Arxiu de la categoria ‘Bocins de llengua’

  • 47. *Paulatinament?

    Gradual és un dels mots que pot servir per substituir el castellanisme *paulatí –ina. També pot ser útil progressiu –iva.

    Pel que fa a la forma adverbial, en comptes de *paulatinament podem dir gradualment, progressivament, lentament o de mica en mica.

    Article complet

  • 46. Errades freqüents en la llengua oral (2)

    Fix o fixe, text o texte?

    En català hi ha adjectius i noms que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x —com complex, annex, reflex, fix— o en -xt —com text, pretext, mixt, etc.— que ens fan dubtar quan els hem de dir en masculí. En aquests casos són incorrectes les formes amb -e comcomplexe, fixe, reflexe o texte.

     

    Respecte als noms —per exemple: un reflex del sol, un text curt— la forma singular és sense e i el plural masculí es forma afegint -os al singular: uns reflexos del sol i uns textos curts.

     

    Respecte als adjectius, han de concordar amb el nom que acompanyen. El plural del masculí, com en el cas dels noms, es forma afegint -os al singular: uns llocs fixos, uns grups mixtos. Per fer el femení singular, afegim una a al masculí: un lloc fix i una taula fixa, un grup mixt i una comissió mixta.

    Per escriure el plural del femení, posem -es: unes taules fixes i unes comissions mixtes.

    Article complet

  • 45. Errades freqüents en la llengua oral

    Si diem malament una paraula, quan l’escrivim reproduirem el mateix error. Vegem algunes pronúncies incorrectes d’algunes paraules d’ús més freqüent.

    *pronúncia incorrecta                    √ pronúncia correcta

    còdig                                                           codi  
    corretgir                                                   corregir
    extendre                                                  estendre
    garantitzar                                              garantir
    línea                                                           línia
      llingüística                                              lingüística
    llògica                                                       lògica
    metereologia                                         meteorologia
    nord-americà (pron. nord)             nord-americà (pron. nort)
    pàrraf                                                       paràgraf
    periode                                                    període
    texte                                                         text

    Article complet

  • 44. Pla, plànol, planell i *plano

    La denominació planellsignifica ‘indret elevat i pla’. Aquest significat s’assembla al de pla com a ‘terreny força extens que no té grans elevacions i depressions’. Per exemple: Durant l’excursió vam veure una casa dalt d’un planell. Va conduir durant hores pel pla del Llobregat.

    No té doncs el mateix significat que plànol (o el seu sinònim pla): ‘mapa o dibuix d’una superfície, un edifici, etc.’ Ara bé, com que el substantiu pla ja té altres sentits, és millor reservar plànol per a aquest significat, amb la qual cosa s’eviten ambigüitats:

    representació gràfica de Badalona = el plànol de Badalona

    espai planer sobre el qual s’ha construït Badalona = el pla de Badalona

     

    Va instal·lar la tenda en aquell planell

    Demà em portaran els plànols de la casa nova

    Mira bé al plànol per on has de passar

    Article complet

  • 43. Trametre i transmetre

    Cal distingir entre trametre, que vol dir ‘enviar’, i transmetre, que significa ‘transferir o conduir’; així doncs, són molts semblants, però no sinònims. En contextos científics i tècnics és habitual emprar transmetre i transmissió, ja que el que es transmet no són objectes ni persones sinó ones, senyals, moviment, qualitats, etc.

    Per contra, trametre i tramesa són termes que s’empren solament per referir-se a objectes: paquets, mercaderies, cartes, etc., o bé a persones.

    Trametre a algú un missatge, una carta.

    Transmetre dades d’un ordinador a un altre.

    Article complet

  • 42. Ni enganxines ni pegatines: adhesius

    L’imprès o qualsevol altre element que s’adhereix per contacte i que en anglès s’anomena sticker, en francès adhésif i autocollant i en castellà adhesivo i pegatina, en català és (únicament) adhesiu.

     

    M’han enganxat una pegatina al parabrisa del cotxe

    M’han enganxat una enganxina al parabrisa del cotxe

    M’han enganxat un adhesiu al parabrisa del cotxe

    Article complet

  • 41. Mediambiental

    Adjectiu que fem servir per referir-nos al medi ambient. No és correcta la forma *medioambiental. Molt sovint és preferible fer servir l’adjectiu ambiental.

    L’anàlisi de l’mpacte mediambiental ha demostrat que els abonaments…

    Especialista en gestió ambiental

    Però es recomana utilitzar la paraula més simple i més tradicional, ambiental, sempre que no es pugui confondre amb altres significats. Per exemple, a la frase A les ciutats, sempre hi ha més problemes mediambientals que al camp, si parléssim de problemes ambientals de les ciutats, potser es podria pensar en una altra cosa, com ara ambient de nervis o crispació. Però si diem problemes mediambientals evitem qualsevol confusió.
    Així, tant podem fer servir el mot mediambiental com el mot ambiental. Només cal tenir en compte si el mot ambiental pot ser ambigu en un context determinat.

    Article complet

  • 40. Mida i mesura

    En un sentit general, mida vol dir ‘dimensió d’un objecte’. No és correcte *tamany.

    Mesura és l’acció de mesurar i, en sentit figurat, forma la locució a mesura que, una expressió que indica progressió. No és correcte a mida que ni quant més (*quanta més, *quants més, *quantes més).

    Van adquirint seny a mesura que creixen
        A mesura que s’anava fent fosc creixia la nostra por

    Tampoc no és correcta, en aquests casos, la paraula *conforme. No s’ha de dir, doncs, Ens arriben peces noves conforme es venen les antigues, sinó Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues

    Article complet

  • 39. Colindant?

    Quan un terreny o una casa està al costat d’una altra, diem que n’és veí o veïna, contigu o contigua, que una casa confronta amb l’altra o que n’és limítrofa, però no podem dir que és colindant, perquè aquesta no és una paraula catalana.

    De les tres parcel·les confrontants, la seva casa i la meva són veïnes, comparteixen la paret mitgera.

    Casa seva és contigua a la meva.

    Article complet

  • 38. Ús del guionet

    1.    Mots formats amb qualsevol prefix: JUNTS

    exministre, poliesportiu, postoperatori, preescolar, infraestructura, exmarit.

    Altres qüestions:

    –    La –r i la –s posteriors a un prefix no es dupliquen

    vicerector, preromànic, resolució, preselecció, coresponsabilitat, exrepresentant.

    –    Si la segona part comença amb majúscula, és un numeral gràfic o produeix un contacte irregular, es posa guionet:

    ex-Iugoslàvia, sub-21, ex-xofer.

    –    Prefix no + adjectiu

    no bel·ligerant

    2.    COMPOSTOS A LA MANERA CULTA (el primer element té terminació culta): JUNTS

    grecoromà, audiovisual, sociocultural, fisicoquímica, democratacristià, narcotràfic.

    3. COMPOSTOS AMB DOS MOTS CATALANS: JUNTS

    –    Lexicalitzacions (la suma dels dos mots ofereix una paraula nova)

    aiguardent, compravenda, vistiplau, portaveu, capicua, correfoc, terratrèmol, rentaplats.

    AMB GUIONET

    –    Per necessitats de pronunciació:

    ·    El segon element comença per –r, -x, -s

    Vila-seca, Mont-rodon, para-xocs, penja-robes.

    ·    La soldadura dels dos elements pot dificultar la lectura

    Cap-roig, Font-romeu, plats-i-olles.

    ·    Per evitar una repetició que pugui provocar dificultat en la lectura o en la interpretació

    Vall-llebrera, Bell-lloc.

    –    Per convenció:

    ·    El primer element duu accent gràfic

    mà-llarga, pèl-curt.

    ·    Són numerals compostos

    vint-i-tres

    ·    Compostos amb un punt cardinal

    nord-est, Sud-africà.

    ·    Compostos repetitius

    bum-bum, nyigo-nyigo.

    ·    Compostos expressius

    a corre-cuita, pengim-penjam.

    ·    Compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet

    abans-d’ahir, adéu-siau, cul-de-sac.

    4. MANLLEUS NO ADAPTATS: AMB GUIONET

    ex-libris, dalai-lama, new-look.

    5. MANLLEUS ADAPTATS: JUNTS

    exvot, vaivé.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço