Núm. 303// La terminologia jurídica en català, com en la majoria de llengües, és molt específica i concreta. A vegades, per influència del castellà, algunes paraules en català adopten un significat inadequat. . Vegem-ne alguns exemples.
El verb interessar és incorrecte sempre que el puguem substituir per demanar o sol·licitar. En aquest context, doncs, no podem utilitzar-lo. Així, el verb interessar en la frase El fiscal interessa que es practiquin les diligències oportunes no és normativa i hauria de ser El fiscal sol·licita que es practiquin les diligències oportunes.
Un altre exemple: El verb precisar a vegades s’utilitza com a sinònim de ‘necessitar, requerir, exigir o obligar’, per influència del castellà, però en català només té el significat ‘d’explicar en detall’. La frase Si heu modificat les dades, és precís que ho notifiqueu és incorrecte. Hauríem d’escriure Si heu modificat les dades cal que ho notifiqueu.
En català notificar significa ‘donar coneixement o notícia d’alguna cosa, fer-la saber de manera oficial’. El complement directe d’aquest verb sempre ha de ser la “cosa” que es fa saber o que es notifica, i mai la persona. La frase Es té per notificat el president no és normativa, però sí que ho és en castellà (d’aquí ve la confusió). En canvi sí que ho és Cal notificar la invitació al president.
D’altres vegades hi ha dues paraules que s’assemblen molt i porten a confusions, perquè se n’utilitza una amb el significat de l’altra: Escaure significa ‘ser procedent’ i escaure’s significa ‘produir-se, esdevenir-se’. Atès que no consten prou elements probatoris, no escau la condemna sol·licitada (no és procedent). La mort del penat, si s’escau (si es produeix), comporta l’extinció de la responsabilitat penal.
Alguns casos de precisió del llenguatge jurídic els trobem en el verb interposar que significa ‘formalitzar un recurs’, per la qual cosa només podem utilitzar aquest verb per referir-nos a aquest tipus de document (inter-posar, és a dir, posar entre les actuacions concloses i un nou tràmit arran del recurs). Formular, que significa ‘posar en una forma clara i precisa’ i ‘exposar en la forma que cal’, és un verb adient per al recurs i la resta de documents de les parts (formular una demanda/una querella/una denúncia/un recurs…). Així mateix, es formulen els càrrecs, les defenses, les acusacions… En aquests casos, doncs, no és adequat utilitzar el verb interposar. Finalment, presentar és un verb d’ús general que no té una especificitat jurídica i significa ‘posar una cosa davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini’. En aquest sentit, tots els documents i els escrits de les parts es poden presentar al jutjat perquè els admeti i els tramiti.
Acabarem amb un altre exemple de precisió lèxica. El verb acordar s’usa només quan la decisió és presa per més d’una persona, per exemple un tribunal. Si la decisió la pren una persona, per exemple un jutge, cal utilitzar altres verbs com disposar, decidir, resoldre, etc.
Article complet
Num. 310//Com cada any en aquesta època, tornen aquells tres personatges savis i màgics, amb una certa aurèola de misteri, que venen de terres llunyanes i ignotes amb alguns regals per als més menuts de la casa i també, per què no?, per als altres. Són els arxiconeguts Reis d’Orient (o també Reis Mags, tot i que no ho diem tant): Melcior, Gaspar i Baltasar (no pronuncieu la erra final, si us plau). Han travessat deserts amb els camells o amb els dromedaris, i finalment arribaran per mar, terra i aire al nostre país. I ara els espera una bona feinada repartint regals a tort i a dret. Pobrets! 
