Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA. Optimot 2

    Núm. 15

    No obstant… o No obstant això?

    Les fitxes de l’Optimot (Nova Gramàtica, Cerca bàsica) ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.

    Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. LÈXIC: farro

    Núm. 14// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, farro és un substantiu masculí que significa “farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro”.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que el farro és una “farina grossa de blat de moro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes”; […] Hi ha qui l’adoba amb sagí, llard o cansalada, i d’altres amb llet…”

    El mateix diccionari afegeix que és un mot que s’utilitza al Rosselló, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, les Guilleries, la plana de Vic i el Camp de Tarragona.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA: Optimot 1

    Tens molta gana, tens massa gana o tens gaire gana?

    Núm. 13// Les fitxes de l’Optimot ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.  Si escrivim ‘nova gramàtica’ a la barra de cerca i seleccionem el criteri de cerca ‘fitxes de l’Optimot’ ens apareixeran les fitxes explicatives de tots els canvis que s’han dut a terme amb la nova gramàtica.

    En aquest cas no hi ha hagut canvis. Cal fer servir el quantificador ‘gaire’ en missatges negatius (No té gaire son, menja sense gaire gana), interrogatius (Tens gaire fred?) i condicionals (Si tens gaire gana, menja més pa): significa ‘molt’, i  agafa un sentit positiu, en aquests missatges.

    Aquesta paraula té dues formes de plural: ‘gaires’ i ‘gaire’. Generalment s’usa ‘gaires’, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS: TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS. Antropònims llatins

    Els nostres noms d’origen llatí

    Núm.12 //“Tant és en Pau com en Pere, com un que no hi era”

    Dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom llatí, sobretot perquè aquests noms van ser cristianitzats i aplicats en el baptisme.

    Hi ha noms que fan referència a un personatge mitològic (Diana, Marc, Martí), n’hi ha d’altres que tenen relació amb un lloc geogràfic (Adrià –nascut a l’antiga ciutat d’Hadria, Vèneto-,  Cèlia –que ve de Caelus, el nom dels set turons de Roma-, Lídia –que ve de Lydia, província de l’Àsia Menor-), uns quants que fan referència a les flors, les plantes i la natura (Rosa, Laura –que vol dir ‘llorer’, símbol del triomf-, Sílvia –que vol dir ‘bosc’-, Pere –que vol dir ‘ferm com una pedra’, Gemma –‘pedra preciosa’-) i un nombre important que provenen directament de substantius o adjectius llatins (Alba  –que vol dir ‘blanca’-, Beatriu –‘benaurada’-, Carme –‘cant, poema’-, Clara –‘il·lustre, famosa’-, Fèlix –‘feliç’-, Ignasi –‘foc’-, Lluc -‘llum, nascut amb la primera llum del dia’, Pau o Pol –‘petit, persona humil’-, Víctor –‘vencedor’-).

    No només l’antroponímia mostra aquesta influència directa del llatí, sinó que també la trobem majoritàriament en la base del lèxic català .

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. INFORMACIONS: “A l’abril cada paraula val per mil”

    “A l’abril cada paraula val per mil”

    Núm. 11 // Trenta endevinalles s’exposaran als comerços d’Osona

    Com cada any i durant tot el mes d’abril, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona fa una campanya que posa a l’aparador dels comerços algun aspecte relacionat amb la llengua. En aquesta ocasió els 30 cartells que s’exposen a les botigues contindran 30 endevinalles. Es tracta, doncs, d’encertar la solució de l’endevinalla proposada, tenint en compte que la resposta està molt relacionada amb l’establiment en el qual s’exhibeix.

    Tant les endevinalles com les solucions es podran consultar a partir del mes de maig al blog del CNL d’Osona http://blogs.cpnl.cat/etsiuts/. En el mateix blog també hi podeu trobar tots els cartells de les edicions anteriors, tenint en compte que la d’enguany ja és la sisena.

    Així, doncs, animeu-vos a recórrer la ciutat i cercar la resposta a les endevinalles!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS: Optimot

    Optimot

    Núm. 10 // Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
    Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.  
    Hi ha diferents opcions de cerca: bàsica, fitxes de l’Optimot, castellà-català, frase exacta i verbs, segons la consulta que vulguem fer. Si volem una definició de diccionari, optarem per la cerca bàsica. Si, en canvi, ens interessen models de documents o explicacions gramaticals cercarem a fitxes de l’Optimot. L’enllaç és http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

    Optimot disposa també d’un blog https://optimot.blog.gencat.cat/  en el qual es publiquen les novetats i un compte de twitter https://twitter.com/optimotcat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS: noms d’origen hebreu

    De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases!

    Núm.9 //Durant uns quants segles, a Catalunya,  noms com Joan, Josep o Maria van ser molt habituals (d’aquí ve la frase reproduïda). Es tracta de noms d’origen hebreu que encara trobem a casa nostra i que tenen significats molt relacionats amb la religió. Vegem-ne uns quants exemples:

    Josep (José, Joseba, Joseph, Yusuf…) vol dir “que Déu em renovi la família”; Maria (María, Miren, Mary, Maryam… ) significa “ésser rebel, contumaç”; Joan (Juan, John, Yuḥanna… ), “Déu és propici o Déu s’ha compadit”. També són d’origen hebreu noms com Anna (“compassió”), Hassan (“bell”), Jaume (“el segon, de dos bessons”), Judit (“la jueva de Judà”), Marta (“senyora”), Miquel (“Déu és just”) o Raquel (“ovella”), entre d’altres.

    Deixant a part l’antroponímia, la llengua hebrea, en canvi, ha deixat poca empremta en el lèxic comú català. Això sí, són d’origen hebreu paraules com ‘amén’, ‘mannà’, ‘pasqua’ o ‘dissabte’.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. FRASES FETES. Gat escaldat, l’aigua tèbia tem

    Núm. 8// «Gat escaldat l’aigua tèbia tem». Marrameu! Ai, el gat escaldat, que no tornarà mai més a treure el nas a la cuina!

    Aquest proverbi tan animal ens ve a dir que les persones que han patit un perjudici –sovint perquè han fet una malifeta– miren de no tornar a caure en l’error. Davant els perills, aquells que han estat escarmentats solen ser més previsors. Del mateix refrany, hi ha una altra variant que diu: «Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig».

    Els gats, que, ja ho sabem, són malfiats i temorosos de mena, i l’aigua, que no poden veure ni en pintura, deuen haver ocasionat aquest refrany popular. Ara, s’ha de dir que si hi ha un animal capaç de caure en l’error dues o més vegades aquest és l’humà. No n’aprenem! Ai, las! No hi ha manera. A veure si hauríem de ser una mica més bèsties tot sovint…

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Grenyal

    Núm. 6// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘grenyal’ és un adjectiu que significa ‘no ben madur’ i ‘poc cuit, que crueja’.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que grenyal significa ‘verdós’ i així es refereix a les figues o al blat verd encara. També esmenta el significat relacionat amb els llegums i l’arròs, quan es vol fer referència que és cuit de amnera incompleta. Terme propi de l’Empordà, Tarragona, el Vallès i Barcelona.

    Pel que fa a l’origen del mot, el Gran Diccionari de la llengua catalana apunta que probablement deriva de greny per comparació amb la duresa d’un greny (sortint, ple de caires i d’esquerdes, d’una vena de pedra).

    Ens agradava l’arròs grenyal -com cal-, i no pas covat o pastat.

    Publicat: 2/03/18

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço