Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb mirar, guaitar i veure

     

    Núm. 238// Quan fem veure al nostre interlocutor que una tercera persona coneguda arriba o se’ns acosta, podem emprar tres verbs diferents: mirar, guaitar i veure. Amb el primer podríem dir: «Mira, ara arriba en Joan» o també «Mira’l, en Joan!» o fins i tot «Mite’l que ve content en Joan!», on ’l fa referència al Joan i mi és la reducció informal de l’imperatiu mira quan al darrere porta els pronoms febles. 

     

    Amb el segon verb podríem posar com a exemple: «Guaita-la, ara mateix parlàvem de tu» o bé «Goita(-la) que va maca la Ivet!» (goitar no és més que la variant de guaitar, amb la reducció del triftong -uai-, típica d’altres èpoques passades, però que ens ha quedat fixada com si fos un fòssil). En la segona frase observem igualment que podríem haver dit: «Que/Com va maca la Ivet!», perquè té un ús ponderatiu. I si anem més enllà de la reducció del verb guaitar, sentirem també que algunes persones diuen «Oita-la, la Carme!» o bé «Uitala». Cal dir que, de totes aquestes formes, l’estàndard és únicament guaitar. Les altres formes són col·loquials. 

     

    En un registre molt més elevat, es pot usar ve-te’l / ve-te-la / ve-te’ls / ve-te-les aquí amb el mateix significat que hem vist anteriorment. Alguns exemples: Ve’t aquí el meu germà à Ve-te’l aquí; Ve’t aquí les meves germanes à Ve-te-les aquí. Hem de saber que ve és la reducció de l’imperatiu de la segona persona del singular del verb veure, que normalment té les formes ves o veges. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sobre infusions…

     

    Núm. 237//Les plantes s’usen per curar des de l’alba dels temps i una manera de fer-les servir és en infusions. Com sabeu, la infusió és el procés de tractar amb aigua bullent (no pas *bullint) una substància per extreure’n els principis actius solubles. També se’n sol dir tisana 

    Si anem a una teteria, podem demanar beuratges ben diferents, com és normal: un te blanc, un te verd, un te vermell, un te de Pu’er (te xinès produït a la regió de Yunnan i en zones limítrofes que s’obté sotmetent les fulles grosses d’arbres adults a un llarg procés de fermentació) o un te negre. Sovint, a part de tes, hi ha altres infusions que ens ajudaran a sentir-nos millor. Per exemple, el roibos (sí, amb una sola o a la síl·laba roi-), que se’l sol confondre amb el te vermell. A part de la beguda infusionada, el roibos és un arbust perennifoli originari de Sud-àfrica, de flors grogues, i amb les seves fulles es fa la coneguda tisana. És una beguda amb grans propietats: no és excitant i per la seva riquesa en antioxidants contribueix a reduir l’envelliment cel·lular, té propietats antiinflamatòries i antivirals, beneficia el sistema nerviós i immunitari, i fins i tot pot ajudar-nos a prevenir l’anèmia i millorar el nivell de ferro en la sang. 

    Però també podem demanar una camamilla (que protegeix el tub digestiu, els intestins i ens ajuda en cas que tinguem úlceres), una valeriana (que té propietats per combatre el nerviosisme, la fatiga o l’insomni), una til·la (semblantment a la valeriana, serveix per relaxar-se i també per reduir la tensió arterial), una infusió de dent de lleó o pixallits (que té propietats depuratives que afavoreixen l’excreció i la digestió), una infusió de gingebre (lleugerament picant, té propietats antiinflamatòries i afavoreix la circulació sanguínia; a més, ajuda a cremar greixos i a expulsar els gasos, tot i que és coneguda sobretot per les seves propietats expectorants quan es té un refredat) i fins i tot una menta poliol. Tota mena d’infusions a tenir en compte. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sober els verbs FER i DONAR…

    NO EM DONIS PETONS, FES-ME’N 

    Núm. 236// Sovint aquests dos verbs es fan servir de forma inadequada en algunes expressions. De fet, hi ha una certa tendència a fer servir el verb donar en comptes del verb fer. A partir del sentit estricte d’aquests verbs, tots dos formen moltes locucions verbals, tant en català com en castellà. Tot i així, però, hi ha nombroses locucions que en castellà es formen amb el verb dar i en català es construeixen amb el verb fer. 

    Donem un petó o donem una abraçada quan en realitat  fem  un petó o fem una abraçada. També diem que una cosa ens fa la impressió o ens fa l’efecte, i no ens dona la impressió. Hi ha situacions a la vida que ens fan ràbia, d’altres que ens fan vergonya, algunes que ens fan por i alguna cosa que ens fa fàstic, i tampoc seria adequat el verb donar en aquests casos. I quan diem que a algú se li dona bé alguna cosa? Doncs en realitat el que és facilitat. A casa meva al matí hi dona molt el sol? Ah, sí? Doncs a casa meva hi toca molt el sol. Et dones la volta per mirar enrere? Doncs és millor que et giris. Quan escrius a l’ordinador li dones a la tecla? Doncs cal que la premis o la pitgis. 

    Tot i això, sempre donem explicacions, donem les gràcies, donem l’enhorabona, donem una capa de pintura, també donem un cop de mà o de peu o una bufetada i donem voltes a una cosa si volem meditar molt sobre un tema; però si el que volem és anar a passejar llavors fem una volta o fem un tomb.  

    Hi ha casos en què l’ús de donar o de fer implica un canvi de significat: fer lloc és treure un destorb d’algun espai i donar lloc és originar.  

    Aquest tema donaria molt per parlar, però millor podríem dir que hi ha moltes coses a dir sobre aquesta qüestió.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Traducció de topònims II

     

    Núm. 235//En el número anterior vam tractar la traducció dels noms de lloc, que també són coneguts com a topònims. Avui continuarem veient-ne, fent un recorregut per una part del nostre estimat planeta, sobretot per casos que poden ser conflictius. 

    Hem de fer una especial atenció a Sardenya, que és l’illa italiana, per no confondre-la amb la Cerdanya, que és la comarca catalana fronterera amb França. També hem de vigilar a l’hora d’escriure Seül o Tòquio. Si anem a la Xina, no visitarem ni *Beijing ni *Shanghai, sinó Pequín (d’aquí venen els gentilicis pequinès i pequinesa) i Xangai. 

    D’altra banda, hem de tenir cura amb els noms nord-americans Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans i Filadèlfia (no pas *New York o *Nueva York, ni *New Jersey o *Nueva Jersey, ni *New Orleans o *Nueva Orleans, ni tampoc *Philadelphia). Un altre cas que es presta a confusió és Ucraïna, ja que erròniament alguns en diuen *Ucrania i del gentilici, *ucranià, en lloc del pertinent ucraïnès. Recordeu també que la capital no és *Kíev, sinó Kíiv. 

    Per acabar, de vegades sortosament els topònims canvien i s’adapten millor a la fonètica real dels habitants d’aquell lloc. És el cas del país veí d’Ucraïna, justament: Belarús –abans en dèiem Bielorússia–, tot i que en la llengua local, el belorús, la e la pronuncien ie 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Traducció de topònims I

    Núm. 234// Quan es publica aquest escrit, alguns afortunats potser passen les vacances en algun indret llunyà, tal vegada exòtic. I això ens fa pensar que tot sovint quan parlem en català se senten noms de ciutats o de països que no corresponen al nom o a la fonètica catalana. Qui no ha sentit mai en una conversa *Nueva York, per exemple? 

    Totes les llengües tendeixen a adaptar a la seva fonètica i a la seva morfologia les paraules provinents d’altres llengües. I els topònims no en són l’excepció. Tot i així, cal dir que la majoria de topònims no es tradueixen, es mantenen en la llengua original. Tanmateix, n’hi ha una bona colla que tenen una forma tradicional en català i cal respectar-la. Per exemple, hi ha una ciutat del nord d’Itàlia que alguns anomenen *Turín i en canvi és Torí (observeu que en italià no és ni una forma ni l’altra, sinó Torino). Tampoc no diem ni *Milán ni *Milano, sinó Milà (en canvi hi ha un equip de futbol que es diu AC Milan). Pel mateix motiu París l’escrivim amb accent, com Berlín 

    D’altra banda, en català, com en anglès, tenim Los Angeles (pronunciat amb la ge de Girona i sense accent gràfic). I de Mont-real, del Canadà (*Montréal en francès), no en pronunciem la te. De França solem traduir *Nice per Niça, *Marseille per Marsella i *Corse per Còrsega, etc. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sobre els mots ‘fassina’ i ‘fusina’

    Núm. 233//Malgrat la seva semblança formal, fassina i fusina tenen significats diferents. Ara, tots dos venen de la mateixa paraula llatina: offĭcīna, ‘fàbrica’.  

    Una fassina era una fàbrica de licors destil·lats, coneguda també com a destil·leria, nom molt més actual. La fassina era la indústria més artesanal d’elaborar els aiguardents. Però com s’ha arribat de la forma oficina a fassina? Hi ha hagut la pèrdua de la o inicial i la dissimilació de les dues is. El resultat seria fecina, que existia en català occidental, però més endavant hi hauria el canvi de e en a per l’influx d’altres mots de la família de fer: faena, factoria, fabrica, facilitar… 

    Les fassines tenen un llarg recorregut a Catalunya, ja al s. XVIII eren molt abundants, sobretot al camp de Tarragona, on s’elaborava i s’elabora molt vi -recordem que l’aiguardent es pot obtenir a partir de la destil·lació del vi, de la sidra i d’altres líquids fermentats. L’aiguardent resultant era exportat pertot arreu. A l’Espluga del Francolí hi trobareu un museu de l’aiguardent a l’antiga Fassina Balanyà, que data del 1830.  

    Aquest primer terme no s’ha de confondre amb fusina, que era el lloc destinat a la fosa de metalls (actualment en diríem foneria). L’etimologia d’aquest mot coincideix amb la del precedent, però hi ha hagut un canvi de la vocal de l’arrel (la a per la u), provocat per analogia de fus, que era el participi del verb fondre. Al centre de Vic encara hi ha un carrer de la Fusina, segurament perquè en aquella zona hi devia haver un obrador o un taller on es fonien metalls. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Albert Canadell

    Núm. 232// ALBERT CANADELL VILALTA 

     Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem d’Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963). Un escriptor singular que s’autodefineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998), Diari d’un il·luminat (1998), Els Camins del Mandala, Dos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Paraules d’estiu

    Núm. 231// Som a ple estiu i els qui treballen maleeixen la sort dels qui s’ho passen pipa a la platja, a la piscina, al riu… en definitiva, a la fresca o al sol amb un refresc a la mà i remullant-se els peus. Com que hem detectat que a vegades certes paraules les diem malament o generen confusió, dediquem aquest article a mots estiuencs. 

    El primer, molt usual, és *manguitos, els flotadors que es posen al voltant del braç, generalment utilitzats per aprendre a nadar (se n’hauria de dir braçal). El *gorro o  *gorret de natació també se sol dir, però en realitat la bona és casquet. Per anar ben calçats i frescos de peus no ens posem *xancles, sinó les xancletes (que són sabates amb sola de suro o bé un calçat dins el qual entra el peu ja ficat dins una sabata ordinària que serveix per isolar les sabates de la humitat o del fang). També ens podem posar les sandàlies o les avarques, o si ho preferim les típiques espardenyes (‘calçat de sola de cànem trenat’). 

    A les festes majors per ballar anem a l’envelat (no pas a la *carpa, que és l’envelat d’un circ), on a dins per decorar hi ha garlandes, no pas *guirnaldes. Si som més de teatre o futbol, amb sort potser tindrem localitats de privilegi a la llotja, no pas al *palco. I, feu el que feu, aprofiteu i gaudiu de l’estiu! 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Els augmentatius en noms i adjectius

    Núm. 230// En català, com en altres llengües romàniques, té mots augmentatius, que són aquelles paraules que ens indiquen que el nom en qüestió és de grans dimensions. També es pot usar en adjectius de manera valorativa. La manera més freqüent de formar-los és amb un sufix augmentatiu, i la sufixació és un procediment de formació de paraules molt productiu. 

     

    De sufixos augmentatius, en català, no n’hi ha tants com de diminutius. Els més coneguts són -às/-assa: El Jordi és un homenàs; La Teresa és una donassa. En aquests dos exemples tant podem voler dir que el Jordi i la Teresa són corpulents i alts com que són bells, és a dir, poden tenir un valor apreciatiu. En efecte, -às/-assa serveixen per expressar l’afecte o l’admiració: La jugadora va fer un golàs per l’escaire. Alguna vegada es formen paraules amb un matís negatiu o despectiu. Per exemple, la carnassa és l’abundància excessiva de carn. Altres sufixos molt emprats col·loquialment en els noms són -arro/-arra: Quin cotxarro que t’has comprat! Quina motarra que tens! Pel que fa als adjectius, a part de -às/-assa, hi ha també –íssim(a) o -ot(a): Té unes mans finíssimes; És altota, aquella noia. 

     

    Encara que els sufixos -as/-assa són equivalents en gran mesura als castellans -azo/-aza, cal anar amb compte a no traduir sempre -azo per –às quan té el valor de ‘cop de’: portazo (cop de porta), codazo (cop de colze), cabezazo (cop de cap), cañonazo (canonada) o flechazo (ferida de fletxa o cop de fletxa). En aquest últim cas, en un sentit figurat, per dir «Fue un flechazo» diríem «Va ser amor a primera vista» (no pas *fletxàs ni *fletxasso ni *fletxada). 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Hort o horta?

    Baixant de l’hort 

    Núm.229// Com ja esteu acostumats, en aquest espai sovint parlem de paraules o expressions en desús, curioses o desconegudes pel gran públic. Avui farem una mirada a l’hort, o l’horta (ara ho veurem) i a algunes expressions que se’n deriven. 

    Comencem pel principi. A casa, al poble o a la ciutat, quan tenim un lloc on sembrar quatre aliments l’anomenem senzillament hort, o hortet en cas que ens sembli petit. Només canviant el gènere de la paraula, arribem a un concepte d’una mida molt diferent: l’horta.  

    L’horta, segons el DCVB és “un terreny regable, generalment de gran extensió […]” a diferència del nostre hort, que sol ser de dimensions reduïdes. Per això parlem de “l’hort d’en Miquel”, “l’hort de l’avi” o de qui sigui, però parlem de “l’Horta de València”, “l’Horta de Gandia” o “l’Horta del Baix Llobregat” com a espais geogràfics amb un topònim propi, normalment amb un regadiu intens. També s’utilitza per designar un conjunt d’horts comunitaris o populars, com “l’horta del Remei” o de qualsevol barri o ciutat. 

    Deixant de banda definicions i matisos, l’hort és un espai ric en vocabulari i manduca; no només vocabulari específic, sinó que ha derivat en expressions de gran popularitat com “baixar de l’hort” (assabentar-se tard d’una cosa), “a cagar a l’hort!” (es diu a algú que s’acaba d’afartar de valent) o ajuntant dos paisatges constants a tots els Països Catalans, es parla de “a la vinya i a l’hort” per dir que no es pot ser a dos llocs alhora, o fins i tot “mira a la vinya i l’hort” per dir que algú té la mirada guerxa. 

    Esperem que l’article, el primer d’uns quants dedicats a aquest rebost a l’aire lliure, us hagi ajudat a baixar de l’hort i a entendre per què hi ha tants horts i tan poques hortes. 

     

    Fonts:  

    Diccionari Català Valencià Balear ( dcvb.iec.cat ) 

    Paremiologia Catalana Comparada Digital ( pccd.dites.cat ) 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço