Arxiu per juliol, 2022

  • El 9 Ets i uts. Traducció de topònims II

     

    Núm. 235//En el número anterior vam tractar la traducció dels noms de lloc, que també són coneguts com a topònims. Avui continuarem veient-ne, fent un recorregut per una part del nostre estimat planeta, sobretot per casos que poden ser conflictius. 

    Hem de fer una especial atenció a Sardenya, que és l’illa italiana, per no confondre-la amb la Cerdanya, que és la comarca catalana fronterera amb França. També hem de vigilar a l’hora d’escriure Seül o Tòquio. Si anem a la Xina, no visitarem ni *Beijing ni *Shanghai, sinó Pequín (d’aquí venen els gentilicis pequinès i pequinesa) i Xangai. 

    D’altra banda, hem de tenir cura amb els noms nord-americans Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans i Filadèlfia (no pas *New York o *Nueva York, ni *New Jersey o *Nueva Jersey, ni *New Orleans o *Nueva Orleans, ni tampoc *Philadelphia). Un altre cas que es presta a confusió és Ucraïna, ja que erròniament alguns en diuen *Ucrania i del gentilici, *ucranià, en lloc del pertinent ucraïnès. Recordeu també que la capital no és *Kíev, sinó Kíiv. 

    Per acabar, de vegades sortosament els topònims canvien i s’adapten millor a la fonètica real dels habitants d’aquell lloc. És el cas del país veí d’Ucraïna, justament: Belarús –abans en dèiem Bielorússia–, tot i que en la llengua local, el belorús, la e la pronuncien ie.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Traducció de topònims I

    Núm. 234// Quan es publica aquest escrit, alguns afortunats potser passen les vacances en algun indret llunyà, tal vegada exòtic. I això ens fa pensar que tot sovint quan parlem en català se senten noms de ciutats o de països que no corresponen al nom o a la fonètica catalana. Qui no ha sentit mai en una conversa *Nueva York, per exemple? 

    Totes les llengües tendeixen a adaptar a la seva fonètica i a la seva morfologia les paraules provinents d’altres llengües. I els topònims no en són l’excepció. Tot i així, cal dir que la majoria de topònims no es tradueixen, es mantenen en la llengua original. Tanmateix, n’hi ha una bona colla que tenen una forma tradicional en català i cal respectar-la. Per exemple, hi ha una ciutat del nord d’Itàlia que alguns anomenen *Turín i en canvi és Torí (observeu que en italià no és ni una forma ni l’altra, sinó Torino). Tampoc no diem ni *Milán ni *Milano, sinó Milà (en canvi hi ha un equip de futbol que es diu AC Milan). Pel mateix motiu París l’escrivim amb accent, com Berlín.  

    D’altra banda, en català, com en anglès, tenim Los Angeles (pronunciat amb la ge de Girona i sense accent gràfic). I de Mont-real, del Canadà (*Montréal en francès), no en pronunciem la te. De França solem traduir *Nice per Niça, *Marseille per Marsella i *Corse per Còrsega, etc. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sobre els mots ‘fassina’ i ‘fusina’

    Núm. 233//Malgrat la seva semblança formal, fassina i fusina tenen significats diferents. Ara, tots dos venen de la mateixa paraula llatina: offĭcīna, ‘fàbrica’.  

    Una fassina era una fàbrica de licors destil·lats, coneguda també com a destil·leria, nom molt més actual. La fassina era la indústria més artesanal d’elaborar els aiguardents. Però com s’ha arribat de la forma oficina a fassina? Hi ha hagut la pèrdua de la o inicial i la dissimilació de les dues is. El resultat seria fecina, que existia en català occidental, però més endavant hi hauria el canvi de e en a per l’influx d’altres mots de la família de fer: faena, factoria, fabrica, facilitar… 

    Les fassines tenen un llarg recorregut a Catalunya, ja al s. XVIII eren molt abundants, sobretot al camp de Tarragona, on s’elaborava i s’elabora molt vi -recordem que l’aiguardent es pot obtenir a partir de la destil·lació del vi, de la sidra i d’altres líquids fermentats. L’aiguardent resultant era exportat pertot arreu. A l’Espluga del Francolí hi trobareu un museu de l’aiguardent a l’antiga Fassina Balanyà, que data del 1830.  

    Aquest primer terme no s’ha de confondre amb fusina, que era el lloc destinat a la fosa de metalls (actualment en diríem foneria). L’etimologia d’aquest mot coincideix amb la del precedent, però hi ha hagut un canvi de la vocal de l’arrel (la a per la u), provocat per analogia de fus, que era el participi del verb fondre. Al centre de Vic encara hi ha un carrer de la Fusina, segurament perquè en aquella zona hi devia haver un obrador o un taller on es fonien metalls. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Albert Canadell

    Núm. 232// ALBERT CANADELL VILALTA 

     Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem d’Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963). Un escriptor singular que s’autodefineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998), Diari d’un il·luminat (1998), Els Camins del Mandala, Dos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Paraules d’estiu

    Núm. 231// Som a ple estiu i els qui treballen maleeixen la sort dels qui s’ho passen pipa a la platja, a la piscina, al riu… en definitiva, a la fresca o al sol amb un refresc a la mà i remullant-se els peus. Com que hem detectat que a vegades certes paraules les diem malament o generen confusió, dediquem aquest article a mots estiuencs. 

    El primer, molt usual, és *manguitos, els flotadors que es posen al voltant del braç, generalment utilitzats per aprendre a nadar (se n’hauria de dir braçal). El *gorro o  *gorret de natació també se sol dir, però en realitat la bona és casquet. Per anar ben calçats i frescos de peus no ens posem *xancles, sinó les xancletes (que són sabates amb sola de suro o bé un calçat dins el qual entra el peu ja ficat dins una sabata ordinària que serveix per isolar les sabates de la humitat o del fang). També ens podem posar les sandàlies o les avarques, o si ho preferim les típiques espardenyes (‘calçat de sola de cànem trenat’). 

    A les festes majors per ballar anem a l’envelat (no pas a la *carpa, que és l’envelat d’un circ), on a dins per decorar hi ha garlandes, no pas *guirnaldes. Si som més de teatre o futbol, amb sort potser tindrem localitats de privilegi a la llotja, no pas al *palco. I, feu el que feu, aprofiteu i gaudiu de l’estiu! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço