Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. LÈXIC: farro

    Núm. 14// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, farro és un substantiu masculí que significa “farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro”.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que el farro és una “farina grossa de blat de moro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes”; […] Hi ha qui l’adoba amb sagí, llard o cansalada, i d’altres amb llet…”

    El mateix diccionari afegeix que és un mot que s’utilitza al Rosselló, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, les Guilleries, la plana de Vic i el Camp de Tarragona.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA: Optimot 1

    Tens molta gana, tens massa gana o tens gaire gana?

    Núm. 13// Les fitxes de l’Optimot ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.  Si escrivim ‘nova gramàtica’ a la barra de cerca i seleccionem el criteri de cerca ‘fitxes de l’Optimot’ ens apareixeran les fitxes explicatives de tots els canvis que s’han dut a terme amb la nova gramàtica.

    En aquest cas no hi ha hagut canvis. Cal fer servir el quantificador ‘gaire’ en missatges negatius (No té gaire son, menja sense gaire gana), interrogatius (Tens gaire fred?) i condicionals (Si tens gaire gana, menja més pa): significa ‘molt’, i  agafa un sentit positiu, en aquests missatges.

    Aquesta paraula té dues formes de plural: ‘gaires’ i ‘gaire’. Generalment s’usa ‘gaires’, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS: TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS. Antropònims llatins

    Els nostres noms d’origen llatí

    Núm.12 //“Tant és en Pau com en Pere, com un que no hi era”

    Dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom llatí, sobretot perquè aquests noms van ser cristianitzats i aplicats en el baptisme.

    Hi ha noms que fan referència a un personatge mitològic (Diana, Marc, Martí), n’hi ha d’altres que tenen relació amb un lloc geogràfic (Adrià –nascut a l’antiga ciutat d’Hadria, Vèneto-,  Cèlia –que ve de Caelus, el nom dels set turons de Roma-, Lídia –que ve de Lydia, província de l’Àsia Menor-), uns quants que fan referència a les flors, les plantes i la natura (Rosa, Laura –que vol dir ‘llorer’, símbol del triomf-, Sílvia –que vol dir ‘bosc’-, Pere –que vol dir ‘ferm com una pedra’, Gemma –‘pedra preciosa’-) i un nombre important que provenen directament de substantius o adjectius llatins (Alba  –que vol dir ‘blanca’-, Beatriu –‘benaurada’-, Carme –‘cant, poema’-, Clara –‘il·lustre, famosa’-, Fèlix –‘feliç’-, Ignasi –‘foc’-, Lluc -‘llum, nascut amb la primera llum del dia’, Pau o Pol –‘petit, persona humil’-, Víctor –‘vencedor’-).

    No només l’antroponímia mostra aquesta influència directa del llatí, sinó que també la trobem majoritàriament en la base del lèxic català .

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. INFORMACIONS: “A l’abril cada paraula val per mil”

    “A l’abril cada paraula val per mil”

    Núm. 11 // Trenta endevinalles s’exposaran als comerços d’Osona

    Com cada any i durant tot el mes d’abril, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona fa una campanya que posa a l’aparador dels comerços algun aspecte relacionat amb la llengua. En aquesta ocasió els 30 cartells que s’exposen a les botigues contindran 30 endevinalles. Es tracta, doncs, d’encertar la solució de l’endevinalla proposada, tenint en compte que la resposta està molt relacionada amb l’establiment en el qual s’exhibeix.

    Tant les endevinalles com les solucions es podran consultar a partir del mes de maig al blog del CNL d’Osona http://blogs.cpnl.cat/etsiuts/. En el mateix blog també hi podeu trobar tots els cartells de les edicions anteriors, tenint en compte que la d’enguany ja és la sisena.

    Així, doncs, animeu-vos a recórrer la ciutat i cercar la resposta a les endevinalles!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS: Optimot

    Optimot

    Núm. 10 // Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
    Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.  
    Hi ha diferents opcions de cerca: bàsica, fitxes de l’Optimot, castellà-català, frase exacta i verbs, segons la consulta que vulguem fer. Si volem una definició de diccionari, optarem per la cerca bàsica. Si, en canvi, ens interessen models de documents o explicacions gramaticals cercarem a fitxes de l’Optimot. L’enllaç és http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

    Optimot disposa també d’un blog https://optimot.blog.gencat.cat/  en el qual es publiquen les novetats i un compte de twitter https://twitter.com/optimotcat

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS: noms d’origen hebreu

    De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases!

    Núm.9 //Durant uns quants segles, a Catalunya,  noms com Joan, Josep o Maria van ser molt habituals (d’aquí ve la frase reproduïda). Es tracta de noms d’origen hebreu que encara trobem a casa nostra i que tenen significats molt relacionats amb la religió. Vegem-ne uns quants exemples:

    Josep (José, Joseba, Joseph, Yusuf…) vol dir “que Déu em renovi la família”; Maria (María, Miren, Mary, Maryam… ) significa “ésser rebel, contumaç”; Joan (Juan, John, Yuḥanna… ), “Déu és propici o Déu s’ha compadit”. També són d’origen hebreu noms com Anna (“compassió”), Hassan (“bell”), Jaume (“el segon, de dos bessons”), Judit (“la jueva de Judà”), Marta (“senyora”), Miquel (“Déu és just”) o Raquel (“ovella”), entre d’altres.

    Deixant a part l’antroponímia, la llengua hebrea, en canvi, ha deixat poca empremta en el lèxic comú català. Això sí, són d’origen hebreu paraules com ‘amén’, ‘mannà’, ‘pasqua’ o ‘dissabte’.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. FRASES FETES. Gat escaldat, l’aigua tèbia tem

    Núm. 8// «Gat escaldat l’aigua tèbia tem». Marrameu! Ai, el gat escaldat, que no tornarà mai més a treure el nas a la cuina!

    Aquest proverbi tan animal ens ve a dir que les persones que han patit un perjudici –sovint perquè han fet una malifeta– miren de no tornar a caure en l’error. Davant els perills, aquells que han estat escarmentats solen ser més previsors. Del mateix refrany, hi ha una altra variant que diu: «Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig».

    Els gats, que, ja ho sabem, són malfiats i temorosos de mena, i l’aigua, que no poden veure ni en pintura, deuen haver ocasionat aquest refrany popular. Ara, s’ha de dir que si hi ha un animal capaç de caure en l’error dues o més vegades aquest és l’humà. No n’aprenem! Ai, las! No hi ha manera. A veure si hauríem de ser una mica més bèsties tot sovint…

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Grenyal

    Núm. 6// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘grenyal’ és un adjectiu que significa ‘no ben madur’ i ‘poc cuit, que crueja’.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que grenyal significa ‘verdós’ i així es refereix a les figues o al blat verd encara. També esmenta el significat relacionat amb els llegums i l’arròs, quan es vol fer referència que és cuit de amnera incompleta. Terme propi de l’Empordà, Tarragona, el Vallès i Barcelona.

    Pel que fa a l’origen del mot, el Gran Diccionari de la llengua catalana apunta que probablement deriva de greny per comparació amb la duresa d’un greny (sortint, ple de caires i d’esquerdes, d’una vena de pedra).

    Ens agradava l’arròs grenyal -com cal-, i no pas covat o pastat.

    Publicat: 2/03/18

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. ANY FABRA: commemoració del 150è aniversari

    Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança” (Pompeu Fabra)

    Núm. 5 // Dimarts 20 de febrer s’ha commemorat el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra. Va néixer a Gràcia el 1868 i va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la tasca d’aquest estudiós de la llengua, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/inici/

    Fabra va dedicar part de la seva vida a modernitzar la llengua catalana que, fins llavors, no tenia unes normes ortogràfiques establertes. A redós de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’autor del diccionari normatiu de l’any 1932, que va tenir validesa fins al 1995, any en què l’Institut va fer-ne la reedició. Es pot considerar el pare del català modern, i la seva herència i influència es manté encara avui.

    Segons Josep Pla (1956), “Fabra ha estat l’home més eficaç aparegut en l’últim segle en aquest rodal que va de Maó al Cinca i de les Corberes a Alacant. […] Ben mirades les coses a la llum del que hem viscut aquests anys, l’aventura és sensacional”.

    Publicat: 23/02/2018

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. INFORMACIONS: Voluntariat per la Llengua

    VxL: programa de Voluntariat per la Llengua

    Núm. 4 //El programa de Voluntariat per la Llengua posa en contacte dues persones -una parella lingüística- per poder practicar català durant deu setmanes (1 hora setmanal). Les parelles lingüístiques estan formades per un voluntari (persona que té ganes de compartir la llengua) i per un aprenent (persona que està aprenent la llengua i la vol parlar millor).

    Formar part d’una parella lingüística va molt més enllà de trobar-se per conversar en català: el Voluntariat per la llengua ofereix tota mena d’activitats culturals i socials en català. A més, tots els participants disposen d’un carnet que permet obtenir descomptes i avantatges en cinemes, teatres, museus, establiments comercials, restaurants…

    Us podeu inscriure en línia a vxl.cat o posar-vos en contacte amb la responsable de VxL del CNL d’Osona a través de les adreces: vic@cpnl.cat o manlleu@cpnl.cat ).

    Publicat: 16/02/2018

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço