Ets i uts...

Arxiu per abril, 2014

- 12 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Llarg com un dia sense pa

Tweet

Significat

Molt llarg. Que dura molt.

Sinònims

Llarg com el mal any

(Víctor Pàmies. DITES.CAT, Barcanova)

Altres llengües

Alemany

– Ewig lang sein

Anglès

– Neverending

Basc

– Ogirik gabeko eguna baino luzeago

– Garizuma baino luzeagoa

– Lukainka baino luzeago

Castellà

– Más largo que un día sin pan

Francès

– Long comme un jour sans pain

Italià

– Essere lungo come la quaresima

Romanès

– Mare cât o zi de post

Rus

– ни конца ни краяне видно

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 11 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- Ets i uts empresa i comerç
Mira com és l’embalatge!

Tweet

Un embalatge és una caixa és una caixa, capsa, embolcall, etc., amb què es protegeix un material, un objecte, un conjunt d’unitats.

Hi ha impresos els elements identificadors del producte: ingredients, caducitat, codi de barres, marca…

~~Envoltori~~, doncs, no és correcte!

Article complet
- 11 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Ser com un llibre obert

Tweet

Significat

Entenedor, senzill

Altres llengües

Alemany

– Ein offenes Buch sein

Anglès

– To be plain sailing

– It’s easy as pie

Basc

– Argi eta garbi egon

– Argi eta garbi hitz egin

Castellà

– Hablar como un libro abierto

Francès

– Simple comme bonjour

– Être d’une simplicité biblique!

Italià

– Essere un libro aperto

Romanès

– Ce-i în guşă, şi-n căpuşă

Rus

– быть как открытая книга

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 10 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Fer mans i mànigues

Tweet

Significat

Posar tots els mitjans per aconseguir-ho (Víctor Pàmies. DITES.CAT, Barcanova)

Actuar amb tots els mitjans possibles, esforçar-se molt, per aconseguir una cosa (DIEC2)

Sinònims

Remore cel i terra

Altres llengües

Alemany

– Alle Hebel in Bewegung setzen

Anglès

– To do the impossible

Basc

– Ahaleginak eta bost egin

– Senperrenak Egin

– Begiak bota beharrean

– Buru belarri aritu

Castellà

– Hacer mangas y capirotes

– Mover cielo y tierra

Francès

– Faire des pieds et des mains

Italià

– Fare carte false

Romanès

– A se face luntre şi punte

Rus

– Из кожи вон лезть

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Article complet
- 09 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Tenir la paella pel mànec

Tweet

Significat

Tenir tot el domini d’un afer (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Editorial Barcanova)

Poder fei i desfer en un afer segons la pròpia voluntat (DIEC2)

Altres llengües

Alemany

– Die Hosen anhaben

Anglès

– To run the show

Basc

– Zartagina eskuan eduki

– Zartagina eskutik ukan

– Pitxerra kirtenetik eduki

– Giderrak eskuetan eduki

Castellà

– Tener la sartén por el mango

Francès

– Tenir la queue de la poêle
– Tenir les rênes

Italià

– Avere il coltello dalla parte del manico

Romanès

– A ţine frâiele în mână

Rus

– быть хозяином положения

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 09 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
N’hi ha per llogar-hi cadires

Tweet

Significat

Expressió que es diu d’una cosa increïble o insòlita (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Barcanova)

Expressió per a ponderar com és de curiós, d’increïble, d’inaudit quelcom (DIEC2)

Sinònims

Haver-n’hi per sucar-hi pa

Ser el súmmum

Altres llengües

Alemany

– Da wird der Hund in der Pfanne verrückt

Anglès

– It’s the sort of thing you can sell tickets to

Basc

– Hamaika ikusteko jaioak gara

– Et da izango

– Sekula horrelakorik!

Castellà

– Es cosa de alquilar balcones

– ¡Vaya tomate!

Francès

– C’est bien drôle

– C’est à ne pas manquer

– C’est à ne pas rater

Romanès

– Să vezi şi să nu crezi

Rus

– хоть стой, хоть падай;

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 08 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Fer més hores que un rellotge

Tweet

Significat

Treballar molt

Sinònims

Cremar-se els ulls

Rompre’s l’esquena

(Víctor Pàmies, DITES.CAT, Barcanova)

Altres llengües

Alemany

– Wie ein Berserker arbeiten

Anglès

– To be a glutton for work

Basc

– Bazterreak bete mataza egin

– Eskuak bete lan ukan

– Lana beltz egin

Castellà

– Dar el callo

– Hacer más horas que un reloj

– Menear las muñecas

– Partirse los cuernos

Francès

– Travailler jour et nuit

– Travailler du matin au soir

– Travailler comme un forçat

Italià

– Laborare come un negro

– Laborare come un mulo

– Laborare come un pazzo

Romanès

– A munci ca un rob

Rus

– работать в поте лица,

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 07 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Tants caps tants barrets

Tweet

Significat

Expressió que indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres (DIEC2)

Origen

En el blog Etimologies paremiològiques de Víctor Pàmies, s’hi explica l’origen possible i el significat diferent que tenia en un principi, quan es referia que cada persona havia de pagar la part que li tocava.

En el mateix blog s’hi esmenta que probablement la citació té un origen remot llatí: Quot homines, tot sententiae [LL], atribuïda a Terenci (llegida a Formió, v. 454), d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina (anglès, italià, castellà, català…): Tants homes, tantes opinions, Tanti uomini tanti modi di pensare [IT], etc.

Sinònims

Cadascú per on l’enfila

Tants d’homes, tants de parers

(Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Edicions Barcanova)

Altres llengües

Alemany

– So viel Köpfe, so viel Sinne

Anglès

– To be at variance

– You can’t please all the people all of the time

Basc

– Zenbat buru, hainbat aburu

Castellà

– Cada loco con su tema

– De tal cabeza, tal sentencia

– Tantos hombres, tantos pareceres

Francès

– Autant de têtes autant d’avis

Italià

– Tante teste, tante idee

Romanès

– Câte capete, atâtea păreri

Rus

– Сколько людей, столько и мнений

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 07 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
No posar-se pedres al fetge

Tweet

Significat

Prendre-s’ho amb calma.

No amoïnar-se per res. Ser molt despreocupat (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Edicions Barcanova).

Sinònims

Tenir bona jeia

Tenir el fetge gros

Altres llengües

Alemany

– In der Ruhe liegt die Kraft

Anglès

– To be laid back

Basc

– Gibel-handi bat izan

Castellano

– Tener cachaza

– Tener mucho estómago

Francès

– Ne pas se faire dela bile

Italià

– Non farsi il sangue amaro

– Non farsi venire la bile amara

Rus

– и в ус не дуть

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet
- 04 ABRIL
  2014
- mjaume
- No hi ha comentaris
- A l'abril cada paraula val per mil
Anar de gorra

Tweet

Origen

Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers…) que, com ells, s’allotjaven als hostals i a les posades on feien parada. Però l’hostatge del servei era de catageoria inferior, tant pel que feia al menjar com al dormir, i els hostelers, quan feien el compte, deien: “tants senyors i tants que van de gorra”.

Significat

Sense pagar, a càrrec d’altri.

Sinònims

D’arròs

Ex: Vaig entrar al concert dels Pets d’arròs, perquè coneixia el bateria. (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Edicions Barcanova)

Altres llengües

Alemany

– Sich durchschnorren

Anglès

– to sponge

– to cadge

– to scrounge

Basc

– Musu-truk ibili

Castellà

– Ir de gorra

Francès

– À l’oeil

– Aux frais de la princesse

– Sans bourse délier

Itàlia

– Fare il portoghese

Romanès

– A merge pe spinarea altuia

Rus

– на халяву

Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc); Xus Ugarte i Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

Informació complementària:
http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

http://refranys.wordpress.com/about/

Article complet