El 9 Ets i uts. Expressions amb mirar, guaitar i veure
Núm. 238// Quan fem veure al nostre interlocutor que una tercera persona coneguda arriba o se’ns acosta, podem emprar tres verbs diferents: mirar, guaitar i veure. Amb el primer podríem dir: «Mira, ara arriba en Joan» o també «Mira’l, en Joan!» o fins i tot «Mi–te’l que ve content en Joan!», on ’l fa referència al Joan i mi és la reducció informal de l’imperatiu mira quan al darrere porta els pronoms febles.
Amb el segon verb podríem posar com a exemple: «Guaita-la, ara mateix parlàvem de tu» o bé «Goita(-la) que va maca la Ivet!» (goitar no és més que la variant de guaitar, amb la reducció del triftong -uai-, típica d’altres èpoques passades, però que ens ha quedat fixada com si fos un fòssil). En la segona frase observem igualment que podríem haver dit: «Que/Com va maca la Ivet!», perquè té un ús ponderatiu. I si anem més enllà de la reducció del verb guaitar, sentirem també que algunes persones diuen «Oita-la, la Carme!» o bé «Uita–la». Cal dir que, de totes aquestes formes, l’estàndard és únicament guaitar. Les altres formes són col·loquials.
En un registre molt més elevat, es pot usar ve-te’l / ve-te-la / ve-te’ls / ve-te-les aquí amb el mateix significat que hem vist anteriorment. Alguns exemples: Ve’t aquí el meu germà à Ve-te’l aquí; Ve’t aquí les meves germanes à Ve-te-les aquí. Hem de saber que ve és la reducció de l’imperatiu de la segona persona del singular del verb veure, que normalment té les formes ves o veges.
