Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 ETS i UTS. Topònims: Topònims que contenen l’article salat

    Núm. 56//Topònims

    Topònims que contenen l’article “salat” al principat

    Tot i ser un territori relativament petit, la riquesa dialectal de la parla catalana es fa palesa amb facilitat. Així, la majoria de la població, pot destriar els parlants segons l’origen basant-se en uns trets fonètics de la seva llengua: el català occidental tanca les “e”, tant al sud com al nord, i per això de seguida identifiquem algú que ve de Lleida, de l’Ebre o del País Valencià. També hem relacionat, lògicament, l’article popularment conegut com a “salat” amb les Illes Balears.

    Aquest article, però, havia estat present en bona part de la geografia catalana; qui sap si en tota. És per això que trobem topònims repartits arreu del territori que contenen encara aquest article “fossilitzat” dins d’un nom. És el cas de Collserola al Barcelonès, el Collsacabra entre Osona i la Garrotxa, el Capsacosta al Ripollès, Castellsapera al Vallès, Sant Feliu Sasserra al Bages, Sarroca de Lleida al Segrià,  Sant Cugat de Sesgarrigues a l’Alt Penedès… La majoria els trobem a la zona oriental del principat, però com veieu n’hi ha fins al Segrià i gairebé tocant a Tarragona.

    Aquesta presència de l’article salat dins de tants topònims ens mostra que era d’ús habitual i normalitzat en bona part el territori fa uns segles, i que lluny de ser la mostra d’una evolució separada del dialecte balear demostra com aquesta forma articular fou conservada pels repobladors que marxaren de Catalunya i s’establiren a les Illes Balears.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Com hem d’escriure les accions en les interfícies digitals?

    Quan intercanviem ordres en el diàleg amb l’ordinador es recomana utilitzar l’imperatiu amb el tractament de vós (segona persona del plural) en els missatges que el programa adreça a les persones usuàries. Per exemple:

    • Premeu la tecla Esc
    • Segur que voleu sortir?
    • Escolliu una opció

    Però quan les ordres les dona la persona usuària del programa farem servir el tractament de tu (segona persona del singular). Per exemple:

    • Accepta
    • Copia
    • Selecciona-ho tot

    Quan són opcions disponibles on clarament no pot ser la màquina el subjecte, sinó exclusivament la persona usuària, l’infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:

    • Reiniciar l’aparell
    • Configurar la pàgina
    • Personalitzar la barra

    I quan una acció es pot interpretar com a ordre o com a opció per manca de context, l’imperatiu és la forma més utilitzada. Per exemple:

    • Anomena i desa
    • Surt
    • Recorda la contrasenya
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Frases fetes: Paga que és gata!

    Núm. 55// “Paga, que és gata” 

    Sovint, quan volem reivindicar que hem encertat un pronòstic, ja sigui que el cafè del matí crema o que el nostre nebot guanyarà la competició del dissabte, utilitzem la frase (paternalista per excel·lència) “Ja t’ho deia jo”, o qualsevol de les seves variants. Una d’aquestes és “paga, que és gata”, una frase feta l’origen de la qual cal buscar en la vida estudiantil del segle passat.

    Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”.

    L’enginy, la gana i la set van aconseguir, segur, més d’una riallada als cafès, algun plat calent per als estudiants i sobretot una frase feta que encara arrosseguem avui en dia.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Informacions: Any Brossa

     

    Núm. 54 // ANY BROSSA: commemoració  del centenari del seu naixement.

    “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” (La clau a la boca, 1996, Joan Brossa).

    Dissabte 19 de gener es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Brossa. Naixia al barri de Gràcia de Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.  Va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la seva tasca, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. Cal destacar, però…

    L’EPICENTRE BROSSA. Barcelona esdevindrà un escenari brossià amb més d’una desena d’entitats culturals implicades. A partir del mes d’abril Barcelona i l’àrea metropolitana es vestiran de poesia brossiana. Diferents entitats culturals programaran activitats al voltant de la producció del poeta amb la finalitat de mostrar la faceta més transformadora i polièdrica de Joan Brossa.

    http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Inici/Noticies/Programa_dactivitats_culturals.pdf

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona al llarg del curs també s’organitzaran diferents activitats per fer conèixer l’obra de Brossa. Per començar, des del mes de gener, el CNL d’Osona fa una pinzellada de Brossa exposant alguns dels seus poemes visuals al vestíbul del Centre (Pla de Balenyà, 30-32).

     

    Però… qui era Joan Brossa?

    Era poeta, dramaturg i artista plàstic. En Brossa trobem molts registres i gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d’una mateixa piràmide».

     

    Des dels seus inicis, Brossa només parla de “poesia”. Escrivia “teatre” (o el que després va anomenar “accions”), imatges oníriques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula “poema” a les seves primeres creacions artístiques que anomena “poemes experimentals” o als objectes que crea. Fins i tot quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot “poema” no hi falta mai.

     

    Tot i la seva diversitat genèrica, tota la seva obra s’agrupa al voltant de tres elements presents en tota la producció brossiana: la poesia, l’acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Els escacs

     

    Els escacs són un joc de taula d’estratègia en què intervenen dos jugadors. Cada jugador controla 16 peces situades en un escaquer de 64 caselles blanques i negres.

    Les peces d’escacs són el rei, la dama, les torres (2), els alfils (2) i els peons (8).

    L’objectiu del joc és fer escac i mat, cosa que vol dir que el rei oponent no pot fer cap moviment de fugida. També hi ha moviments especials, com l’enroc (que protegeix el rei), la captura al pas (que permet capturar un peó a la 5a fila) o la promoció (quan un peó arriba al capdavall de l’escaquer i es pot canviar per una altra peça).

    Si voleu trobar articles interessants sobre els escacs podeu clicar aquí.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Cavallfort

    Segons el Termcat també es pot dir ‘cavallbernat’ o ‘fava’ i és un joc popular infantil d’agilitat i resistència, jugat entre dos bàndols, en què un o més nens ajupen l’esquena i els altres salten per aguantar-se a sobre seu.

    El saltador ha d’evitar tocar a terra amb els peus. Quan tot l’equip ha saltat el que controla el joc compta fins a 11.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic: bola i embolar

    Els múltiples significats de ‘bola’ i ‘embolar’

    Núm. 43//Entre els significats de bola del diccionari, hi trobem que pot ser un ‘cos esfèric ‘, ‘una mentida’ i ‘betum’. És curiós que del ‘betum’ també se’n digui ‘bola’. Ens diuen els diccionaris que l’origen d’aquest significat probablement cal buscar-lo en el mot ‘bol’, terra o argila ocrosa.

     

    A Osona és habitual ‘embolar’ les sabates, perquè del betum se’n diu ‘bola’. Per tant, igual que de betum en surt ‘embetumar’, i de ‘llustre’, en surt ‘enllustrar’,  de bola, en deriva el verb  ‘embolar’.

    D’altra banda, hi ha un altre significat d’embolar (els bous), que és sinònim d’empiular o empalmar: posar piules (a un bou que ha de córrer). Segons el DCVB (Diccionari català-valencià-balear) embolar és cobrir amb una bola una punxa per evitar de punxar-s’hi. «S’embolen les banyes als bous perquè no facin mal». Bou embolat: espectacle festós consistent en fer córrer per la vila un brau amb dues boles de pega enceses a les puntes de les banyes.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Any Fabra

    Escriure Vic i no Vich: una proposta reeixida de Pompeu Fabra

    Núm. 41// Pompeu Fabra volia establir una ortografia sistemàtica i simplificada. Un exemple d’aquesta simplificació el tenim en la supressió de la ‘h’. Va aconseguir suprimir les ‘h’ rere la ‘c’ (Vich, amich, bosch...), que no tenien explicació etimològica ni fonètica, i d’altres ‘h’ entre vocals (pahir, rahó, diuhen…), que s’escrivien tan sols per indicar que es feia un hiat entre dues vocals seguides. Però, tot i que era un ferm defensor de la supressió de les hacs, no va aconseguir eliminar la ‘h’ etimològica inicial herència del llatí (home, hospital, història…).

    Que era un gran defensor de la supressió de les hacs es pot demostrar en les frases següents: “La h inicial és un signe perfectament inútil. No representa cap so actual ni antic del català. La h de hora i paraules anàlogues no s’ha pronunciat mai en cap llengua romànica; quan aquestes llengües es formaren ja feia molt temps que la h llatina havia esdevingut muda”.  (comunicació Qüestions d’ortografia catalana, de 1906)

    Fabra tenia un model per argumentar aquesta supressió, l’italià, en què la h de l’inici dels substantius ha desaparegut.  A nosaltres ens sobta, però els italians estan ben acostumats a llegir uomo, ospedale o istoria.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Topònims i antropònims. Carrer de Gibaltar

    Quin significat té el nom del carrer Gibaltar de Vic?

     

    Núm. 39//El nom d’aquest carrer de Vic és un clar exemple de com la llengua popular ha anat transformant un nom.

    En realitat ens caldrà remuntar a l’edat mitjana, quan hi havia l’església de la Rodona. El carrer que passava per darrere l’altar d’aquesta església  tenia el nom de “jus altar”, que significava ‘sota l’altar’. Recordem que existeix en català antic la preposició ‘jus’, amb el sentit de ‘la part baixa’, ‘sota’. La llengua popular va transformar aquest ‘jus altar’ en ‘jubaltar’,i després, des del segle XVIII,  atès que el significat s’havia perdut, el carrer va passar a dir-se ‘Gibraltar’, tot i que el carrer no tenia res a veure amb l’estret d’aquest nom.

    ‘Gibraltar’ encara era el nom del carrer el 1939. Actualment, però, el seu nom oficial és ‘Gibaltar’.

    Relacionat amb aquesta preposició antiga ‘jus’, tenim també l’adjectiu ‘jussà-jussana’, amb el significat ‘que està situat més baix que un altre’. Actualment, el significat de ‘jussà’ s’ha perdut, però, en canvi, l’adjectiu era  molt freqüent a l’edat mitjana per designar el territori que era a sota d’un altre. Actualment el tenim representat en topònims com per exemple el del Pallars Jussà.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. Topònims i antropònims.

    Els nostres noms d’origen grec

    Núm.37// “Si Sant Jordi no ha passat, l’hivern encara no s’ha acabat”

     

    Encara que ens sembli estrany, dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom grec.  La difusió del cristianisme dins el món romà va comportar també l’adopció de molts noms hebreus i grecs, popularitzats a través de la Bíblia i de la devoció als sants de la nova religió.

    El primer antropònim d’origen grec que hem d’esmentar és el nom que porta el patró de Catalunya, Jordi o Jordina, que vol dir, literalment, ‘persona que treballa el camp’, o sigui ‘pagès o pagesa’.  Tenim també  Alexandre, amb el significat de ‘protector dels homes’; Genís, que és ‘el protector de la família’, o Nicolau, ‘vencedor amb el poble’, per exemple.

    A part d’aquests significats, en el nostre santoral hi ha d’altres noms d’origen grec que fan referència al caràcter de les persones o a les seves qualitats, com Andreu, que vol dir ‘viril’; Helena, que té el significat de ‘brillant com una torxa’; Alícia, que vol dir ‘vertadera, sincera’; Eulàlia, ‘eloqüent’; Mònica, ‘solitària’; Xènia, ‘hospitalària’; Sofia,  ‘saviesa’, o Irene, que senzillament vol dir ‘pau’.

    A part dels antropònims, la llengua catalana ha incorporat molts cultismes i vocabulari científic a partir de lexemes grecs (arqueo-, bio-, geo-, ego-, tanato-, etc.).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço