Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Coronavirus i covid

    Parlem del coronavirus?

     

    Núm. 114// L’actualitat informativa d’aquest març i abril 2020 està ocupada absolutament per l’epidèmia declarada a Wuhan (la Xina) el novembre de 2019. Si ens aturem a mirar com hem de dir de manera adequada tota la terminologia a l’entorn d’aquest virus, ens hi pot ajudar el TERMCAT. Aquí, però, us fem un resum dels aspectes més generals.

    Si parlem del nom oficial de la malaltia, l’OMS l’ha anomenada COVID- 19 (de l’anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l’any en què va sorgir). La grafia més adequada és amb rodona i majúscules. No obstant això, com que té alta presència mediàtica, també s’accepta la versió amb minúscules covid–19. Com que es tracta d’una malaltia –gènere femení-, si hem de posar-hi un article davant serà el femení: la covid-19.

    Si, en canvi, volem fer referència al virus, el nom és coronavirus SARS –CoV-2 i el gènere ha de ser masculí “el coronovirus”. De totes maneres en contextos comunicatius l’OMS recomana que per evitar confusions es parli de “el virus responsble de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19  (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).

    Si voleu més informació de la terminologia relacionada amb el coronavirus podeu accedir a la pàgina del TERMCAT, Recull de termes del coronavirus https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286

     

    Font: TERMCAT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llengua al Twitter

    Piulades de llengua

    Núm. 113// Fa dues setmanes us vam recomanar uns quants perfils de la xarxa “Instagram” que tracten diversos temes relacionats amb la llengua catalana. Aquesta setmana reprenem les xarxes socials per fixar-nos en una altra que està farcida de comptes amb temàtica lingüística: Twitter.

    Començant per la nova accepció del verb “piular”, que ha passat a designar l’acte de publicar alguna cosa a Twitter, aquesta aplicació ha revolucionat el món de la comunicació tant al nostre país com a la resta del món; alguns usuaris ho han aprofitat per difondre curiositats sobre el català, corregir altres comptes, recollir dubtes… aquí teniu un recull de perfils que us poden interessar.

    @apuntlinguistic

    És un perfil que es dedica, fonamentalment, a detectar errades lingüístiques.  Li podeu comunicar errors que trobeu en altres usuaris o en qualsevol publicació.

    @virgili7

    Aquest perfil està gestionat per un filòleg membre del grup Koiné. Es dedica a detectar errors en discursos polítics, publicacions de diaris, comunicacions d’altres usuaris…és un compte didàctic que us ajudarà a tenir un “bon català”, com l’etiqueta ell.

    @comhodiria_cat

    Un perfil fet per joves estudiants de la UB que van decidir crear una eina per connectar el català dels joves amb el català estàndard: recullen paraules que diuen els joves (anglicismes, verbs amb sentits nous…) i en busquen l’equivalència en el català normatiu. També tenen una pàgina web on us podeu posar al dia (si teniu una edat) o elevar el vostre registre (si sou joves i dieu “ràndom”).

    @easycatalan

    Compte enfocat a l’aprenentatge del català per part de persones estrangeres. També tenen un perfil a Youtube.

    @termdret

    És un usuari del Termcat (termcat.cat/ca) que es centra en el vocabulari judicial; soluciona dubtes, ofereix definicions i ajuda a entendre la nomenclatura dels processos judicials. Molt útil en els temps que corren.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Escolta i parla. Curs per aprendre català oral

    .

    Ep! Escolta i parla

     

    Núm 112// Ep! Escolta i parla és un curs oral de català adreçat a persones adultes no alfabetitzades que no poden utilitzar l’escriptura com a base del seu aprenentatge. Aprenen el català escoltant i practicant situacions comunicatives que es trobaran en la vida quotidiana.

    Aquest curs ha estat creat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la  Normalització Lingüística i es tracta que els alumnes puguin assolir una competència oral de nivell A2 del  MECR. Està organitzat en tres mòduls de 45 hores cadascú.

    A l’aula es fan servir materials audiovisuals i manipulables perquè faciliten l’aplicació d’estratègies com la memòria, la repetició o la imitació que són la base per consolidar els aprenentatges orals de la llengua catalana que es van treballant al llarg del curs.

    Les activitats són dinàmiques, potencien l’atenció de l’aprenent i incorporen les intel·ligències múltiples mitjançant el joc, la música, la creativitat, el moviment dins de l’aula i la interacció, la qual cosa fa que es vinculi l’emoció amb l’aprenentatge i així les persones poden comunicar-se oralment en català amb l’entorn més immediat i sentir-se més segures i motivades en la nostra societat.

    A Vic, s’ha començat, des del Centre de Normalització Lingüística, un primer curs pilot de nivell 1. Si voleu més informació, podeu consultar la pàgina web https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/ep-curs-oral-catala/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llengua a Instagram

    Installengua

     

    Núm.111// Sovint sentim a dir que el català no té gaire presència a les xarxes, que els adolescents consumeixen continguts en castellà i anglès, que no tenim influenciadors en català…pot ser que no ho haguem mirat bé?

    Pel que fa al camp de la llengua tenim multitud de comptes, sobretot a Instagram, però també a Twitter, que fan del manteniment i l’estudi del català el seu principal motiu d’existir. De fet, algun dels seus administradors (com el ja famós Virgili) ha fet el salt als micròfons de la ràdio com a col·laborador o a les pantalles com a entrevistat.

    Farem un petit recull de comptes d’Instagram, per tant eminentment visuals, que produeixen moltes publicacions sobre la llengua catalana. Alguns tracten aspectes més ortogràfics, d’altres sobre la interferència d’altres llengües i alguns només recullen fragments bonics de la literatura i la música en català.

    @somlaincorrecta és una empresa formada per dues joves que es dediquen a corregir i assessorar, i a fer bullir l’olla d’Instagram amb publicacions irreverents que reivindiquen un català normatiu però gens encotillat.

    @riquesalexica és un compte gestionat per una valenciana, un català i una eivissenca. Recuperen mots dialectals que estan en desús i reivindiquen que el català pot expressar el mateix que qualsevol altra llengua.

    @lletraferint és, potser, el més trapella dels comptes que mostrem. És una pàgina de mems que tenen com a base l’ús de la llengua, els barbarismes…tot amb humor i rigor.

    @adagi_s és un recull de frases fetes en publicacions amb fons blanc. Destaca per la senzillesa i la genuïtat de les expressions que comparteix.

    @catalapelmon un compte que extreu versos de cançons, poemaris, entrevistes…adagis que, en general, són bonics o tenen una sonoritat especial. Publicacions més literàries i musicals que no pas lingüístiques.

    Així doncs, ja teniu unes quantes raons per començar a utilitzar Instagram per alguna cosa que no sigui fer el xafarder. I, si voleu, comenceu per seguir el @cnlosona que us mantindrà informats del que fem i us entretindrà alhora!

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua

    Establiments VxL

    Núm.110//El Voluntariat per la Llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

    El VxL es va iniciar l’any 2003 i, a part d’impulsar la creació de parelles lingüístiques, també engloba altres iniciatives com ara l’adhesió d’establiments col·laboradors (comerços, bars, restaurants…), els quals utilitzen el català amb els membres de les parelles lingüístiques perquè puguin practicar-lo en una situació real, quotidiana i fora de l’aula. A Catalunya ja s’hi han adherit més de 3000 establiments i alguns d’ells ofereixen descomptes amb el carnet de VxL que tenen els participants.

    Els comerços adherits al VxL s’identifiquen amb un adhesiu que col·loquen en un lloc visible. A més de l’atenció en català a les persones que l’estan aprenent, els establiments poden participar o col·laborar amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) corresponent en activitats adreçades als voluntaris i aprenents del VxL, com per exemple fer demostracions, xerrades o tallers sobre els seus productes i serveis. En cas de bars o llibreries, també poden, a més, ser Punt de trobada del VxL perquè les parelles puguin conversar en l’espai que se’ls faciliti.

    A Osona hem començat una iniciativa juntament amb els comerços adherits VxL de la comarca que es diu Vine a conèixer el nostre comerç, en la qual els comerços ens obren les portes per donar-se a conèixer i mostrar la seva feina diària.

    Cal agrair, doncs, el suport que donen els comerços al programa VxL i que vetllen per la llengua cada dia. També us animem a fer-vos establiment VxL! Només cal que demaneu informació a qualsevol dels serveis de català del Centre de Normalització Lingüística d’Osona (Manlleu, Torelló i Vic).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sentim el que escoltem?

    Núm. 108 // D’uns anys ençà es pot constatar com un verb voluntariós (que implica voluntat) n’està desplaçant un altre de més estàtic, que només implica la recepció d’un estímul: parlem de “sentir” i “escoltar”.

    Quants cops heu sentit a algú dir “No t’escolto bé”? És una construcció ambigua i poc genuïna. Què vol dir? Que l’escolta, però amb poca atenció? Que la seva manera d’escoltar no és correcta? Segons sembla, cap de les dues, ja que al cap d’uns instants i sense canviar l’expressió ni l’actitud li heu sentit a dir “Ara sí t’escolto!”. Deixarem la manca de “que” per un altre dia, i avui traduirem aquest “escoltar”.

    Amb la segona part del diàleg podem afirmar que volia dir, de bon principi, “No et sento bé” però per alguna raó ha oblidat el sentit i l’ús d’aquest verb. Sentir i escoltar són tan sinònims com veure i mirar. Oi que ningú “veu pel·lícules” o “mira les coses clares”? Doncs tampoc pot ser que “sentim música mentre llegim” o diguem que “escoltem molt soroll aquí”.

    Mirar i escoltar impliquen la voluntat d’utilitzar un sentit, de descodificar i interpretar uns estímuls visuals o acústics. Veure i sentir, en canvi, no necessiten una voluntat prèvia ni una interpretació posterior: els ulls hi veuen i les orelles hi senten, però som les persones qui mirem i escoltem.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • I vosaltres, llesqueu el pa o el talleu?

    Núm. 109 // En català hi ha paraules patrimonials que hem d’intentar preservar i evitar que no es perdin. Aquest seria el cas de llescar.

    ‘Llescar’ significa “tallar el pa a llesques” i ara sembla que es perdi perquè tothom diu que talla el pa. No parlem d’incorrecció, sinó de precisió, quan assegurem que el pa es llesca. Per tant,  avui reivindiquem la llesca i el verb llescar.

    Repassant el vocabulari bàsic del pa, i si mirem el  volum número 5 de l’Àtles Lingüístic del domini català, on es fa un treball immens de recull de variants lingüístiques de tot el domini català, hi trobem diferents termes que tenen a veure amb el procés d’elaboració del pa: la crosta, el crostó, la molla, el rosegó, la sola, els ulls del pa o el pa ullat, les molles o les engrunes, la grenya i… la llesca. Centrant-nos en aquesta última i en la seva reivindicació, a vegades podem sentir expressions com Passa’m una rodanxa o un tall de pa. En aquest cas hauríem de dir llesca, que és un substantiu prou viu encara. Per contra, és més difícil sentir  Vull el pa llescat. És més habitual sentir El vull tallat.

    Amb llesca o llescar, hi ha frases fetes i expressions populars: fer la llesca (fer la guitza, empipar a algú) o també de manera col·loquial quan ens referim a algú que fa el peu de talla gran, diem que fa una bona llesca. I com bé diu Josep Riera, al títol de la seva cançó: Posem el pa llescat sobre la taula.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Diverses maneres de dir “desagradar”

    Núm. 107// Com vam veure la setmana passada, hi ha moltes maneres d’expressar el concepte agradar, que depèn en part del moment, del registre i del que realment vulguem comunicar. Avui veurem justament el contrari: el desagradar. Massa sovint els parlants de qualsevol llengua repetim les mateixes paraules. En la llengua parlada informal potser no fan gens de mal a les orelles, ara, en la llengua escrita o en l’oral formal s’ha de tenir més cura i tenir un repertori més ampli,  ja que, si ens hi fixem bé, en la nostra llengua tenim diverses maneres d’expressar aquest concepte.

    En un registre culte es pot trobar el verb desplaure: “Aquest concert em va desplaure d’allò més; no hi havia gens d’harmonia”. Quan no ens agrada gens una cosa o un ésser animat, es pot dir també: “Odio el reggaeton” o “m’avorreixen les matemàtiques” o bé “detesto la mala educació”. Les paraules abominar o execrar les reservaríem en registres molt més cultes, com també la locució tenir aversió a: “Tinc aversió a les sèries de crims”. En la llengua més corrent solem dir: “M’empipa/Em molesta que fumis a casa”.

    En canvi, en registres molt informals diríem “em carda/fot fàstic veure cagarades de gos pertot arreu” (cardar és típic de parles del nord de Barcelona i de les comarques de Girona). També és freqüent de sentir: “No em mola gens/gota l’estiu”. Cal dir que el verb molar, en aquest sentit, és pres del castellà col·loquial i de moment no el trobareu al DIEC.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Diverses maneres de dir “agradar”

    Tria i remenaNúm. 106 // Quan és rica una llengua? Quan pot expressar qualsevol cosa en qualsevol context, quan té moltes maneres d’expressar el mateix concepte en diferents situacions de la vida i quan té una nombrosa varietat de formes que li són útils. De varietat, n’hi ha de diversa índole: tant pot ser històrica, geogràfica, social com funcional –aquesta darrera depèn de la situació comunicativa (formal o informal), del tema, de la intenció, del canal (oral o escrit), dels interlocutors i de l’àmbit d’ús. Totes aquestes varietats lingüístiques es contraposen a l’estàndard de la llengua, que és una varietat més. Aquesta riquesa cal saber-la usar quan toca, en el context adequat, perquè no desentoni.

    Una paraula com agradar es pot dir de moltes més maneres que no pensem. En un registre informal (i més aviat juvenil) diríem, per exemple: “Em flipa la nova cançó d’Oques Grasses!” o també “M’al·lucina”. S’ha de dir que el verb flipar encara no és al DIEC. Uns altres exemples del que es diu col·loquialment són fer peça o fer el pes: “Si aquesta jaqueta et fa peça, compra-la”, “És un actor que no m’acaba de fer el pes”.

    Per contra, en un registre molt més formal, culte i literari es podria fer servir el verb plaure: “La senyora Rius va dir que aqu ella bella història li havia plagut de cap a cap”. De vegades també usem complaure: “Em complau presentar-vos el nou llibre de l’Enric”. Agradar pot prendre un sentit més hiperbòlic quan emprem paraules com fascinar, encantar, encisar, delectar, captivar, seduir, temptar, satisfer. No és un agradar qualsevol, és un agradar que té força: “M’encanten les teves arracades!” vol dir que a aquella persona li agraden molt.

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic.

    Tenir ambició o ser ambiciós                                                                                      

    Núm. 105// Avui ens fixarem en un fenomen lingüístic poc comú. Hi ha paraules que sembla que signifiquen el mateix en dues llengües ben diferents, però el cas és que si analitzem l’ús que en fan els parlants d’una llengua i l’altra podem adonar-nos que la mateixa paraula té connotacions ben diverses. Això confirmaria el fet que les llengües -a part de ser útils per comunicar-nos- ens donen molta informació del tarannà, de la cultura i de la societat de cada lloc on es parlen.

    Aquest seria el cas, per exemple, de la paraula ambició en català o ambition en anglès.  D’entrada les definicions del Diccionari de la llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans  o el Cambridge Dictionary, ja presenten algun matís que allunya, un xic, un significat de l’altre. En català:  ‘un desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi’; i en anglès: ‘un desig fort d’aconseguir alguna cosa’.

    La distància entre el que vol dir un mot i un altre es fa més evident quan consultem els diccionaris de sinònims d’ambdues llengües. En català -el Diccionari de Sinònims Franquesa i el Diccionari de sinònims i antònims de S.Pey de l’editorial Teide- ens proposen mots com ambiciositat, aspiració, pretensió, cobdícia; i pel mot ambiciós: interessat, insaciable, ésser una garsa, arribista, aprofitador, oportunista, assedegat, avar, mesquí, entre altres. I, en canvi, en anglès, al mateix Cambridge Dictionary  trobem sinònims com aspiration (aspiració), dream (somni), goal (objectiu), hope (esperança), intention (intenció).

    Per tant, sembla força evident que mentre en català ser ambiciós o tenir ambició tindria una significació negativa o pejorativa, en anglès és vist en termes positius,  de superació, d’aconseguir objectius i de realització de somnis.

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço