Entrades amb l'etiqueta ‘català’

  • El 9 Ets i uts: jocs de paraules en català

     

    Núm. 212//Aquestes últimes setmanes els aficionats als jocs de paraules en català estan d’enhorabona, perquè hi ha hagut l’aparició de dos nous jocs en línia que han revolucionat les xarxes. Parlem del PARAULÒGIC i del WORDELCAT.  

     No voldríem començar a parlar d’aquests dos jocs sense abans fer referència al que podríem anomenar els antecedents. 

     D’una banda hi ha el parauler (Scrabble), que és el joc de paraules clàssic en què els jugadors han de lletrejar paraules creuades sobre un tauler de joc, per a això, fan servir fitxes amb lletres, que tenen diferents valors. La puntuació de les paraules es calcula segons el valor de cada lletra i de les possibles caselles amb premi del tauler. És més que un joc i serveix per millorar el vocabulari, descobrint paraules noves a cada partida. També hi ha la versió en línia. 

     D’una altra banda val la pena esmentar l’Enigmarius, que cada dia podem escoltar a El matí de Catalunya Ràdio, des de fa més de 15 anys. Es tracta d’un enigma verbal basat en Edita data i hora un doble sentit que cal desxifrar i respondre amb una sola paraula. En Màrius Serra juga amb l’enigmística (art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc. ), els anagrames (transformació d’un mot o d’una frase en un altre per la transposició de les seves lletres) o els palíndroms (mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra). 

     El mes de novembre l’entitat Rodamots va crear un passatemps, Paraulògic, que posa a prova les habilitats lingüístiques dels jugadors que han de trobar tantes paraules en català com sigui possible. L’usuari disposa de set lletres col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d’un rusc. L’objectiu és localitzar el major nombre de paraules a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la combinació de lletres canvia cada dia. 

     No s’admeten noms propis, només paraules que apareguin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). A més, si cliques damunt del mot hi apareix la definició. També es poden formar paraules amb totes les lletres disponibles al rusc, que valen deu punts. Se’ls ha de sumar, per això, el valor de cada lletra. Per tant, la puntuació màxima seria de 17 punts. Els creadors s’han inspirat en l’Spelling Bee del New York Times. 

     El WordleCAT, és una adaptació al català del joc creat per Josh Wardle en temps de confinament per culpa de la pandèmia de la Covid. El funcionament és molt senzill, cada dia cal trobar una paraula de cinc lletres a partir de les pistes que ens van donant i noméstenim sis oportunitats per trobar la paraula del dia. 

    Cada lletra és dins un quadrat, quan escrivim la primera paraula a l’atzar les lletres canvien de color. En verd sortirà la lletra que està en la posició correcta, en groc si la paraula conté la lletra, però no està en la posició adient, i gris si la lletra no apareix a la paraula que busquem. 

    Mentre que amb el Paraulògic el repte és trobar com més paraules millor, amb el Wordlecat se n’ha de descobrir una de sola. 

     

    Article complet

  • Sentim el que escoltem?

    Núm. 108 // D’uns anys ençà es pot constatar com un verb voluntariós (que implica voluntat) n’està desplaçant un altre de més estàtic, que només implica la recepció d’un estímul: parlem de “sentir” i “escoltar”.

    Quants cops heu sentit a algú dir “No t’escolto bé”? És una construcció ambigua i poc genuïna. Què vol dir? Que l’escolta, però amb poca atenció? Que la seva manera d’escoltar no és correcta? Segons sembla, cap de les dues, ja que al cap d’uns instants i sense canviar l’expressió ni l’actitud li heu sentit a dir “Ara sí t’escolto!”. Deixarem la manca de “que” per un altre dia, i avui traduirem aquest “escoltar”.

    Amb la segona part del diàleg podem afirmar que volia dir, de bon principi, “No et sento bé” però per alguna raó ha oblidat el sentit i l’ús d’aquest verb. Sentir i escoltar són tan sinònims com veure i mirar. Oi que ningú “veu pel·lícules” o “mira les coses clares”? Doncs tampoc pot ser que “sentim música mentre llegim” o diguem que “escoltem molt soroll aquí”.

    Mirar i escoltar impliquen la voluntat d’utilitzar un sentit, de descodificar i interpretar uns estímuls visuals o acústics. Veure i sentir, en canvi, no necessiten una voluntat prèvia ni una interpretació posterior: els ulls hi veuen i les orelles hi senten, però som les persones qui mirem i escoltem.

    Article complet

  • I vosaltres, llesqueu el pa o el talleu?

    Núm. 109 // En català hi ha paraules patrimonials que hem d’intentar preservar i evitar que no es perdin. Aquest seria el cas de llescar.

    ‘Llescar’ significa “tallar el pa a llesques” i ara sembla que es perdi perquè tothom diu que talla el pa. No parlem d’incorrecció, sinó de precisió, quan assegurem que el pa es llesca. Per tant,  avui reivindiquem la llesca i el verb llescar.

    Repassant el vocabulari bàsic del pa, i si mirem el  volum número 5 de l’Àtles Lingüístic del domini català, on es fa un treball immens de recull de variants lingüístiques de tot el domini català, hi trobem diferents termes que tenen a veure amb el procés d’elaboració del pa: la crosta, el crostó, la molla, el rosegó, la sola, els ulls del pa o el pa ullat, les molles o les engrunes, la grenya i… la llesca. Centrant-nos en aquesta última i en la seva reivindicació, a vegades podem sentir expressions com Passa’m una rodanxa o un tall de pa. En aquest cas hauríem de dir llesca, que és un substantiu prou viu encara. Per contra, és més difícil sentir  Vull el pa llescat. És més habitual sentir El vull tallat.

    Amb llesca o llescar, hi ha frases fetes i expressions populars: fer la llesca (fer la guitza, empipar a algú) o també de manera col·loquial quan ens referim a algú que fa el peu de talla gran, diem que fa una bona llesca. I com bé diu Josep Riera, al títol de la seva cançó: Posem el pa llescat sobre la taula.

    Article complet

  • Diverses maneres de dir “desagradar”

    Núm. 107// Com vam veure la setmana passada, hi ha moltes maneres d’expressar el concepte agradar, que depèn en part del moment, del registre i del que realment vulguem comunicar. Avui veurem justament el contrari: el desagradar. Massa sovint els parlants de qualsevol llengua repetim les mateixes paraules. En la llengua parlada informal potser no fan gens de mal a les orelles, ara, en la llengua escrita o en l’oral formal s’ha de tenir més cura i tenir un repertori més ampli,  ja que, si ens hi fixem bé, en la nostra llengua tenim diverses maneres d’expressar aquest concepte.

    En un registre culte es pot trobar el verb desplaure: “Aquest concert em va desplaure d’allò més; no hi havia gens d’harmonia”. Quan no ens agrada gens una cosa o un ésser animat, es pot dir també: “Odio el reggaeton” o “m’avorreixen les matemàtiques” o bé “detesto la mala educació”. Les paraules abominar o execrar les reservaríem en registres molt més cultes, com també la locució tenir aversió a: “Tinc aversió a les sèries de crims”. En la llengua més corrent solem dir: “M’empipa/Em molesta que fumis a casa”.

    En canvi, en registres molt informals diríem “em carda/fot fàstic veure cagarades de gos pertot arreu” (cardar és típic de parles del nord de Barcelona i de les comarques de Girona). També és freqüent de sentir: “No em mola gens/gota l’estiu”. Cal dir que el verb molar, en aquest sentit, és pres del castellà col·loquial i de moment no el trobareu al DIEC.

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS

    INSCRIPCIÓ ALS CURSOS DE CATALÀ  (CNL d’Osona)

    Curs 2019-2020 (1r trimestre)

    Núm. 84//El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre les inscripcions dels cursos de català al llarg d’aquest mes de setembre 2019, als diferents serveis repartits per la comarca.

    S’ofereixen cursos de diferents nivells, des de l’inicial fins al superior, tant per a no catalanoparlants com per a persones que ja dominen en gran part la llengua oral i volen aprendre a expressar-se per escrit i oralment en varietat estàndard i en diferents registres.

    La durada dels cursos és de 45 h, s’organitzen en períodes trimestrals i segueixen els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència (MECR) : A2, B1, B2, C1 i C2.

    Aquests cursos es complementen amb diferents activitats dins i fora de l’aula: voluntariat per la llengua, sortides, clubs de lectura…, sovint coorganitzades amb altres entitats de la comarca.

    Dates i horaris d’inscripció

    LLOC INSCRICIÓ i HORARI INICI DELS CURSOS
     

     

    SLC

    de Vic

     

    Del 12 i 13 de setembre (antics alumnes)

    Del 16 al 24  (nous alumnes)

     

    Matí: de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h

    Tarda: ( a partir del 16 de setembre) de dilluns a dijous de 16.30 a 19.30 h

     

     

     

     

     

     

     

    25 i 26 de setembre

     

    OC de Manlleu

     

     

    Del 3 al 24 de setembre

     

    Matí: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

    Tarda: els dimarts (a partir del 15 de setembre), de 17 a 19 h

     

     

     

    OC de Torelló

     

     9 i 10 de setembre (antics alumnes)

     12 al 20 de setembre (nous alumnes)

     

    Matí : de dilluns a divendres de 9 a 13 h

    * Per un altre horari, truqueu al 93 850 51 92

     

    PREU

    El preu dels cursos varia segons els nivell i, en la majoria, hi ha entre un 50% i un 70% de reducció de la matrícula per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades, famílies nombroses, entre d’altres.

    Per incentivar la continuïtat de l’aprenentatge i l’obtenció d’un nivell de coneixements, el Consorci ofereix la matrícula gratuïta del nivell Bàsic 3 als alumnes que han fet el Bàsic 1 i el Bàsic 2 durant els 11 mesos anteriors.

    Per matricular-se a un curs, cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell

    El web del CPNL (www.cpnl.cat) disposa d’un cercador de cursos que permet trobar-los per localitat, per nivell i per modalitat.

     Per a més informació:

    SCC d’Osona

    Ramon d’Abadal de Vinyals,5,3r   08500 Vic

    Tel. 93 883 21 65   osona@cpnl.catD’acord

    SLC de Vic

    Pla de Balenyà, 30-32   08500 Vic

    Tel. 93 886 65 88    vic@cpnl.cat

    OC de Manlleu

    Pont, 16-18 3r 08560 Manlleu

    Tel. 93 850 66 22  manlleu@cpnl.cat

    OC de Torelló

    Enric Prat de la Riba, 17-19 08570 Torelló

    Tel. 93 850 51 62  torello@cpnl.cat

     OC de Centelles

    Nou, 11  08540 Centelles

    Tel. 93 881 10 04  centelles@cpnl.cat

    Article complet

  • 54. Numerals

    Fer més voltes que el 29

     

    El 29 era un tramvia que, a finals del segle XIX, circulava per la part baixa del Paral·lel, a Barcelona: donava voltes i voltes, perquè era de circumval·lació i no tenia origen ni final.

    Tantes voltes va fer que va donar una frase feta que perdura en la memòria col·lectiva: fer més voltes que el 29!

     

    Vint-i-nou

    Recordem que en els numerals que van del 21 al 29 s’intercala una i  entre la desena i les unitats, i que aquesta i  s’uneix amb guionets: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres…

     

    Escrivim també guionet entre les desenes (D) i les unitats (U) (trenta-quatre) i entre les unitats (U) i les centenes (C) (dos-cents), però no en la resta de numerals.

     

    Han assistit a la festa mil set-cents trenta-tres convidats.

     

    La fórmula DUC continua fent molt de servei!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço