Arxiu de la categoria ‘A l’abril cada paraula val per mil’

  • Fer més hores que un rellotge

    Més hores que un rellotgeSignificat

    Treballar molt

    Sinònims

    Cremar-se els ulls

    Rompre’s l’esquena

    (Víctor Pàmies, DITES.CAT, Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    Wie ein Berserker arbeiten

    Anglès

    To be a glutton for work

    Basc

    Bazterreak bete mataza egin

    – Eskuak bete lan ukan

    – Lana beltz egin

    Castellà

    Dar el callo

    Hacer más horas que un reloj

    Menear las muñecas

    Partirse los cuernos

    Francès

    – Travailler jour et nuit

    – Travailler du matin au soir

    – Travailler comme un forçat

    Italià

    Laborare come un negro

    – Laborare come un mulo

    – Laborare come un pazzo

    Romanès

    A munci ca un rob

    Rus

    работать в поте лица,

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Tants caps tants barrets

    Tants capsSignificat

    Expressió que indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres (DIEC2)

    Origen

    En el blog Etimologies paremiològiques de Víctor Pàmies, s’hi explica l’origen possible i el significat diferent que tenia en un principi, quan es referia que cada persona havia de pagar la part que li tocava.

    En el mateix blog s’hi esmenta que probablement  la citació té un origen remot llatí: Quot homines, tot sententiae [LL], atribuïda a Terenci (llegida a Formió, v. 454), d’on hauria passat a la resta de llengües de cultura llatina (anglès, italià, castellà, català…): Tants homes, tantes opinions, Tanti uomini tanti modi di pensare [IT], etc.

    Sinònims

    Cadascú per on l’enfila

    Tants d’homes, tants de parers

    (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    So viel Köpfe, so viel Sinne

    Anglès

    – To be at variance

    – You can’t please all the people all of the time

    Basc

    Zenbat buru, hainbat aburu

    Castellà

    Cada loco con su tema

    – De tal cabeza, tal sentencia

    – Tantos hombres, tantos pareceres

    Francès

    Autant de têtes autant d’avis

    Italià

    Tante teste, tante idee

    Romanès

    Câte capete, atâtea păreri

    Rus

    Сколько людей, столько и мнений 

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • No posar-se pedres al fetge

    Pedres al fetgeSignificat

    Prendre-s’ho amb calma.

    No amoïnar-se per res. Ser molt despreocupat (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova).

    Sinònims

    Tenir bona jeia

    Tenir el fetge gros

     

     

    Altres llengües

    Alemany

    In der Ruhe liegt die Kraft

    Anglès

    To be laid back

    Basc

    Gibel-handi bat izan

    Castellano

    Tener cachaza

    – Tener mucho estómago

    Francès

    Ne pas se faire dela bile

    Italià

    Non farsi il sangue amaro

    Non farsi venire la bile amara

    Rus

    и в ус не дуть

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Anar de gorra

    Anar de gorraOrigen

    Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers…) que, com ells, s’allotjaven als hostals i a les posades on feien parada. Però l’hostatge del servei era de catageoria inferior, tant pel que feia al menjar com al dormir, i els hostelers, quan feien el compte, deien: “tants senyors i tants que van de gorra”.

    Significat

    Sense pagar, a càrrec d’altri.

    Sinònims

    D’arròs

    Ex: Vaig entrar al concert dels Pets d’arròs, perquè coneixia el bateria. (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    Sich durchschnorren

    Anglès

    – to sponge

    – to cadge

    – to scrounge

     Basc

    Musu-truk ibili

    Castellà

    Ir de gorra

    Francès

    – À l’oeil

    Aux frais de la princesse

    Sans bourse délier

    Itàlia

    Fare il portoghese

     Romanès

    A merge pe spinarea altuia

    Rus

    на халяву

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

     

    Article complet

  • Remenar les cireres

    Remenar les cireresSignificat

    Manar, dirigir un assumpte (Víctor Pàmies DITES.CAT Barcanova)

    Tenir el poder. Dirigir un assumpte (DIEC2)

    Sinònims

    Portar la batuta

    Tallar el bacallà

    Altres llengües

    Alemany

    Das Heft in der Hand haben

    Anglès

    To rule the roost

    To be the boss

    Basc

    Babak eltzetik atera

    Zartagia giderretik izan

    Batuta jaso

    Castellà

    Llevar la batuta

    – Dirigir el cotarro

    Francès

    Tenir la queue de la poêle

    Être le maître à bord

    Tenir les rênes du pouvoir

    Romanès

    A avea pâinea şi cuţitul în mână

    Rus

    играть первую скрипку

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Tenir una salut de ferro

    Tenir salut de ferroSignificat

    Tenir bona salut

    Altres llengües

    Alemany

    Gesund wie ein Fisch im Wasser

    Anglès

    To have an iron constitution

    Basc

    Altzairuzko osasuna izan

    Sasoian egon

    Castellà

    Tener una salud de hierro

    Francès

    Avoir une santé de fer

    Italià

    Avere la salute di ferro

    Romanès

    A avea o sănătate de fier

    Rus

    иметь железное здоровье

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Tallar el bacallà

    tallar el bacallàOrigen

    En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Significat

    Manar, dirigir un assumpte

    Sinònims

    Remenar les cireres

    Portar la batuta

    Altres llengües

    Alemany

    Die Hosen anhaben

    Anglès

    – To be the Kingping

    Basc

    Babak eltzetik atera

    Zartagia giderretik izan

    Batuta jaso

    Erasan bat egin

    Galtzak soinena ukan

    Castellà

    Dirigir el cotarro

    – Llevar la batuta

    – Estar en el candelero

    Francès

    – Être le grand manitou

    – Faire la pluie et le beau temps

    Avoir la haute main

     Romanès

    A avea pâinea şi cuţitul în mână

    Rus

    играть первую скрипку

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Hi ha més dies que llonganisses

    Més dies que llonganissesSignificat

    Expressió que indica que no cal tenir pressa i que és millor esperar el moment més propici per actuar (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova).

    Sinònims

    Haver-hi més setmanes que botifarres

    Haver-hi més anys que capellans

    Altres llengües

    Alemany

    – Gut Ding will Weile haben

    Anglès

    – To have all the time in the world

    – There’s plenty of time

    Basc

    Urteak egun asko ditu

    Castellà

    Haber más días que longanizas

    Todo se andará

    Francès

    – Il y a plus de jours que de semaines

    Romanès

    N-au intrat zilele în sac

    Rus

    времени вагон

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Article complet

  • Xocolata

    xocolataXocolata ve del nahua. Segurament el mot és una barreja feta pels conquistadors castellans entre els mots pótxotl, que vol dir ‘capoc’, i kakáwatl, beguda o aigua de cacau’. Segurament, la combinació de mots era: potxo-kakáwa-atlés a dir, ‘beguda de cacau i capoc’, que eren els ingredients que feien servir antigament els asteques per preparar la xocolata.

    En català la trobem documentada per primer cop l’any 1695 al Gazophylacium Catalano-Latinum de J. Lacavalleria: “xocolata: certa pasta o confecció que es fa en les Índies”. Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, també en parla al recull del seu dietari Col·legi de la Bona Vida: “complertes de bon matí les obligacions — d’oir les tres misses en lo oratori, han seguit després los saludables efectes xacolatoris, amb gots d’aigua fresca i algunes figues —; si bé que alguns — no han passat de mitja presa — de xocolata, amb pa o coca de Sta. Perpètua”.

    Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera; Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines;  Diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana i www.escriptors.cat.

    Article complet

  • Xarcuteria

    xarcuteria El mot xarcuteria ve del francès charcuterie, que és un derivat de charcutier.  En francès antic el chaircuitier compost de  chair carni cuitecuitaera la persona que s’encarregava d’elaborar i vendre productes, sovint embotits, de carn cuita o crua. La carn, normalment, era de porc.

     

    Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera i Diccionari de la llengua catalana.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço