Arxiu de l'autor

  • Tenir la paella pel mànec

    Tenir la paella pel mànecSignificat

    Tenir tot el domini d’un afer (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Editorial Barcanova)

    Poder fei i desfer en un afer segons la pròpia voluntat (DIEC2)

    Altres llengües

    Alemany

    – Die Hosen anhaben

    Anglès

    – To run the show

    Basc

    – Zartagina eskuan eduki

    – Zartagina eskutik ukan

    – Pitxerra kirtenetik eduki

    – Giderrak eskuetan eduki

    Castellà

    – Tener la sartén por el mango

    Francès

    – Tenir la queue de la poêle
    – Tenir les rênes

    Italià

    – Avere il coltello dalla parte del manico

    Romanès

    – A ţine frâiele în mână

    Rus

    – быть хозяином положения

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • N’hi ha per llogar-hi cadires

    Llogar cadiresSignificat

    Expressió que es diu d’una cosa increïble o insòlita (Víctor Pàmies i Riudor DITES.CAT Barcanova)

    Expressió per a ponderar com és de curiós, d’increïble, d’inaudit quelcom (DIEC2)

    Sinònims

    Haver-n’hi per sucar-hi pa

    Ser el súmmum

    Altres llengües

    Alemany

    – Da wird der Hund in der Pfanne verrückt

    Anglès

    – It’s the sort of thing you can sell tickets to

    Basc

    – Hamaika ikusteko jaioak gara

    – Et da izango

    – Sekula horrelakorik!

    Castellà

    – Es cosa de alquilar balcones

    – ¡Vaya tomate!

    Francès

    – C’est bien drôle

    – C’est à ne pas manquer

    – C’est à ne pas rater

    Romanès

    – Să vezi şi să nu crezi

    Rus

    – хоть стой, хоть падай;

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Fer més hores que un rellotge

    Més hores que un rellotgeSignificat

    Treballar molt

    Sinònims

    Cremar-se els ulls

    Rompre’s l’esquena

    (Víctor Pàmies, DITES.CAT, Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    – Wie ein Berserker arbeiten

    Anglès

    – To be a glutton for work

    Basc

    – Bazterreak bete mataza egin

    – Eskuak bete lan ukan

    – Lana beltz egin

    Castellà

    – Dar el callo

    – Hacer más horas que un reloj

    – Menear las muñecas

    – Partirse los cuernos

    Francès

    – Travailler jour et nuit

    – Travailler du matin au soir

    – Travailler comme un forçat

    Italià

    – Laborare come un negro

    – Laborare come un mulo

    – Laborare come un pazzo

    Romanès

    – A munci ca un rob

    Rus

    – работать в поте лица,

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Tants caps tants barrets

    Tants capsSignificat

    Expressió que indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres (DIEC2)

    Origen

    En el blog Etimologies paremiològiques de Víctor Pàmies, s’hi explica l’origen possible i el significat diferent que tenia en un principi, quan es referia que cada persona havia de pagar la part que li tocava.

    En el mateix blog s’hi esmenta que probablement  la citació té un origen remot llatí: Quot homines, tot sententiae [LL], atribuïda a Terenci (llegida a Formió, v. 454), d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina (anglès, italià, castellà, català…): Tants homes, tantes opinions, Tanti uomini tanti modi di pensare [IT], etc.

    Sinònims

    Cadascú per on l’enfila

    Tants d’homes, tants de parers

    (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    – So viel Köpfe, so viel Sinne

    Anglès

    – To be at variance

    – You can’t please all the people all of the time

    Basc

    – Zenbat buru, hainbat aburu

    Castellà

    – Cada loco con su tema

    – De tal cabeza, tal sentencia

    – Tantos hombres, tantos pareceres

    Francès

    – Autant de têtes autant d’avis

    Italià

    – Tante teste, tante idee

    Romanès

    – Câte capete, atâtea păreri

    Rus

    – Сколько людей, столько и мнений 

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • No posar-se pedres al fetge

    Pedres al fetgeSignificat

    Prendre-s’ho amb calma.

    No amoïnar-se per res. Ser molt despreocupat (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova).

    Sinònims

    Tenir bona jeia

    Tenir el fetge gros

     

     

    Altres llengües

    Alemany

    – In der Ruhe liegt die Kraft

    Anglès

    – To be laid back

    Basc

    – Gibel-handi bat izan

    Castellano

    – Tener cachaza

    – Tener mucho estómago

    Francès

    – Ne pas se faire dela bile

    Italià

    – Non farsi il sangue amaro

    – Non farsi venire la bile amara

    Rus

    – и в ус не дуть

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Anar de gorra

    Anar de gorraOrigen

    Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers…) que, com ells, s’allotjaven als hostals i a les posades on feien parada. Però l’hostatge del servei era de catageoria inferior, tant pel que feia al menjar com al dormir, i els hostelers, quan feien el compte, deien: “tants senyors i tants que van de gorra”.

    Significat

    Sense pagar, a càrrec d’altri.

    Sinònims

    D’arròs

    Ex: Vaig entrar al concert dels Pets d’arròs, perquè coneixia el bateria. (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    – Sich durchschnorren

    Anglès

    – to sponge

    – to cadge

    – to scrounge

     Basc

    – Musu-truk ibili

    Castellà

    – Ir de gorra

    Francès

    – À l’oeil

    – Aux frais de la princesse

    – Sans bourse délier

    Itàlia

    – Fare il portoghese

     Romanès

    – A merge pe spinarea altuia

    Rus

    – на халяву

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Remenar les cireres

    Remenar les cireresSignificat

    Manar, dirigir un assumpte (Víctor Pàmies DITES.CAT Barcanova)

    Tenir el poder. Dirigir un assumpte (DIEC2)

    Sinònims

    Portar la batuta

    Tallar el bacallà

    Altres llengües

    Alemany

    – Das Heft in der Hand haben

    Anglès

    – To rule the roost

    – To be the boss

    Basc

    – Babak eltzetik atera

    – Zartagia giderretik izan

    – Batuta jaso

    Castellà

    – Llevar la batuta

    – Dirigir el cotarro

    Francès

    – Tenir la queue de la poêle

    –Être le maître à bord

    – Tenir les rênes du pouvoir

    Romanès

    – A avea pâinea şi cuţitul în mână

    Rus

    – играть первую скрипку

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Com tenim el finançament?

    En català hem de dir ‘finançament’, nom que deriva de ‘finançar’ (proveir el capital per a un afer). Per tant, oblidem-nos de ‘financiació’, que és incorrecte.

    L’Ajuntament finança el parc infantil

    Aquesta entitat ofereix finançament per a empreses

    finançament

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Tenir una salut de ferro

    Tenir salut de ferroSignificat

    Tenir bona salut

    Altres llengües

    Alemany

    – Gesund wie ein Fisch im Wasser

    Anglès

    – To have an iron constitution

    Basc

    – Altzairuzko osasuna izan

    – Sasoian egon

    Castellà

    – Tener una salud de hierro

    Francès

    – Avoir une santé de fer

    Italià

    – Avere la salute di ferro

    Romanès

    – A avea o sănătate de fier

    Rus

    – иметь железное здоровье

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Tallar el bacallà

    tallar el bacallàOrigen

    En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Significat

    Manar, dirigir un assumpte

    Sinònims

    Remenar les cireres

    Portar la batuta

    Altres llengües

    Alemany

    – Die Hosen anhaben

    Anglès

    – To be the Kingping

    Basc

    – Babak eltzetik atera

    – Zartagia giderretik izan

    – Batuta jaso

    – Erasan bat egin

    – Galtzak soinena ukan

    Castellà

    – Dirigir el cotarro

    – Llevar la batuta

    – Estar en el candelero

    Francès

    – Être le grand manitou

    – Faire la pluie et le beau temps

    – Avoir la haute main

     Romanès

    – A avea pâinea şi cuţitul în mână

    Rus

    – играть первую скрипку

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço