Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • En dono fe

     

    endonofeA la signatura del secretari, s’ha d’evitar l’expressió N’he pres raó, que és un calc de la locució castellana Toma de razón. Cal substituir-la per En dono fe.

    L’article 204 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s’han d’autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d’acord amb l’article 208 de la Llei d’enjudiciament civil, n’hi ha prou amb la signatura del ponent.

    En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l’últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d’emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de situar davant la signatura del secretari o la secretària les fórmules següents:

    En dono fe. 

    o bé

    Davant meu, 

    Cal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d’una oració completa.

     

    Extret d’Optimot

    Article complet

  • Signar, firmar o subscriure?

    firmarEl verb subscriure significa sotaescriure, això és ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu’ (d’un escrit). Signar o firmar significa ‘posar la signatura o la firma en un escrit’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.

     

     

    Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona

    Article complet

  • Joan Salvat-Papasseit

    cartell 26 Joan Salvat-Papass. FLORIST

     

    Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Autodidacte. Poeta proletari, periodista polèmic i empleat en una llibreria. La seva poesia, tendra i delicada, és senzilla, entenedora i, alhora, extraordinària. La seva obra, escrita en plena eufòria noucentista, té un ressò avantguardista que l’allunya dels postulats d’aquell moviment. Destaquen de la seva obra poemes com “Damunt mon vaixell”, “Poema sense acabar”, “De dalt de tot del cel (L’irradiador del port i les gavines), “Paisatge (La gesta dels estels).

    El poema triat per a la campanya és un fragment de “Perquè has vingut” dins de El poema de la rosa als llavis

    _______________________________________________

    PERQUÈ HAS VINGUT

    Perquè has vingut han florit els lilàs

    i han dit llur joia

                                envejosa

                                                a les roses:

    mireu la noia que us guanya l’esclat,

    bella i pubilla, i és bruna de rostre.

    De tant que és jove enamora el seu pas

    -qui no la sap quan la veu s’enamora.

    Perquè has vingut ara torno a estimar:

    diré el teu nom

                                    i el cantarà l’alosa.

    Article complet

  • Santiago Rusiñol

    cartell 24 Santiago Rusiñol MERCERIASantiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) va ser escriptor, pintor, periodista, dramaturg i col·leccionista. Es forma a París i és un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat a Sitges, o Els Quatre Gats a Barcelona.

    Té més de 90 títols publicats de tots els gèneres. Destaquen obres de teatre com L’Hèroe o Cigales i formigues, i de prosa, com Aucells de fang i L’Auca del senyor Esteve, un fragment de la qual s’ha concretat en un cartell de la nostra campanya.

    La colònia Rusiñol a Manlleu era patrimoni de la família d’industrials de la qual provenia Santiago Rusiñol. Moltes obres pictòriques de l’autor que retraten paisatges osonencs certifiquen la relació de l’artista amb la nostra comarca.

    ________________________________________________

    Per fi es van emportar les olletes, les pipes, les brotxes i els reglets; van deixar l’establiment fet una tassa de pintura i, cantant el Guillermo Tell, els artistes se’n van anar. L’únic rastre que en quedava en aquell temple de comerç era la pintura fresca que embrutava tots els que entraven. L’un s’emportava un tros de taulell a la cama del pantaló; un altre, un tros d’armari als farbalans de les faldilles, i tots, el nas ple de trementina. Però, com que tot s’asseca en aquest món, els colors es van pansi i es va poder col·locar el gènere: capses, trenzilles, cotons, gorres d’infant, lligacames, corbates, troques i boixets, i quan tot va ser col·locat, van anar arribant els parents per fer-se càrrec de la millora, i tots hi van anar dient la seva.

    La senyora Felícia, l’àvia paterna de l’Estevet, va dir davant la fatxada que allò era un veritable Edèn, i en ser dintre ho va tornar a dir.

    Article complet

  • Marta Rojals

    cartell 23 Marta Rojals ESPORTSMarta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) és una articulista i escriptora catalana. Es va llicenciar en arquitectura, però va debutar com a escriptora el 2011 amb la novel·la Primavera, estiu, etc, que va tenir una molt bona acollida entre el públic. El 2014 va publicar L’altra i el 2015, No ens calia estudiar tant, un recull d’articles publicats a Vilaweb, mitjà amb el qual col·labora habitualment.

    La seva novel·la és franca, profunda i sense subterfugis i reflecteix, mitjançant la llengua popular, aquesta realitat. El fragment triat per a la campanya és de la seva primera novel·la.

    ____________________________________________________

    […] De vegades, com ara, encara ric sola recordant la meua Joana Pedrona, la d’abans de fer-se cosmopolita. La de quan havíem d’anar al tros i baixàvem ensonyolides les escales, a les set del matí, i ella es mirava de coll en avall, vestida amb el xandall i l’anorac, la bufanda i el passamuntanyes de llana, tot ple de boles, i em deia: Eliete, amb aquesta pinta no lligarem mai, tu i jo. De la seua boca va ser que vaig sentir per primer cop la paraula lligar, i els ulls em van redolar fins a les sabates.[…]

    Primavera, estiu, etcètera.

    Article complet

  • Joana Raspall

    cartell 21 Joana Raspall JOGUINESJoana Raspall (Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013) va ser escriptora i bibliotecària. La seva obra és sobretot de teatre i poesia infantil. És en aquest últim camp que ha estat una de les precursores del gènere del nostre país. Els seus poemes  infantils destil·len senzillesa i claredat, cosa que els aproxima al públic menut.

    D’entre la seva obra destaca Bon dia, poesia!, Versos amics, Poemes per a tot l’any i Pinzellades en vers. En aquesta última, dins el bloc “Aquarel·les”, hi podem trobar el poema “Si em feu dir la cosa…”. És un fragment d’aquest poema que trobareu en un cartell de la campanya.

    __________________________________________________

    SI EM FEU DIR LA COSA…
    Veig muntanyes de joguines,
    totes noves i volgudes:
     
    cotxes, nines
    pilotes de tots colors,
    dolces bestioles peludes,
    pallassos amb panderetes,
    trens, cuinetes,
    ,capses amb molts jocs…
    Però si em feu dir la cosa
    que més feliç em farà,
    us diré: Conteu-me històries!…
    Qui me les vol explicar?
    Apagaríem la tele
    i jo us podria escoltar!

    Article complet

  • Vist i plau o vistiplau?

    El terme vistiplau designa el tràmit amb què s’aprova o es reconeix l’adequació d’alguna cosa, o s’hi dóna la conformitat. És la forma que farem servir dins els escrits, en general precedida de l’article masculí:

    Amb el vistiplau del presidentvistiplau

    Fora del text, però, al peu dels escrits i en el punt on es produeix l’aprovació mitjançant el vistiplau, escriurem vist i plau, que conté les paraules vist (en el sentit de ho he vist) i plau (em plau, em va bé, ho considero oportú i correcte). L’abreviació de vist i plau és v. i p.

    Article complet

  • El web o la web?

    Sovint fem servir el nom web com a adjectiu per formar termes relacionats, com ara pàgina web, lloc web, servidor web… En certs contextos prescindim del nom que actua com a nucli (pàgina, lloc, servidor…) i el terme queda reduït a la forma web, que manté el gènere del nom que hem suprimit: un web (per un lloc web) o una web (per una pàgina web).

    Com que probablement la situació més habitual és que el substantiu elidit sigui la forma pàgina, l’ús en femení és el més general:

    Podeu fer els tràmits per mitjà de la web

    Però en certs contextos també pot ser ben adequat l’ús en masculí:

    L’Ajuntament ha renovat completament el seu web

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

    Article complet

  • Sol·licitud o instància?

    Tot i que el diccionari considera aquestes dues paraules sinònimes, en l’àmbit administratiu és preferible fer servir sol·licitud, ja que aquest és el terme que apareix a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

    Ha presentat una sol·licitud d’ocupació temporal de la via pública.

     

    Article complet

  • Expedir i estendre

    Expedir vol dir “despatxar un document oficial”.

    Estendre significa “posar (un document) per escrit en la forma acostumada”.

    En el certificat podem utilitzar aquests dos verbs indistintament.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço