No haver-hi tutia
La tutia era un medicament que antigament servia per curar malalties dels ulls . La gent hi tenia una gran fe. Per això “no hi ha tutia” vol dir que no hi ha remei.
La tutia era un medicament que antigament servia per curar malalties dels ulls . La gent hi tenia una gran fe. Per això “no hi ha tutia” vol dir que no hi ha remei.
En català, per acomiadar-nos, diem ‘adéu’, ‘adéu-siau’ o ‘a reveure’, per exemple, però ens veiem no és correcte. Hauríem de dir, si de cas, ‘ja ens veurem’ o ‘fins aviat’.
Adéu, ja ens veurem demà.
Viladrau és un topònim que prové del nom d’una persona. Així, villare Adraldi (vila d’Adraldi) es converteix en Viladrau.
Per saludar fem servir les experssions ‘bon dia’, ‘bona tarda’ i ‘bona nit’. Fixeu-vos que són formes en singular. Bones, plural, és un calc del castellà buenas (tardes, noches) que s’ha d’evitar.
Bon dia i bona hora!
El catxumbo és un vegetal africà, de color imprecís, que es feia servir per fer rosaris. Quan diem que una cosa és “de color de catxumbo”, volem dir que té un color que no sabríem definir ben bé i que, a més, no ens agrada gaire.
‘Dret’, ‘a peu dret’ i ‘dempeus’ són formes correctes. En canvi de peu és un calc del castellà de pie que cal evitar.
Al tren, vaig anar dreta tot el camí.
Aquests dos topònims fan referència a la natura. Espinelves prové del llatí spinu albu, ‘arç blanc’, i Folgueroles és un derivat de filicaria, ‘matoll de falgueres’.
En català, per expressar que una cosa no passa desapercebuda, fem servir el verb ‘adonar-se’. Donar-se compte és un castellanisme i, per tant, no és correcte.
No s’havia adonat que era tan tard.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú. No hi ha cap norma gramatical que ens obligui a posar-la o a prescindir-ne. Sovint es pensa que és un símbol de catalanitat, però en realitat aquest costum prové de la noblesa espanyola.
Maria Rovira i Font / Maria Rovira Font
En català, per donar ordres hem de fer servir l’imperatiu. Per tant, hem d’escriure empenyeu, estireu, no passeu o entreu per l’altra porta, i no empènyer, estirar…