El 9 Ets i uts. Lèxic: Expressions amb ‘cop de + nom’ II
Núm. 182// La setmana passada vam veure alguns usos de la locució cop de + un nom. Aquesta estructura pot indicar un moviment repetit que s’imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Per exemple: “Dono un cop de planxa a la camisa” o bé “Amb quatre cops de tisores ho talles, això”. Els qui treballen amb eines també en són experts, dels cops: donen cops de martell, de maça, etc.
A vegades pot expressar la immediatesa: “Amb un cop de pedal hi ets”. “De Manlleu a Vic és un cop de cotxe”. Amb un vehicle també podem donar un cop de fre o un cop de volant. Igualment és menys freqüent sentir “Ara et faig un cop de telèfon”, és a dir, ‘Ara et truco, et faig un truc o una trucada’.
Ah, i abans qui no feia bondat li donaven cops de bastó o bastonades, o un cop de garrot o una garrotada –aquesta última paraula pot tenir un sentit figurat, ja que es fa servir en un sentit moral o psíquic també (“Després de la garrotada de l’examen d’italià, va voler estudiar rus”). Usem cop de vent per dir ventada, o cop d’aire, i donem cops de porta quan estem ben enfadats i sortim d’un lloc, o quan tanquem un tema bruscament i no donem la possibilitat a una possible rèplica. El cop d’aire pot tenir una altra accepció, molt popular entre els avis: “No es pot moure, té un cop d’aire a l’esquena”, que és el dolor que es té per un corrent d’aire massa fred.