Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, Barcelona, 1902). Sacerdot. Fill de pagesos modestos va entrar al Seminari de Vic. La seva formació humanística li ve dels estudis eclesiàstics. els primers premis literaris els obtingué als vint anys. la seva vida va ser plena d’alts i baixos de tota mena. L’etapa més productiva i relativament tranquil·la fou la de 1877-93. L’Atlàntida i Canigó són les obres més difoses del poeta. Els records i els somnis són els temes més tractats a la seva extensa obra poètica.El fragment de poema escollit per al cartell és “A la mort de la mare”.
________________________________________________________________
A la mort de la mare
El rossinyol entre els arbres
ha cantat tota la nit,
del presseguer a l’heurera,
de l’heurera al romaní.
Quines passades tan fines!
Quin refilar tan bonic!
Mes, ai!, ma estimada mare
està expirant en son llit,
i més que el cant d’alegria
jo escolto els seus sospirs.
Mon pare al peu de l’espona
va plorant de fil a fil,
al veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir;
plora el germà i la germana,
ploren els parents i veïns,
i fins els sants en sos quadros
que foren, ai!, sos amics.
Dintre la casa tot plora,
tan sols ma neboda hi riu,
ma neboda de pocs mesos,
ocell nial d’un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s’ha de morir.
Saltirona, riu i canta
i ses rialles i cirts
bescanvia amb refilades
el rossinyol del jardí.
¿Per què els ocellets refilen
quan el cor està tan trist?
Mes, consol d’aquest desterro,
canteu, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordeu-me el paradís,
el paradís que és per viure
com la terra per morir.
