Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Expressions alegres

    Núm. 278// «Alegria! Ses velles se xapen de riure. Es dies s’acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases.», com diuen els Antònia Font en una de les seves cançons més conegudes. Com que l’alegria no dura pas sempre, mentre estem en un bon moment, aprofitem-ho. No pensem en res més, sols en l’ara, perquè l’avenir el construïm ara mateix i el que fem avui repercutirà en el demà. Sí, es pot dir que el futur no existeix, existeix el moment present. 

     Dit això, que segur que ja ho sabíeu, però va bé repetir-ho, vegem altres maneres de dir que estem alegres. A part de content(a) i de feliç, quins altres sinònims coneixeu d’alegre? Doncs mira que n’hi ha! Joiós, xiroi (molt emprada fa alguns anys a la Catalunya central), animat, jovial, festiu, festívol, xalest (usat a les Balears), platxeriós (paraula obsoleta), gojós, jocund… I les expressions ser/estar alegre com un picarol, ser alegre com un pinsà, ser/estar més content que un gínjol o bé ser més alegre que unes pasqües, us sonen? Algunes potser no, però en tot cas són locucions que fem servir per manifestar que algú té una gran alegria.  

     També es fa servir l’adjectiu alegre quan mamem massa alcohol: «Havíem begut i estàvem tots un xic alegres». I el podem aplicar al temps, les cares i als colors: «Feia un dia alegre»; «Porten vestits de colors alegres» (és a dir, de to intens, viu, clar; llampants en podria ser un sinònim). 

     I acabem amb una lletra de postal pintoresca de la mateixa cançó amb què hem començat: «Cau es sol de s’horabaixa i plàcidament sa gent se dutxa i omple es carrers. Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor, tothom m’estima i jo estim tothom.». Una bona manera d’acabar, oi? 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Josefa Contijoch Pratdesaba

    Núm. 277// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua i a la literatura, avui parlarem de Josefa Contijoch i Pratdesaba, escriptora nascuda a Manlleu el 1940, l’any de l’aiguat. Filla d’una família d’impressors i llibreters, de petita ja era una apassionada de la lectura. Va estudiar comerç i idiomes, i després Filologia a la Universitat de Barcelona.  

    Entre els anys 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga, de Manlleu. Des de l’any de la creació, va formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club.  

    Les seves primeres obres de poesia, als anys seixanta, van ser escrites en castellà. Uns anys més tard, va començar a publicar en català. Entre les seves obres, destaquen Quadern de vacances (una lectura d’El segon sexe, 1983), Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001) i Congesta (2007). També ha conreat la narrativa. Ha escrit les novel·les Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001), a més a més de narrativa per a infants. Finalment, ha conreat els gèneres de crítica literària i assaig, amb títols com Les vacants (2005), i ha estat una traductora entusiasta del francès.  

    Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat una colla de premis, com ara el Premi Crexells, el Premi Martí i Pol de Poesia, el Premi de Poesia Salvador Espriu i el Premi Màrius Torres. L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel conjunt de la seva obra. És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Maria Dolors Orriols Monset

     

     

    Núm. 275// Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 – Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.  

     Orriols va néixer al número 9 de la plaça Major de Vic, a can Merino, en el si d’una família catòlica, liberal i catalanista. De ben jove, es casà i es traslladà a Barcelona, on naixeria el seu primer i únic fill.  Des de petita, Orriols sempre s’havia sentit atreta per l’art i la literatura, però no seria fins al 1937, que emprendria la seva carrera literària. El 1949 va publicar el recull de contes Cavalcades; el 1950, la novel·la Retorn a la vall, i un any més tard, un altre recull, Reflexos.  

     El 1952, edita la revista Aplec (1952), que fou frustrada per les autoritats franquistes. El 1947 fa el primer viatge a París i, allà, s’introdueix en els cercles intel·lectuals dels cafès parisencs. Més tard, als anys setanta, torna a la capital francesa, on fa llargues estades per escriure.  El 1990, finalment, veu la llum la seva novel·la El riu i els inconscients (1990), escrita als anys cinquanta, la seva obra mestra. Es tracta de la primera novel·la en català que descriu l’experiència de la guerra i la postguerra. En aquesta, el riu Gurri, amb la seva veu lírica i atàvica, acompanya el relat de les vivències sòrdides dels personatges, els “inconscients”. 

     Recentment, la publicació de l’estudi Maria Dolors Orriols, viure i escriure (Eumo, 2019), de Montserrat Bacardí, ha impulsat la reedició i la divulgació contemporània de la seva obra, i el fet que, el passat 2022, l’escriptora fos la tercera dona en rebre la distinció de vigatana il·lustre. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: Fem-ne cinc cèntims (A l’abril, cada paraula val per mil)

    Núm. 276// ‘Fer moixoni’ ha resultat ser l’expressió menys coneguda de les trenta que es van proposar aquest any per a la campanya “A l’abril, cada paraula val per mil”. Les expressions amb el verb FER que proposàvem des del CNL d’Osona -amb l’objectiu de recordar-les, fer-les presents als aparadors o, simplement, parlar-ne- feien pensar a qui les llegia quina de les tres opcions era equivalent al significat de la locució.  

    ‘Fer un pensament’, ‘fer safareig’ o ‘fer un cop de cap’ van tenir molt bons resultats en les respostes. Per contra, ‘fer moixoni’ ha estat la més difícil de deduir, seguida de ‘fer salat’, ‘fer un misto’ i ‘fer dissabte’ (empatades), i la cinquena en discòrdia és ‘fer goma’. 

    Fem-ne cinc cèntims de totes cinc! 

    Fer moixoni: ‘moixoni’ és una expressió utilitzada per imposar silenci. És un derivat popular de ‘moix, moixó’, en el sentit de ‘silenciós’, com el gat que s’esmuny sense fer soroll. Seria  equivalent a ‘fer mutis’ . Així doncs, si volem dir que es faci silenci podem dir: “Moixoni!”, o bé “Mutis!”, o bé “Muts i a la gàbia”. Tot plegat seria el mateix que dir: “Calleu!”.  

    Fer salat: expressió que significa ‘arribar tard’. L’origen és incert, però es pensa que podria  tenir relació amb el fet que quan un menjar és salat, ja has fet tard: no hi ha res a fer. Una expressió equivalent és ‘arribar a misses dites’. 

    Fer un misto:   fer un xut defectuós en què es dona un cop tangencial o d’esquitllada a la pilota que recorre una distància molt curta. Probablement el seu origen prové de l’anglès miscue ‎ (literalment «fallar el [cop de] tac») originat en el billar, assimilat popularment amb l’acció de rascar un misto per encendre’l. També es pot dir ‘fer misto’ o ‘fer mistos’. 

    Fer dissabte: Fer la neteja i endreça de la casa, d’una habitació, etc. Demà, que no has de sortir, farem dissabte. Fer dissabte d’una habitació. L’origen de l’expressió es remunta a l’edat mitjana en què els jueus (que feien festa dissabte) i els cristians (que feien festa diumenge). Justament en època de conflictes els jueus feien enrenou de neteja el dissabte per fer veure que no seguien la prescripció jueva. Així doncs l’enrenou de neteja es va associar a l’expressió ‘fer dissabte’, que avui dia es pot fer qualsevol dia de la setmana. 

    Fer goma: expressió que significa exhibir-se públicament. Sembla que la locució té l’origen en les persones que es posaven goma als cabells, a les toques, per arreglar-se. D’aquí ve goma que, en català vol dir ‘un conjunt de gomosos’ i ‘ostentació del gomós’. ‘Gomós’  és un home exageradament curós en el vestir, que segueix rigorosament la moda. Altres locucions sinònimes serien ‘fer el merda’, ‘fer el tifa’ o ‘fer el fatxenda’. 

    Fem un pensament o un cop de cap i mirem de fer-les servir, provem d’incorporar-les a la nostra parla per fer-la més variada, per donar-hi més color i, en definitiva, per recuperar expressions populars. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Carles Dachs Clotet

     

    Núm.274// Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d’“Els Papers Díscols”, una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l’estada de  traducció de poesia catalana a l’hongarès i a l’inrevés que acull la residència Faberllull d’Olot. 

     Tots els seus poemaris han estat guardonats amb un premi. El 2010 va guanyar el Premi Joan Duch per a Joves Escriptors 2009 per Suc de llum (Fonoll); el 2015, el XVII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal per A dalt més alt (Pagès Editors), i el 2021, el Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater i el Premi de Poesia Crítica Serra d’Or per Vent a la mà (Edicions 62).  

     Aquest últim poemari, Vent a la mà, segons el jurat del premi, convenç pel “gran control formal i de la imaginació”, que convida el lector a la reflexió. El llibre, el trobem dividit en tres parts diferenciades de forma i contingut: la primera, unes quartetes d’estructura inusual i d’origen persa, anomenades robayat; la segona, el poema llarg “Duna”, que ens evoca el pas del temps, i la “Tonada”, uns sonets colpidors dedicats a la mort del pare. 

     Com a poeta, Carles Dachs vetlla per la bellesa del poema, perquè el ritme dels versos, la cadència de les paraules, la mètrica de la forma i la idea, encaixin d’una manera natural i harmoniosa, que ens suggereix emoció, sinceritat i senzillesa. Així mateix, els seus poemes diríem que són el resultat d’una labor exigent o d’un joc pacient, que es construeix lentament i amb cura, amb la càrrega de la responsabilitat de qui vol fer bé la seva feina.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions de molta o poca qualitat

    Núm. 273// Els productes que comprem, els treballs de construcció que es fan o les obres artístiques poden ser d’una qualitat òptima o bé ser un sonat desastre. A vegades no depèn de l’ull que mira l’obra o l’objecte en qüestió, la qualitat es pot sovint avaluar objectivament. Altres vegades dependrà del gust de casdascú. 

    En el cas que tinguem un producte de molt bona qualitat, és pertinent fer servir una expressió molt emprada a València, que és ser de fil de vint. Evidentment també podem dir és fantàstic, genial, formidable, excel·lent o extra. I fins i tot podem afegir: és una obra mestra, una meravella o bé una joia. 

    La denominació fil de vint (del número 20) pot semblar una mica obscura. Posem llum a la foscor, doncs! És la numeració de la indústria tèxtil per a la llana cardada. Per entendre’ns, com més prim és el fil, més baix és el número. A més, cal afegir que un fil és del número 20 quan una troca de 504 metres pesa 20 grams. Els fils més prims es trenquen amb facilitat i abans es deia que una tela teixida amb fil de vint era de la més alta qualitat possible. Ve-t’ho aquí! 

    Contràriament diem que una cosa és de pa sucat amb oli quan és de mala qualitat. Usem també -potser no tant- ser de pacotilla. Hi ha moltes altres maneres d’expressar el mateix, que no volem oblidar i que són deliciosament col·loquials: nyap, pitafi o patafi, pífia, pastitxo, bunyol, xurro, pasterada o també potineria. Doncs res, feu el que feu, sigueu curosos, perquè la feina ben feta no té fronteres, segons un espot dels anys 90. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Felicitacions i altres expressions (II)

    Núm.272//Seguim amb el fil que vam encetar la setmana passada. Avui començarem amb una construcció del verb felicitar que no és correcta: *felicitar el Nadal. Per tant, no s’ha de dir «*Et felicito el Nadal», sinó «Et desitjo un bon Nadal». El verb felicitar, doncs, es construeix d’aquesta manera: felicitem algú per l’aniversari (i no felicitem l’aniversari a algú): «Vaig felicitar-la/-lo per l’aniversari» (no pas «*Vaig felicitar-li l’aniversari»). Per congratular algú -tot i l’aparença de mot anglès cal aclarir que congratular és d’origen llatí- diem també «Et dono l’enhorabona (o la meva felicitació o la meva enhorabona)». 

    Nadal, Cap d’Any i altres dates assenyalades són bones per desitjar que tot vagi bé. Normalment, com a fórmula de felicitació, fem servir els adjectius bon (per al masculí) i bona (per al femení) davant del nom que designa un període de temps o un esdeveniment: bon viatge, bona Pasqua, bona Setmana Santa, bon Sant Jordi o bona diada. A vegades en expressions que no estan tan fixades s’usa igualment l’adjectiu feliç: Feliç Dia de la Dona Treballadora! Recuperant el que dèiem a l’inici d’aquest paràgraf, per Nadal i Cap d’Any solem dir : Bon Nadal! o Bones festes!, Feliç any nou!, Bon any! o Bon any nou! També podem felicitar l’arribada d’un nou any amb els adjectius bon o feliç i l’any que toca (no us despisteu amb l’any, sobretot!): Bon 2023! o Feliç 2023! Per desitjar a l’altra persona que la vida li somrigui (és una manera de dir-ho), es pot començar la frase amb que més un verb en present de subjuntiu, com ara: Que vagi bé Tots Sants!; Que tinguis un bon pont! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Felicitacions i altres expressions (I)

     

    Núm.271//Hi ha algunes expressions, usades en certs moments de la vida, que han quedat fixades en la nostra memòria i les diem d’esma. És el cas de les felicitacions, tant si són per l’aniversari o pel sant o pel naixement d’algun infant com per un èxit recent. També és el cas del que diem en les defuncions o bé quan algú ha passat per una situació pèssima, nefasta o calamitosa. 

    Comencem per les felicitacions. Quan és l’aniversari o el sant d’algú solem dir «Per molts anys» (o «Molts d’anys», a les Illes Balears) i la resposta que es donava era «En vida teva». Encara que el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana continguin «Felicitats» o «Moltes felicitats!», la veritat és que no és la manera tradicional d’expressar-se ni tampoc es recull en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans a l’entrada felicitat. Tampoc no solem dir *Bon aniversari, que seria un calc del francès. En canvi, per congratular algú en altres casos, com ara pel naixement d’un infant, pels èxits acadèmics o professionals, etcètera sí que diem felicitats o enhorabona.  

    Malgrat el que hem dit de felicitats, algunes cançons que cantem per celebrar la festa d’aniversari contenen aquesta expressió: «Moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem (tots), [nom de la persona], moltes felicitats!». També tenim: «Que t’ho passis molt bé, que t’ho passis molt bé en el dia d’avui, i que en facis molts més!». I fa més o menys 30 anys es va popularitzar una cançó infantil, la del Club Super3: «Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys […]». 

    Canviem d’escenari. Si algú es troba en una situació complicada solem dir: Em sap greu; Ho lamento; Quina pena/llàstima!; Ho sento o bé Em dol molt. I si ha mort algun parent d’una persona ho expressem així: «Et dono el meu condol» (no pas *el pèsam). 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (IX). Localismes

    Núm. 269// Les expressions locals poden ser aromàtiques, saboroses, de tacte i musicalitat agradable, ens transporten a d’altres llocs, on es conserva l’autenticitat i la simplicitat –existeixen aquests indrets? O bé és una utopia o una il·lusió que tenim? Bé, sigui com sigui, ve’t aquí algunes dites i frases fetes més, ja les últimes d’aquesta sèrie inacabable. 

    La primera d’avui és anar de can Cots a can Camp, emprada al Prat de Llobregat, que vol dir canviar de tema en una conversa. Amb el mateix sentit, però canviant de propietats, hi ha anar de son Mel·lo a son Catel·lo, a Mallorca i a Eivissa, que també pot significar anar d’un lloc a l’altre sense cap objectiu. Al Prat i a l’Hospitalet de Llobregat, es diu «Ves a tirar l’art (o a pescar) a can Tunis» per engegar algú. Can Tunis era una barriada de Barcelona, situada entre Montjuïc, la mar i la desembocadura del Llobregat, construïda sobre terres pantanoses dessecades i recuperades per a l’agricultura entre 1711-1809 per la família Antúnez. La inicial Casa Antúnez es va deformar en can Tunis, tot i que abans la zona havia estat coneguda amb el nom de Marina de Sants. En els darrers anys, els habitatges han deixat pas a infraestructures industrials i portuàries.  

    Continuem. A Menorca diuen «A can Gil, mengen sobrassada i estotgen es fil» per a aquells que fan economies ridícules mentre es gasten els diners en altres coses. A l’Empordà no queden curts de dites i renyen la mainada dient-los: «A can Ferran, qui no menja escudella, no menja carn». I a Sant Esteve de Palautordera, al Vallès Oriental, es recull la dita següent: «Vuit dies a can Pinyoca i deu més a Penyacans, i quan torneu ho trobareu tot bo». Cal explicar que can Pinyoca i el mas de Penyacans eren dos masos del Montseny que tenien fama de ser rònecs i molt pobres. Per això es deia que si es passaven uns quants dies a alguna de les dues cases, a la tornada es valoraria el menjar a causa de la fam que s’hauria passat durant l’estada. Una lliçó de la vida, sí senyor! Que no s’oblidi! 

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. A l’abril, cada paraula val per mil 2023: frases fetes amb FER.

    Núm. 270// Arriba el mes d’abril i arriba, com cada any, la campanya del Centre de Normalització Lingüística d’Osona que té la voluntat de posar la llengua a l’aparador dels comerços de la comarca. La riquesa de la nostra llengua acompanyada d’un fons de flors són els ingredients que apleguem en aquests cartells i que volen destacar petits tresors de la llengua, com és el cas de les frases fetes.  

    Volem celebrar aquesta onzena edició de la campanya fent una petita reivindicació de les frases fetes, sovint relacionades amb el parlar de la gent gran, amb aquella cultura oral que passa de generació a generació i que dona una riquesa infinita als diàlegs perquè expressa amb exactitud i precisió allò que es vol dir. A voltes no en som conscients que les diem i resulten un recurs imprescindible en qualsevol llengua: són representatives d’un tarannà (haver begut oli), són diferents de la resta de llengües (s’ha acabat el bròquil) i ens fan recordatori, en ocasions, de mots oblidats (ploure a bots i barrals). N’hi ha una gran varietat, però la característica de les frases fetes dels cartells del 2023 és que totes estan construïdes amb el verb FER, un verb molt prolífic en català.  

     “Fer el pes”, “fer calaix”, són locucions més sentides i molt relacionades amb el món del comerç; d’altres no són tan conegudes: “fer moixoni” o “fer salat”, per exemple. Tot i això descobrirem el significat d’unes i altres, trenta en total, a través d’un concurs en el qual haureu d’endevinar quin dels tres significats que us proposa cada cartell correspon a la frase feta. 

    Esteu preparats per començar a jugar? Doncs no feu el ronso! L’11 d’abril comença el concurs. 

    Tota la informació al blog “A l’abril cada paraula val per mil” https://blogs.cpnl.cat/concurscat/ 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço