L’ús d’aquest verb s’ha fet molt freqüent en contextos suposadament cultes, però no és propi del català. Les formes equivalents, segons el context, poden ser resoldre, solucionar, evitar, corregir…
Han de solventar aquests problemes ràpidament → Han de resoldre aquests problemes ràpidament
Hem pots ajudar a solventar-ho? → Hem pots ajudar a solucionar-ho?
Com cada any pel setembre…
Com cada any pel setembre, comença un nou curs escolar. Els nens confeccionen inacabables llistes de material que els pares llegeixen amb resignació, tot pensant en els equilibris que els tocarà fer per no sortir del pressupost familiar.
I és que tot és necessari. Des dels estris de tota la vida (llapis, goma d’esborrar, maquineta de fer punta, bolígraf, ploma estilogràfica…) fins a les eines més modernes (líquid correctiu, retolador de punta fina, marcador fluorescent, notes adhesives…), sense oblidar altres objectes imprescindibles perquè els estudiants es puguin organitzar adequadament (clips, grapadores, perforadores, carpetes de tota mena, pots de llapis…).
És clar que, un cop comprat tot aquest material, encara caldrà pensar en els llibres de text, la motxilla (amb rodes o sense), el xandall, la bata… Tot això sense comptar que potser l’ordinador de casa necessitarà que l’actualitzem (un ratolí sense cable, un teclat nou, una connexió ADSL…).
Per recordar:
Llapis és invariable, és a dir, pren la mateixa forma per al singular i per al plural (un llapis, dos llapis)
La motxilla i el xandall, ambdues amb doble ela…
El Tipp-Ex i el Post-it són les marques comercials del líquid correctiu i de les notes adhesives, que són els productes genèrics. És semblant al Velcro (veta adherent) o a les Wamba (vambes, sabatilles per fer esport).
*Inalàmbric no existeix, perquè no tenim alambres en què connectar aquest ratolí (o el telèfon). Ha de ser sense cable o sense fils.
En estadística, el substantiu femení mitjana és sinònim de mitjana aritmètica, és a dir, el resultat de dividir un seguit de nombres per la quantitat de nombres que tenim.
No és correcte *promig ni tampoc, amb aquest significat, mitja (femení de mig). El terme correcte, doncs, és mitjana.
Tampoc no són correctes les expressions *mig termini –que s’ha de canviar per termini mitjà– ni *punt mig –que s’ha de canviar per punt mitjà.
|
Temperatura mitjana Terme mitjà Classe mitjana Tècnic mitjà |
Infermer -a (i els derivats, com infermeria) deriva d’un mot antic, inferm, procedent del llatí infirmus (el contrari de firmus, del qual procedeix ferm (‘que no cedeix, resistent’), equivalent al castellà firme, que té el mateix origen).
Inferm va caure en desús i el seu significat fou assumit per un altre mot, malalt, procedent de llatí vulgar male habitus (‘que es troba malament’), d’on procedeix el francès malade. De malalt, deriva malaltia.
Veiem doncs que *enfermetat és un castellanisme i que el mot correcte és malaltia.
Els diccionaris recullen el mot infermetat, ben inusual per cert, que no és un sinònim exacte de malaltia, sinó que és el contrari de fermetat, i vol dir
‘manca de fermesa, manca de disposició de l’organisme a acomplir tal o
tal funció’.
|
L’infermer i la infermera cuiden les persones malaltes. El personal d’Infermeria es protegeix contra les malalties. |
Tanmateix expressa que una cosa té lloc, malgrat allò que semblava oposar-s’hi.
|
No hi van assistir tots els membres de la Junta; tanmateix la reunió va ser molt útil. |
És la forma catalana del néanmoins francès, l’italià nonostante, l’anglès however i el castellà sin embargo.
També, en canvi, vol dir ‘així mateix’, ‘de la mateixa manera’,’ igualment’…
|
S’accepten els títols de llicenciada en Dret i tanmateix també els resguards corresponents. |
Si una enumeració d’elements queda oberta –perquè qui redacta el text no pretén concretar tots els elements que en formen part- es recorre a l’expressió etcètera (molt sovint abreujada) o bé als punts suspensius (però no a l’expressió etcètera i als punts suspensius alhora). El mot etcètera o l’abreviatura corresponent van precedits de coma; en canvi, els punts suspensius no admeten la coma abans, i s’enganxen directament al mot anterior.
A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle…
A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle, etc.
A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle, etc…
Si esteu comerciant, fent una activitat d’intercanvi o un transport, esteu traficant amb la mercaderia amb què tracteu. Llàstima que els tràfics més habituals al món siguin els d’armes i els de drogues!
En canvi, si esteu passejant, passant per la via pública o circulant amb el vostre vehicle esteu transitant. I quan hi ha molts cotxes hi ha un trànsit espantós!
Encara una altra: si esteu enmig d’un afer que us causa enrenou o trasbals, esteu passant un tràfec.
|
Augmenta el tràfic de productes agrícoles per la frontera |
|
Avui el trànsit estava molt malament… Havia caigut un senyal de trànsit… |
|
La Maria té paletes a casa… Quin tràfec! |
Apostrofem el, la i de davant dels nombres que, escrits en lletres, comencen amb vocal, tant si el nombre s’expressa en xifres aràbigues com en xifres romanes. Les regles d’apostrofació es compleixen tant si en lloc dels símbols numèrics escrivim els noms que els corresponen amb lletres.
|
L’11 de novembre – L’onze de novembre L’1 de març — L’u de març L’XI Fira de la Terrissa – L’Onzena Fira de la Terrissa Un import d’1.000.000 d’euros |
El 29 era un tramvia que, a finals del segle XIX, circulava per la part baixa del Paral·lel, a Barcelona: donava voltes i voltes, perquè era de circumval·lació i no tenia origen ni final.
Tantes voltes va fer que va donar una frase feta que perdura en la memòria col·lectiva: fer més voltes que el 29!
Recordem que en els numerals que van del 21 al 29 s’intercala una i entre la desena i les unitats, i que aquesta i s’uneix amb guionets: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres…
Escrivim també guionet entre les desenes (D) i les unitats (U) (trenta-quatre) i entre les unitats (U) i les centenes (C) (dos-cents), però no en la resta de numerals.
|
Han assistit a la festa mil set-cents trenta-tres convidats. |
La fórmula DUC continua fent molt de servei!
Xocolata ve del nahua. Segurament el mot és una barreja feta pels conquistadors castellans entre els mots pótxotl, que vol dir ‘capoc’, i kakáwatl, ‘beguda o aigua de cacau’. Segurament, la combinació de mots era: potxo-kakáwa-atl, és a dir, ‘beguda de cacau i capoc’, que eren els ingredients que feien servir antigament els asteques per preparar la xocolata.
En català la trobem documentada per primer cop l’any 1695 al Gazophylacium Catalano-Latinum de J. Lacavalleria: “xocolata: certa pasta o confecció que es fa en les Índies”. Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, també en parla al recull del seu dietari Col·legi de la Bona Vida: “complertes de bon matí les obligacions — d’oir les tres misses en lo oratori, han seguit després los saludables efectes xacolatoris, amb gots d’aigua fresca i algunes figues —; si bé que alguns — no han passat de mitja presa — de xocolata, amb pa o coca de Sta. Perpètua”.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera; Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines; Diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana i www.escriptors.cat.