloc fix i una taula fixa, un grup mixt i una comissió mixta.
Per escriure el plural del femení, posem -es: unes taules fixes i unes comissions mixtes.
Si diem malament una paraula, quan l’escrivim reproduirem el mateix error. Vegem algunes pronúncies incorrectes d’algunes paraules d’ús més freqüent.
*pronúncia incorrecta √ pronúncia correcta
còdig codi
corretgir corregir
extendre estendre
garantitzar garantir
línea línia
llingüística lingüística
llògica lògica
metereologia meteorologia
nord-americà (pron. nord) nord-americà (pron. nort)
pàrraf paràgraf
periode període
texte text
La denominació planellsignifica ‘indret elevat i pla’. Aquest significat s’assembla al de pla com a ‘terreny força extens que no té grans elevacions i depressions’. Per exemple: Durant l’excursió vam veure una casa dalt d’un planell. Va conduir durant hores pel pla del Llobregat.
No té doncs el mateix significat que plànol (o el seu sinònim pla): ‘mapa o dibuix d’una superfície, un edifici, etc.’ Ara bé, com que el substantiu pla ja té altres sentits, és millor reservar plànol per a aquest significat, amb la qual cosa s’eviten ambigüitats:
representació gràfica de Badalona = el plànol de Badalona
espai planer sobre el qual s’ha construït Badalona = el pla de Badalona
Va instal·lar la tenda en aquell planell
Demà em portaran els plànols de la casa nova
Mira bé al plànol per on has de passar
Cal distingir entre trametre, que vol dir ‘enviar’, i transmetre, que significa ‘transferir o conduir’; així doncs, són molts semblants, però no sinònims. En contextos científics i tècnics és habitual emprar transmetre i transmissió, ja que el que es transmet no són objectes ni persones sinó ones, senyals, moviment, qualitats, etc.
Per contra, trametre i tramesa són termes que s’empren solament per referir-se a objectes: paquets, mercaderies, cartes, etc., o bé a persones.
Trametre a algú un missatge, una carta.
Transmetre dades d’un ordinador a un altre.
L’imprès o qualsevol altre element que s’adhereix per contacte i que en anglès s’anomena sticker, en francès adhésif i autocollant i en castellà adhesivo i pegatina, en català és (únicament) adhesiu.
M’han enganxat una pegatina al parabrisa del cotxe
M’han enganxat una enganxina al parabrisa del cotxe
M’han enganxat un adhesiu al parabrisa del cotxe
Adjectiu que fem servir per referir-nos al medi ambient. No és correcta la forma *medioambiental. Molt sovint és preferible fer servir l’adjectiu ambiental.
L’anàlisi de l’mpacte mediambiental ha demostrat que els abonaments…
Especialista en gestió ambiental
Però es recomana utilitzar la paraula més simple i més tradicional, ambiental, sempre que no es pugui confondre amb altres significats. Per exemple, a la frase A les ciutats, sempre hi ha més problemes mediambientals que al camp, si parléssim de problemes ambientals de les ciutats, potser es podria pensar en una altra cosa, com ara ambient de nervis o crispació. Però si diem problemes mediambientals evitem qualsevol confusió.
Així, tant podem fer servir el mot mediambiental com el mot ambiental. Només cal tenir en compte si el mot ambiental pot ser ambigu en un context determinat.
En un sentit general, mida vol dir ‘dimensió d’un objecte’. No és correcte *tamany.
Mesura és l’acció de mesurar i, en sentit figurat, forma la locució a mesura que, una expressió que indica progressió. No és correcte a mida que ni quant més (*quanta més, *quants més, *quantes més).
Van adquirint seny a mesura que creixen
A mesura que s’anava fent fosc creixia la nostra por
Tampoc no és correcta, en aquests casos, la paraula *conforme. No s’ha de dir, doncs, Ens arriben peces noves conforme es venen les antigues, sinó Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues
Quan un terreny o una casa està al costat d’una altra, diem que n’és veí o veïna, contigu o contigua, que una casa confronta amb l’altra o que n’és limítrofa, però no podem dir que és colindant, perquè aquesta no és una paraula catalana.
De les tres parcel·les confrontants, la seva casa i la meva són veïnes, comparteixen la paret mitgera.
Casa seva és contigua a la meva.
1. Mots formats amb qualsevol prefix: JUNTS
exministre, poliesportiu, postoperatori, preescolar, infraestructura, exmarit.
Altres qüestions:
– La –r i la –s posteriors a un prefix no es dupliquen
vicerector, preromànic, resolució, preselecció, coresponsabilitat, exrepresentant.
– Si la segona part comença amb majúscula, és un numeral gràfic o produeix un contacte irregular, es posa guionet:
ex-Iugoslàvia, sub-21, ex-xofer.
– Prefix no + adjectiu
no bel·ligerant
2. COMPOSTOS A LA MANERA CULTA (el primer element té terminació culta): JUNTS
grecoromà, audiovisual, sociocultural, fisicoquímica, democratacristià, narcotràfic.
3. COMPOSTOS AMB DOS MOTS CATALANS: JUNTS
– Lexicalitzacions (la suma dels dos mots ofereix una paraula nova)
aiguardent, compravenda, vistiplau, portaveu, capicua, correfoc, terratrèmol, rentaplats.
AMB GUIONET
– Per necessitats de pronunciació:
· El segon element comença per –r, -x, -s
Vila-seca, Mont-rodon, para-xocs, penja-robes.
· La soldadura dels dos elements pot dificultar la lectura
Cap-roig, Font-romeu, plats-i-olles.
· Per evitar una repetició que pugui provocar dificultat en la lectura o en la interpretació
Vall-llebrera, Bell-lloc.
– Per convenció:
· El primer element duu accent gràfic
mà-llarga, pèl-curt.
· Són numerals compostos
vint-i-tres
· Compostos amb un punt cardinal
nord-est, Sud-africà.
· Compostos repetitius
bum-bum, nyigo-nyigo.
· Compostos expressius
a corre-cuita, pengim-penjam.
· Compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet
abans-d’ahir, adéu-siau, cul-de-sac.
4. MANLLEUS NO ADAPTATS: AMB GUIONET
ex-libris, dalai-lama, new-look.
5. MANLLEUS ADAPTATS: JUNTS
exvot, vaivé.