En català, per expressar probabilitat, hem de fer servir ‘potser’ o ‘probablement’, però no igual ni el modisme a l’igual, que també és incorrecte. Direm que una persona no ha vingut a treballar perquè potser està malalta, i no perquè igual està malalta o a l’igual està malalta.
Hi ha diverses solucions, segons el context, per substituir la forma errònia i calcada del castellà “en el seu defecte”.
Vegem-ne unes quantes: si no n’hi ha, quan no se’n tingui, si no hi és o si no és possible.
Cal triar la solució que més s’adigui amb el text.
Exemples:
És millor tallar el formatge amb un ganivet especial. Quan no se’n tingui, se’n pot fer servir un de cuina.
L’autorització ha d’anar firmada pel president o, si no hi és, pel secretari.
El castellà utilitza la locució en su caso en un seguit de contextos per als quals el català disposa de dues possibilitats que no són equivalents ni, per tant, intercanviables:
Si s’escau: si s’esdevé, si es produeix (una cosa), si es dóna el cas. Per exemple: L’execució d’aquest projecte, si s’escau (si es produeix), haurà de comptar amb el vistiplau de X.
Si escau: si cal, si és procedent. Per exemple: Aquest document serà revisat i, si escau (si s’adiu amb les disposicions legals), aprovat per l’autoritat competent.
En un ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior.
Precisar significa “explicar amb precisió”. No és correcte com a sinònim de necessitar. L’expressió ser precís tampoc no és sinònima de caldre, sinó que significa “ser exacte”.
A les oficines de l’Ajuntament us donaran els documents que preciseu → A les oficines de l’Ajuntament us donaran els documents que necessiteu.
És precís fer la remodelació de la plaça → S’ha de / És necessari / Cal fer la remodelació de la plaça.
Una llista és un full o conjunt de fulls en què hi ha escrita una sèrie enumerativa de noms de persones o de coses, d’adreces o altres indicacions especialment ordenades de dalt a baix o qualsevol sèrie enumerativa de noms o indicacions. Una relació es considera també sinònim de llista.
Hem d’incloure aquest alumne a la llista. Encara no tinc la relació (o llista) d’assistents a l’acte.
Un llistat és un document produït per una impressora resultant del processament de dades efectuat per un ordinador, el qual pot contenir una llista o no.
Hem de consultar el llistat de clients → Hem de consultar la llista (o relació) de clients.
S’està imprimint un llistat de les dades econòmiques de l’empresa.
Medi: entorn, allò que envolta els éssers vius. Per exemple, El medi natural dels peixos és l’aigua, La notícia ha corregut en medis polítics.
Mitjà: eina o manera per aconseguir un fi. Per exemple, Farà servir qualsevol mitjà per aconseguir el que vol. Enviarem la publicitat als mitjans de comunicació.
El substantiu femení ‘mitjana’ és sinònim de mitjana aritmètica. No és correcte promig ni tampoc, amb aquest significat, mitja.
El promig de pisos venuts és força alt → La mitjana de pisos venuts és força alta.
Mig: Pot ser substantiu, adjectiu o adverbi. Per exemple, És al mig del terreny (substantiu). Només vaig veure mig pis (adjectiu). La sala és mig plena (adverbi).
Tinguem en compte, doncs, que no són correctes les expressions mig termini —que s’ha de canviar per termini mitjà— i punt mig —que s’ha de canviar per punt mitjà.
Farem una inversió a mig termini → Farem una inversió a termini mitjà.
Quan hi ha desacord, s’ha de trobar el punt mig → Quan hi ha desacord s’ha de trobar el punt mitjà.
Els compostos i derivats, el segon element dels quals té una e inicial seguida d’una s, han de mantenir la e encara que estigui en contacte amb una vocal. Per exemple, infraestructura, poliesportiu, autoescola.
L’expressió en quant a és incorrecta en català i s’ha de substituir per les formes quant a, pel que fa a.
En quant a aquesta façana no puc dir res → Quant a (o pel que fa a) aquesta façana, no puc dir res.
La conjunció doncs no és correcta per introduir una causa d’allò que s’acaba de dir. En aquests casos hem d’emprar perquè o qualsevol altra conjunció causal.
El regidor de Governació proposa de tancar el local, doncs li consta que és perillós
El regidor de Governació proposa de tancar el local, perquè li consta que és perillós.
Sovint quan es fa referència a altres documents, consta que han estat presentats amb data… o en data… El primer cas (amb data) es refereix a la data de redacció, és a dir, la data que porta escrita. El segon cas (en data), fa referència al dia de recepció, és a dir, la data en què es rep o es presenta un document, que no necessàriament ha de ser el mateix que el de l’expedició.
Exemple: Us comunico que a la citació amb data 12 de gener de 2000, que vaig rebre en data 15 de gener de 2000, no esmenteu…