Arxiu de l'autor

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS: Optimot

    Optimot

    Núm. 10 // Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
    Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.  
    Hi ha diferents opcions de cerca: bàsica, fitxes de l’Optimot, castellà-català, frase exacta i verbs, segons la consulta que vulguem fer. Si volem una definició de diccionari, optarem per la cerca bàsica. Si, en canvi, ens interessen models de documents o explicacions gramaticals cercarem a fitxes de l’Optimot. L’enllaç és http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

    Optimot disposa també d’un blog https://optimot.blog.gencat.cat/  en el qual es publiquen les novetats i un compte de twitter https://twitter.com/optimotcat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS: noms d’origen hebreu

    De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases!

    Núm.9 //Durant uns quants segles, a Catalunya,  noms com Joan, Josep o Maria van ser molt habituals (d’aquí ve la frase reproduïda). Es tracta de noms d’origen hebreu que encara trobem a casa nostra i que tenen significats molt relacionats amb la religió. Vegem-ne uns quants exemples:

    Josep (José, Joseba, Joseph, Yusuf…) vol dir “que Déu em renovi la família”; Maria (María, Miren, Mary, Maryam… ) significa “ésser rebel, contumaç”; Joan (Juan, John, Yuḥanna… ), “Déu és propici o Déu s’ha compadit”. També són d’origen hebreu noms com Anna (“compassió”), Hassan (“bell”), Jaume (“el segon, de dos bessons”), Judit (“la jueva de Judà”), Marta (“senyora”), Miquel (“Déu és just”) o Raquel (“ovella”), entre d’altres.

    Deixant a part l’antroponímia, la llengua hebrea, en canvi, ha deixat poca empremta en el lèxic comú català. Això sí, són d’origen hebreu paraules com ‘amén’, ‘mannà’, ‘pasqua’ o ‘dissabte’.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. FRASES FETES. Gat escaldat, l’aigua tèbia tem

    Núm. 8// «Gat escaldat l’aigua tèbia tem». Marrameu! Ai, el gat escaldat, que no tornarà mai més a treure el nas a la cuina!

    Aquest proverbi tan animal ens ve a dir que les persones que han patit un perjudici –sovint perquè han fet una malifeta– miren de no tornar a caure en l’error. Davant els perills, aquells que han estat escarmentats solen ser més previsors. Del mateix refrany, hi ha una altra variant que diu: «Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig».

    Els gats, que, ja ho sabem, són malfiats i temorosos de mena, i l’aigua, que no poden veure ni en pintura, deuen haver ocasionat aquest refrany popular. Ara, s’ha de dir que si hi ha un animal capaç de caure en l’error dues o més vegades aquest és l’humà. No n’aprenem! Ai, las! No hi ha manera. A veure si hauríem de ser una mica més bèsties tot sovint…

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Grenyal

    Núm. 6// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘grenyal’ és un adjectiu que significa ‘no ben madur’ i ‘poc cuit, que crueja’.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que grenyal significa ‘verdós’ i així es refereix a les figues o al blat verd encara. També esmenta el significat relacionat amb els llegums i l’arròs, quan es vol fer referència que és cuit de amnera incompleta. Terme propi de l’Empordà, Tarragona, el Vallès i Barcelona.

    Pel que fa a l’origen del mot, el Gran Diccionari de la llengua catalana apunta que probablement deriva de greny per comparació amb la duresa d’un greny (sortint, ple de caires i d’esquerdes, d’una vena de pedra).

    Ens agradava l’arròs grenyal -com cal-, i no pas covat o pastat.

    Publicat: 2/03/18

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. ANY FABRA: commemoració del 150è aniversari

    “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança” (Pompeu Fabra)

    Núm. 5 // Dimarts 20 de febrer s’ha commemorat el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra. Va néixer a Gràcia el 1868 i va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la tasca d’aquest estudiós de la llengua, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/inici/

    Fabra va dedicar part de la seva vida a modernitzar la llengua catalana que, fins llavors, no tenia unes normes ortogràfiques establertes. A redós de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’autor del diccionari normatiu de l’any 1932, que va tenir validesa fins al 1995, any en què l’Institut va fer-ne la reedició. Es pot considerar el pare del català modern, i la seva herència i influència es manté encara avui.

    Segons Josep Pla (1956), “Fabra ha estat l’home més eficaç aparegut en l’últim segle en aquest rodal que va de Maó al Cinca i de les Corberes a Alacant. […] Ben mirades les coses a la llum del que hem viscut aquests anys, l’aventura és sensacional”.

    Publicat: 23/02/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. INFORMACIONS: Voluntariat per la Llengua

    VxL: programa de Voluntariat per la Llengua

    Núm. 4 //El programa de Voluntariat per la Llengua posa en contacte dues persones -una parella lingüística- per poder practicar català durant deu setmanes (1 hora setmanal). Les parelles lingüístiques estan formades per un voluntari (persona que té ganes de compartir la llengua) i per un aprenent (persona que està aprenent la llengua i la vol parlar millor).

    Formar part d’una parella lingüística va molt més enllà de trobar-se per conversar en català: el Voluntariat per la llengua ofereix tota mena d’activitats culturals i socials en català. A més, tots els participants disposen d’un carnet que permet obtenir descomptes i avantatges en cinemes, teatres, museus, establiments comercials, restaurants…

    Us podeu inscriure en línia a vxl.cat o posar-vos en contacte amb la responsable de VxL del CNL d’Osona a través de les adreces: vic@cpnl.cat o manlleu@cpnl.cat ).

    Publicat: 16/02/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. REFRANYS: En terra de cecs el borni és el rei

    Núm. 3 //«En terra de cecs el borni és rei», es diu de tant en tant d’algú que no és perfecte, ni gaire bo, però que destaca per sobre de la mitjana perquè els altres són mediocres.

    Aquest refrany clàssic ve de lluny, ni més ni menys que del filòsof humanista Desideri Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d’octubre de 1469 – Basilea, 12 de juliol de 1536). És una màxima seva, que en llatí fa així: «in regione caecorum rex est luscus». Ens indica que allà on escasseja una habilitat, el qui en sap una mica ja excel·leix. És un adagi que es troba en moltes llengües: «En tierra de ciegos, el tuerto es el rey» (en castellà); «Au royaume des aveugles, le borgne est le roi» (en francès); «In the country of the blind, the one-eyed is the king» (en anglès), per exemple.

    Publicat: 9/02/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. NOVA GRAMÀTICA: diacrítics 1

    Núm. 2// Teniu present que ja no cal fer servir l’accent diacrític per distingir entre mots com ‘dóna’ o ‘dona’? La nova Gramàtica de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, inclou el pas de l’ús de 150 accents diacrítics a només 15.

    Un dels diacrítics conservats és el de l’adverbi ‘bé’, contrari de ‘malament’. També pot tractar-se del nom ‘bé’ com a propietat. El ‘be’ que no du accent és l’animal i la segona lletra de l’alfabet, la ‘be’.

    Un altre dels diacrítics conservats és el del nom ‘déu’, amb el significat de divinitat (déu del sol). El ‘deu’ que no porta accent és la xifra (compta fins a deu), la font (una deu termal) i el verb deure (deu diners al banc). Estiguem al cas, però, que ara les expressions de comiat ‘adeu’ i ‘adeu-siau’ no conserven aquest accent.

    Publicat: 2/02/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. FRASES FETES: Prendre de cap d’esquila

    Núm. 1 // Prendre de cap d’esquila significa “prendre algú com a finalitat de vexacions i mals tractes. Fer objecte algú de comentaris maliciosos o malintencionats.

    L’origen de l’expressió es remunta a l’època en què esquilar a mà exigia una pràctica que costava d’adquirir, i qui volia dedicar-se a fer l’ofici de tallar cabells havia de practicar aquesta tècnica. Per tant, havien de buscar persones que es deixessin tallar els cabells sabent que no els ho farien gaire bé. Solien prestar-s’hi captaires (a canvi d’una almoina), els beneitons o alguns presos i delinqüents.

     

    A la feina no el tractaven gaire bé. El van prendre de cap d’esquila.

    Extret de: El racó de les expressions. CRP de l’Alt Camp

    Publicat: 26/01/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: comencem…

    Núm. 0 // El 9 Nou i el Centre de Normalització Lingüística d’Osona han arribat a un acord per publicar setmanalment un espai de llengua en el magazín i en els corresponents webs http://blogs.cpnl.cat/etsiuts/

    Històricament, ETS i UTS és el nom d’unes col·leccions de píndoles lingüístiques de diferents temàtiques (joc, administració, comerç…) que es van iniciar el 2011, a partir d’una iniciativa conjunta.

    ETS i UTS és una expressió que ve de la locució ‘amb tots els ets i uts’ i que vol dir ‘amb tots els detalls, sense faltar-hi res’. De fet, les conjuncions llatines et i ut sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada). Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els ‘ets’ i els ‘uts’ perfectament col·locats i detallats.

    Publicat: 19/01/2018

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço